Barça: com perdre tres títols en cinc dies
Adeu a la Lliga. Ahir a la nit el Barça va ser millor que el Madrid però va tornar a perdre sense merèixer-ho. Ja va passar a la primera volta. Igual que al partit d’anada, gol del Barça als cinc minuts i gol definitiu de Bellingham (3-2) al minut 90. Aquesta Lliga la guanyarà el Reial d’Ancelotti perquè ha estat el més regular i el Barça s’hi ha posat tard. Tanmateix, el gol fantasma anul·lat ahir a Lamine Yamal passarà a la història dels robatoris. La Lliga no s’ha perdut per les dues derrotes contra el Madrid ni pels dos clamorosos errors de João Cancelo d’ahir. La Lliga s’ha escapat, per exemple, no guanyant cap dels dos enfrontaments contra el Granada, un equip que fa dies que té un peu i mig a Segona. Temporada en blanc? Sí. Xavi, el més culer de tots, ha tingut una setmana tràgica i Laporta es queda sense paraigua. Aquesta, però, no és una temporada perduda. Xavi ha apostat per Lamine Yamal, Cubarsí i Fermín, que són tres cracs que voldria qualsevol equip del món.
1. Adeu a la Champions. El Barça, quan ho tenia tot de cara, va caure eliminat a quarts de final perquè un gran PSG va fer una cosa insòlita: remuntar una eliminatòria havent perdut a casa el partit d’anada. L’excusa culer és l’expulsió d’Araujo al minut 30, una vermella tan justa que fins i tot Ter Stegen i el mateix uruguaià han admès que, si era falta, era targeta vermella. I era falta. Ara tothom diu que el Barça, amb un home menys i dos gols a favor, s’havia d’haver tancat al darrere, com va fer el Madrid a camp del City. Que fàcil que és dir, ara, que calia posar l’autocar a la porteria i defensar amb dents i ungles. Fos quin fos el resultat, les castanyes a Xavi ressonarien per Catalunya, per haver traït el maleït ADN que tant engavanya el Barça. Novament, es constata que l’ADN del Madrid és guanyar, com sigui, mentre que als catalans ens perd l’estètica.
2. Adeu al Mundial de Clubs. Amb el Barça fora de la Champions, automàticament també ha quedat fora del Mundial de Clubs, que es jugarà als Estats Units l’estiu del 2025. Que en aquesta primera edició el Barça no sigui entre els 32 equips classificats és una vergonya. Que hi hagi 12 equips europeus (entre els quals el Salzburg, per exemple) i el Barça en quedi fora és una cura d’humilitat esportiva i una clatellada econòmica. No ingressar els 50 milions d’euros que podria reportar aquesta competició és, tal com estan les arques del club, un daltabaix. El cop a la imatge del Barça és conseqüència d’haver baixat alguns graons en el rànquing per la condemna d’haver jugat dos anys seguits l'Europa League. La desorientació en la gestió, basada en el pit i collons, ha fet que Laporta, en tres anys, hagi contractat 24 jugadors, hagi invertit 296 milions en fitxatges... i que ara ens hàgim d’encomanar a Luis Enrique i Dembélé perquè la temporada no acabi amb catàstrofe absoluta. És a dir, amb la quinzena Champions per al Madrid.
3. I el Girona? A Europa! És una de les sorpreses més meravelloses de l’elit del futbol mundial. Quan falten sis jornades per acabar la Lliga, ja s’ha classificat per jugar competició europea la propera temporada. I tan sols és qüestió de dues o tres setmanes que certifiqui que jugarà la propera Champions, un èxit gegantí, fora de tot pronòstic, que és la gran gesta esportiva de l’any. Com s’ho han fet? Amb una bona política de fitxatges, amb el suport del City Group i, sobretot, amb un gran entrenador. Míchel fa jugar els seus futbolistes amb confiança, sense complexos i sense cadenes. Futbol vertical, solidaritat al camp, obsessió pel gol, espectacle a dojo i molta gana. A vegades, en el futbol no cal pensar tant. Complicar-se menys la vida sovint ho fa tot més fàcil.
