El serbi sense ombra que va fer callar el camp del Barça i cus ferides a l’Espanyol

Barcelona“Recordo molt bé el dia que va arribar. Estàvem de pretemporada a Marbella i va pujar a l’autobús. Encara no el coneixíem. Ens vam mirar tots i ens vam dir: «Qui és aquest tipus tan gran i tan seriós?» Després ens van dir que era el nou porter i que venia del Charlton anglès”, explica Máyor, llavors davanter de l’Alcorcón, de Segona Divisió. Era la primera aventura al futbol espanyol de Marko Dmitrovic (Subotica, Sèrbia, 1992).

“No parlava gens de castellà i d’inici era molt fred. Però els balcànics tenen molta facilitat amb les llengües i de seguida va aprendre l’idioma”, afegeix l’exfutbolista alacantí. Dmitrovic va néixer a Subotica, una petita i tranquil·la ciutat del nord de Sèrbia. No va ser una de les zones més castigades per la Guerra dels Balcans, però el jugador encara recorda la por que passava amb la seva germana i la seva àvia quan sonaven les sirenes al municipi durant l’atac de l’OTAN el 1999. Era el senyal per anar cap als soterranis per resguardar-se de les bombes. Tenia 7 anys.

Amb 15, ja destacava com a porter i el va anar a buscar l’Estrella Roja, l’equip dels seus amors i el més gran del país. Si no el deixaven marxar, s’escaparia, els va dir als seus pares. I sent un nen es va plantar sol a Belgrad, la capital. No va poder debutar amb el primer equip, però aquella decisió el va fer madurar de pressa i el va convertir en futbolista professional. Va emigrar a Hongria i Anglaterra, abans d’aterrar a Espanya amb 23 anys.

La gesta de Montjuïc

“A l’Alcorcón ja se li veia que seria un porter de Primera Divisió”, diu Máyor. En va tenir prou amb dues temporades al sud de Madrid per confirmar-ho i complir el seu somni. El 2017 va firmar per l’Eibar i va debutar a la Lliga. L’havia fitxat el director esportiu Fran Garagarza, que l’estiu passat li va tornar a trucar, aquest cop per enrolar-se a l’Espanyol. “Vam arribar a un acord de seguida”, va dir en la seva presentació el porter serbi, que va aterrar a Barcelona amb la carta de llibertat sota el braç.

Venia d’un Leganés que, tot i les seves intervencions, va baixar a Segona Divisió. A Butarque encara recorden les aturades contra el Barça el 15 de desembre del 2024 a Montjuïc. També Robert Lewandowski, incapaç de fer-li un gol. Els madrilenys van guanyar 0-1 i Marko Dmitrovic va fer emmudir l’estadi blaugrana amb les seves aturades. Encara avui és l’últim porter que en un partit de Lliga no ha encaixat gols al camp del Barça. Dissabte, en el derbi de Barcelona (18.30 h, DAZN), podrà repetir la gesta. Aquest cop al Camp Nou.

El derbi arriba en un gran moment per a Dmitrovic, que després de gairebé quatre mesos sense aconseguir-ho dissabte passat va tornar a deixar la seva porteria a zero, amb una actuació espectacular sota pals al camp del Betis. Va ser l’enèsima exhibició com a blanc-i-blau del serbi, guardonat per la Lliga amb el premi a la millor aturada del mes de març, en una setmana marcada pel debut de Joan Garcia amb la selecció espanyola, a Cornellà-El Prat.

Lliçó apresa

A Dmitrovic, molt estimat pel vestidor, precisament se’l va fitxar per substituir el jugador de Sallent, actualment al Barça. “No em pesa l’ombra de Joan Garcia. Al Sevilla vaig ser el recanvi de Bono, que va deixar una gran ombra, i llavors sí que mentalment vaig cometre alguns errors. No em tornarà a passar”, va dir el porter balcànic a Mundo Deportivo en una de les seves primeres entrevistes com a blanc-i-blau. Paraules i fets, perquè, deixant de banda l'efecte emocional de la sortida de Joan Garcia al rival ciutadà, esportivament les seves aturades han fet oblidar el record d’un porter que aquestes altures de temporada havia rebut tres gols més que Dmitrovic, el serbi que cus ferides a l’Espanyol.