El golejador de l’Espanyol que salva vides
Una ràpida actuació de Kike García va evitar una desgràcia a la ciutat esportiva blanc-i-blava
BarcelonaAl camp de l'Oviedo, l'Espanyol va guanyar després de més d'un mes sense victòria i va tornar a posicions europees. Tot plegat gràcies a la fe de Kike García, que va rematar una pilota des de terra en una jugada enrevessada, amb suspens a causa d’un possible fora de joc i un gol fantasma finalment validat pel VAR. Segona diana de la temporada del davanter manxec, el pitxitxi de la seva província que ha caigut dret a Cornellà-El Prat i que està a només dos partits d’assolir els 300 a Primera.
Però d’ençà que va fitxar per l’Espanyol, ara fa quatre mesos, l’actuació més transcendent de Kike García, literalment a vida o mort, va ser sense la pilota pel mig. “Ell estava exercitant-se al gimnàs de la ciutat esportiva de Sant Adrià i a través del vidre va veure com el meu fill es desplomava a la gespa del camp del davant després de fer una passada a un company. Va reaccionar de seguida i va ser el primer d’anar a socorre’l”, explica a l’ARA Marina Tárraga, mare d’Hugo Rodríguez, que el 12 de setembre va patir una aturada cardiorespiratòria mentre competia amb la RCDE Escola a la Dani Jarque. Tot just era la primera setmana d’entrenaments amb el seu nou equip.
L’últim que recorda el nano, de 14 anys, és que estava jugant un partidet amb els seus companys, en el qual havia fet dos gols, i que de cop i volta es va despertar a l’Hospital Vall d'Hebron, ja l'endemà. Havia perdut el coneixement perquè el cor se li havia aturat abruptament. La ràpida reacció del davanter de l’Espanyol, que va intentar que no s’empassés la llengua i va avisar els serveis mèdics, així com la brillant actuació del metge per reanimar-lo li van salvar la vida a l’Hugo. “Vam tenir molta sort perquè va patir l’aturada cardíaca en un lloc equipat amb un desfibril·lador i amb personal mèdic amb capacitat per atendre’l i fer-li un massatge cardíac. És gràcies a això i a la immediata intervenció del Kike, el metge, els serveis d’emergència... que l’Hugo està bé”, comenta amb emoció la seva mare.
“Es troba molt bé. Ara està avorrit perquè li toca fer repòs i no pot anar ni al col·legi; està en una fase de control per saber què va passar i duu implantat un desfibril·lador”, explica la Marina. L’aparell recull i envia informació als cardiòlegs del Vall d'Hebron i està preparat per actuar si li torna a fallar el cor a l’Hugo, que des de naixement ha estat sota vigilància: “Ell té la vàlvula aòrtica bicúspide i pot patir arrítmies. És normal i sempre ho hem mirat molt, però una arrítmia amb una aturada cardíaca no ho és”. Per tornar a fer esport, encara haurà d’esperar un temps més.
Una visita molt especial
L’Hugo és periquito fins a la medul·la, i un mes després de l’incident l’Espanyol el va convidar a un entrenament del primer equip per conèixer els seus ídols. “Va ser el millor dia de la seva vida”. Acompanyat de Fran Garagarza i d’Albert Villarroya, director de la RCDE Escola, va poder parlar amb Manolo González, Edu Expósito, Pol Lozano i la resta dels seus referents. Per descomptat, també amb Kike García, que li va regalar una abraçada i una samarreta seva. “Fa uns quants dies li vaig haver de demanar que me la donés per netejar-la. És que no se la volia treure”, diu amb un somriure la Marina, feliç que tot plegat es quedés en un ensurt i eternament agraïda al davanter de l’Espanyol: “Jo dic que és el nostre àngel de la guarda i l’Hugo que és el seu Superman, perquè li va salvar la vida”.