El museu secret de l’Espanyol que s’amaga a Barcelona
Gabriel Martínez té una gran col·lecció dedicada al club blanc-i-blau
BarcelonaDe ben petit que el Gabriel Martínez col·lecciona de tot. “Em guardava les xapes de Coca-Cola, els cromos de la Bimbo, segells, clauers... i, esclar, també tot el que trobava de l’Espanyol”, diu aquest aficionat periquito de soca-rel que, ja d’adult, va transformar aquella curiositat i fascinació pels objectes relacionats amb el club de la seva vida en una passió; gairebé en un modus vivendi. Tant és així que, empès pel seu gran amic Jordi Puyaltó -el que més sabia de col·leccionisme i memòria històrica en blanc-i-blau-, l’any 2007 va muntar el seu propi museu de l’Espanyol als baixos d’un local familiar que tenia al Carmel.
L’estiu passat va traslladar-lo a un altre local del mateix barri, encara més gran. És un temple periquito, gairebé 50 metres quadrats dedicats exclusivament a l’Espanyol. “Encara em falta espai”, comenta mentre riu el Gabriel, que a la seva col·lecció hi té de tot: equipacions, fotografies, figures, cendrers, segells o butaques de Sarrià i Montjuïc. Hi ha objectes que tenen més d’un segle i el valor històric d’alguns és pràcticament incalculable. És el cas d’una samarreta dels anys 50, de l’època de Julián Arcas i Pepe Mauri, que és la més antiga d’una exposició on hi ha elàstiques vestides per jugadors de totes les èpoques, incloses diverses peces de les firmes Meyba i Massana, les primeres que es van comercialitzar.
UEFA 1988: samarretes, entrada i un préstec
No hi podien faltar les dues samarretes, blanc-i-blava i vermella, amb les quals l’Espanyol va disputar la UEFA del 1988. El Gabriel, convertit en un recopilador d’històries, també té el cartell de la final i l’entrada de la tornada, que li va costar molts diners. “Per anar a Leverkusen vaig demanar un crèdit al Banc Pastor de 80.000 pessetes; el vaig estar pagant durant un any. Imagina la cara que em va quedar quan vam perdre als penals”, diu mig de broma. En un dels calaixos del local també guarda la portada de La Vanguardia de l’endemà, inèdita: “Com que a l’anada havíem guanyat 3-0, el diari ja tenia a punt un suplement especial a color sobre el títol de l’Espanyol que havia d’encapçalar l’edició. Però al final mai va vendre’s als quioscos”. Llavors, com va arribar a les mans del Gabriel? S’ho endurà a la tomba: “Els col·leccionistes som com els boletaires, no expliquem on trobem les coses”.
“Sovint em pregunten quines són les peces que tenen més valor per a mi. I sempre dic el mateix: totes són especials i cadascuna té una història al darrere”, declara Martínez, que cada matí revisa les principals webs i apps de col·leccionisme a la recerca de noves troballes, com més antigues millor. També visita antiquaris i mercats brocanters com el dels Encants, el de Sant Antoni o el de Celrà. “Alguns objectes me’ls han donat. Hi ha gent que, en lloc de tenir-ho guardat en un armari, prefereix que estigui aquí exposat”, comenta el Gabriel, que d'ofici és mecànic i es considera un col·leccionista responsable: la seva màxima és no estirar més el braç que la màniga.
El racó de Ricardo Zamora
“Zamora va ser el millor porter del món i mai va amagar el seu amor per l’Espanyol”, i per això el Gabriel li ha dedicat un espai al futbolista barceloní, icona de la Lliga. Guarda fotos, cartells, cromos i fins i tot una carta enviada pel mateix Ricardo Zamora al seu ídol i antecessor, Pere Gibert, conegut com el Grapes. També la portada d’una revista argentina en la qual el celebèrrim escapulari del guardià de la porteria periquita és dels colors de la bandera de la Segona República Espanyola: “Aquesta època m’interessa especialment perquè la meva família era republicana”. A la col·lecció també hi ha insígnies de l’escut de l’Espanyol sense la corona reial -suprimida durant aquell període-, així com l’entrada de la Final de l’Aigua de l'any 1929 -actualment cedida al club-, un cartell amb Kubala i Di Stéfano vestits de blanc-i-blau o la il·lustració del setmanari Xut! del 1932 que ha transcendit com un dels documents més identificatius de la rivalitat amb el Barça.
El llegat poliesportiu de l’Espanyol, que al llarg de la seva història ha aixecat títols en diverses disciplines, també té un espai reservat al museu: consta de samarretes de bàsquet i rugbi, banderins d’hoquei patins –“encara avui som el segon club amb més Copes del Rei”, apunta el Gabriel-, portades d’atletisme o fotografies de ciclisme, una secció que va arribar a guanyar la Volta a Espanya l'any 1941; fins i tot, l’il·lustre Miquel Poblet va pedalejar de blanc-i-blau.
“Un àlbum de cromos ja saps quan s’acaba perquè en té 300 o 400, els que siguin. Però una col·lecció com aquesta, d’un club amb 125 anys de vida, és inacabable. Cada dia pot sortir una cosa nova, inèdita. I quan apareix... la sensació és brutal”, conclou amb emoció el Gabriel Martínez, que fa gairebé 20 anys que a través del seu museu personal conserva la memòria històrica de l’Espanyol i fa proselitisme periquito.