09/02/2018

Yerry i els tempos de Valverde

Dijous a Mestalla vam assistir al debut de Yerry Mina. Van ser deu minuts mal comptats, amb l’eliminatòria ja resolta i, per tant, sense possibilitat d’esvair els dubtes competitius que va reconèixer tenir Valverde, que només l’havia vist jugar en vídeo. Però contra el Getafe, sense Piqué, Vermaelen ni Umtiti, ja no hi ha xarxa: serà titular i haurà de demostrar que té nivell per jugar al Barça.

Pot semblar que el Getafe, un equip còmodament classificat, però que no té facilitat golejadora ni davanters especialment ràpids, és un rival idoni per sortir a torejar per primer cop al Camp Nou. Perquè la posició de central és una mica això: si no ho fas tot amb molta seguretat, t’envesteixen. Sembla que al nano li sobra atreviment, com a mínim si el jutgem per les celebracions dels seus gols i els documents que penja a les xarxes socials, però jugar a l’eix de la defensa del Barça exigeix una comprensió del joc impecable. No es tracta només de tenir bon peu per a la sortida de pilota, ni de ser contundent en les anticipacions, ni d’obviar la por que et guanyin l’esquena perquè hi ha molts metres de distància amb el porter, sinó que sempre has de decidir bé. I aquest és el dubte que genera un futbolista que acaba d’aterrar al futbol europeu procedent d’un ecosistema més anàrquic, com el sud-americà. Mina ha d’intentar tenir èxit allà on en les últimes temporades s’han estavellat uns quants centrals de casa i de fora, diria que tots llevat d’Umtiti, que ha excel·lit en tots els apartats esmentats més amunt. El risc del colombià en la seva estrena a Can Barça és que el repartiment no l’ajudarà: un equip amb les revolucions més baixes després de classificar-se per a la final de Copa, i amb la Lliga aparentment encarada, i un company de defensa tan experimental com ell mateix, ja que les absències obligaran Busquets o Digne a traslladar-se a l’eix de la defensa.

Cargando
No hay anuncios

Admeto que la parsimònia de Valverde a l’hora de fer debutar Mina, aquest mes d’aprenentatge que li ha fet passar a la banqueta, m’ha inquietat. I quan dijous a Mestalla va preferir jugar amb Piqué lesionat, em va fer pensar que no les té totes amb el nouvingut. Però també pot ser que no el veiés preparat i que no el volgués cremar amb un debut precipitat. Cal confiar en la saviesa demostrada per Valverde a l’hora d’administrar els tempos i donar temps al nano. Que no ens passi com amb l’equip: que al principi de la temporada semblava un desastre i ara sembla capaç de tot.