El robot Sinner supera per fi l'intractable Alcaraz

BarcelonaCarlos Alcaraz Garfia tasta per primera vegada en la seva curta carrera professional el gust amarg de la derrota en una final de Grand Slam del circuit ATP. Havia guanyat les cinc que havia disputat i aquest diumenge el seu principal rival, Jannik Sinner, ha trobat la manera de derrotar-lo a Wimbledon, on el del Palmar (Múrcia) s'havia imposat en les dues darreres edicions (2023 i 2024). El tenista germanòfon del nord d'Itàlia, que va anar de menys a més, triomfa per primer cop al glamurós torneig britànic i es consolida al capdavant del rànquing mundial (6-4, 4-6, 4-6 i 3-6).

En el primer set, Sinner va saber refer-se d'un inici prometedor d'Alcaraz, que va defensar el seu primer servei amb un joc impol·lut. Amb el pas dels punts, l'italià, menys volcànic, però més constant que el seu contrincant, va anar guanyant solidesa fins que va celebrar el quart joc en blanc, fet que li va donar embranzida per trencar el servei del murcià al cinquè joc (2-3). Però Alcaraz no es va arrugar davant d'aquest petit desavantatge. Al vuitè i al novè jocs, el deixeble de Juan Carlos Ferrero va activar la piconadora per recuperar el terreny perdut tot i els problemes per ser fiable en el primer servei (5-4). I finalment, al desè, va tornar a trencar Sinner per adjudicar-se la primera mànega amb un últim punt brutal (6-4). El de San Candido, però, va reaccionar.

Dos anys més jove que l'italià, Alcaraz va tornar a pagar la irregularitat en l'estrena del segon set, en què va cedir el seu servei (0-1). No el va saber recuperar amb la mateixa velocitat que anteriorment, tot i estar a punt de fer-ho en el quart joc, en què va portar Sinner al límit en la defensa de la seva sacada (1-3). L'italià, capaç de jugar al tenis amb la mateixa intensitat durant molta estona, va resistir amb l'avantatge parcial fins a consolidar-lo al final de la mànega (4-6). Pel camí, va exhibir una enorme fiabilitat amb els punts guanyats amb primer servei, malgrat no adjudicar-se'n cap ni un en format ace (sacada directa) fins al tercer set. De fet, en el joc que li va servir per igualar el partit, va aixecar el públic de l'All England Club amb dos cops guanyadors sensacionals.

El tercer set, un punt d'inflexió

En la tercera mànega, Alcaraz va estar a punt de cedir de nou el seu primer servei, però aquesta vegada va serrar les dents per salvar dues pilotes de trencament en contra. Sinner, inexpressiu i de vegades robòtic, colpejava més fort i més precís que el murcià a aquestes altures del partit, però va haver d'esperar fins al novè joc per refrendar aquest domini passatger en el marcador parcial (4-5). Carlitos, amb el gest tort, no transmetia bones sensacions. Així li va comunicar a Ferrero i a la resta del seu staff. Molt incòmode, sobretot en la defensa dels punts des del fons de la pista, el número dos mundial va acabar perdent el tercer set (4-6), quan el partit arribava a les dues hores i 18 minuts i el sol d'estiu començava a caure a Londres.

"Vamooooos", va cridar Alcaraz per celebrar el primer punt del quart parcial. Necessitava motivar-se d'alguna manera per contrarestar la insultant fiabilitat de Sinner en gairebé totes les facetes del joc. Però no li va servir de gaire contra el vendaval de l'italià, que va trencar-li el servei en el tercer joc (1-2) gràcies a un cop guanyador paral·lel al vèrtex de la pista. Com a bon madridista, el murcià va intentar encomanar-se a l'èpica. La recepta li va anar bé per guanyar l'última edició de Roland Garros –també a Sinner– després d'anar tota la final a remolc. En canvi, sobre la gespa de Wimbledon i contra un rival amb la lliçó apresa a còpia de decepcions acumulades, l'objectiu va ser massa ambiciós tot i tenir el públic a favor (4-6). Sinner, que de vegades sembla un experiment de la IA, va alçar per fi els braços contra el seu rival històric.