Rússia viu la crisi esportiva més gran des de l’era soviètica

MoscouRússia, que durant molt de temps ha fet del seus èxits esportius un motiu d’orgull nacional, afronta la seva crisi esportiva internacional més gran des de l’era soviètica després de veure com el Comitè Olímpic Internacional li prohibia competir en els Jocs d’Hivern 2018 a Pyeongchang (Corea del Sud). En una gran potència en esports d’hivern com és Rússia, la prohibició va despertar una onada de peticions per boicotejar els jocs. Vladímir Putin, però, va afirmar ahir que no es farà cap boicot i va criticar la decisió del COI, tot i admetre que Rússia “ha donat motius” per ser declarada culpable. Putin, però, va defensar que no existeix la figura legal del “culpable col·lectiu”, criticant la sanció a tota una delegació.

La prohibició deixa la porta oberta perquè els atletes russos competeixin de forma individual, sota la bandera olímpica. “La qüestió ara és participar així o no fer-ho”, diu Aleksei Durnovo, periodista esportiu. “N’hi ha que pensen que fer-ho així és una humiliació, altres creuen que hauríem de permetre als esportistes tenir l’oportunitat de competir”, afegeix. A Suïssa, on es va donar a conèixer aquesta sanció dimarts, Alexander Zhukov, president del Comitè Olímpic Rus, es va disculpar per les “violacions de les normes antidopatge” que es van cometre al seu país, tot i que els funcionaris russos afirmen que el dopatge no es practicava de forma sistemàtica. Els investigadors no han trobat cap connexió entre el dopatge i el govern de Vladímir Putin, però afirmen que tenen prou proves com per parlar d’un sistema “estatal organitzat”.

Alexander Tikhonov, un excampió de biatló soviètic, va animar els esportistes a participar als Jocs. “Hem de demostrar a tothom que som els millors. Competir sense l’himne i la bandera no és una traïció. Hi hem d’anar i provocar un infern a tothom: als americans, al món sencer”. Però a les xarxes socials es va iniciar una campanya per demanar que no es participi als Jocs amb el hashtag #NoRussiaNoGames.

El cas també té una lectura política, ja que Putin intentarà ser reescollit al febrer. Alguns analistes polítics creuen que la sanció no tindrà cap efecte en la popularitat de Putin i que fins i tot podria augmentar la seva posició, ja que la majoria de comentaristes creuen que la ira pública se centrarà en la comunitat internacional. “És una història molt trista: Rússia té molts atletes dels qui no se sospita res i que són tractats com culpables”, defensa Aleksei Durnovo. “Són persones amb una bona reputació, mai se’n sospitava res. Per què no haurien d’anar als Jocs?”, afegeix.

Molts analistes russos afirmen que aquesta sanció és conseqüència de les tenses relacions entre Occident i Rússia, per afers com la participació de pirates informàtics russos a les eleccions nord-americanes. “Tots sabem per quina raó passa això, és un ressò d’unes diferències polítiques”, diu Dmitry Svishchev, membre del Comitè Esportiu del Parlament rus i president de la Federació Russa de Cúrling. Preguntat a l’octubre sobre aquesta possible sanció, Vladímir Putin va suggerir que era una trama nord-americana i va donar a entendre un boicot que finalment no ha demanat.

Fora de Rússia, el cas s’interpreta com un intent de netejar l’esport internacional, afectat per diferents escàndols els últims anys. Però a Rússia diferents analistes ho interpreten com una extensió de les tensions de la Guerra Freda, quan els Estats Units van liderar un boicot dels Jocs Olímpics d’Estiu del 1980 a Moscou per la seva invasió a l’Afganistan. Gairebé 70 països van boicotejar aquells Jocs. L’URSS va reaccionar boicotejant els Jocs Olímpics del 1984 a Los Angeles. La Unió Soviètica, que inicialment havia rebutjat participar als Jocs, els va convertir en un escenari on aconseguir grans triomfs, amb acusacions de dopatge centrades tant en els esportistes soviètics com en altres estats del Pacte de Varsòvia, especialment Alemanya de l’Est, on va existir un gran programa de dopatge patrocinat per l’estat que va incloure 10.000 atletes entre el 1968 i el 1988.

Vladímir Putin també va apostar pels Jocs per millorar la seva reputació. Abans dels Jocs d’Hivern del 2014 a Sotxi, Rússia, la seva popularitat havia baixat. Però després de les 33 medalles (13d’or) russes a Sotxi, la popularitat va millorar. El COI ha sancionat 25 esportistes russos que van competir a Sotxi i ha retirat 11 medalles en unes investigacions que encara no s’han tancat. Rússia continua negant moltes d’aquestes acusacions, algunes d’elles documentades per Grigory M. Rodchenkov, excap d’un centre d’anàlisi d’antidopatge que va fugir als Estats Units el 2015.