Com ajuda el ioga als malalts de càncer
La metodologia del ioga oncològic s'ofereix en hospitals públics com a teràpia complementària pels seus beneficis demostrats científicament
BarcelonaAdriana Jarrín va tenir un càncer d'ovari quan tenia només 26 anys. Per sort, li van detectar a temps i el tractament de quimioteràpia la va salvar, però tant la sorpresa del diagnòstic com tot el procés li van generar un gran "impacte emocional, a part d'un gran debilitament físic", relata. "Una cosina meva em va recomanar que comencés a fer ioga i realment va ser un al·licient impressionant per a mi i em va ajudar moltíssim". "Sobretot la sensació d'estar fent alguna cosa per mi mateixa em va ajudar a transitar millor per la malaltia", explica. Allò va ser l'any 2005, i avui Jarrín dedica la seva vida a ajudar altres pacients de càncer. No només ofereix ioga oncològic a diversos hospitals, sinó que també fa formacions per a professors d'aquest tipus de ioga a la Fundació Radika i ha escrit el llibre Yoga en tiempos de cáncer (Plataforma Editorial).
Després de la seva pròpia malaltia, Jarrín es va formar com a mestra de ioga i va estudiar a fons tota la literatura científica que existia sobre el tema. Un estudi del 2014 de l'American Cancer Society, per exemple, va demostrar que "la pràctica regular de ioga no només contribueix a disminuir la fatiga, sinó que també augmenta significativament els nivells de vitalitat durant el tractament i el període posterior" al càncer.
"El ioga oncològic és una teràpia complementària als tractaments mèdics, dins del paraigua de l'oncologia integrativa i, de fet, s'ofereix fa més de 20 anys en hospitals de referència internacional, als Estats Units, a Anglaterra i Alemanya", explica Jarrín. Els seus beneficis són tant físics com emocionals. La metodologia del ioga oncològic agafa moviments del hatha-ioga, que és la variant més clàssica d'aquesta disciplina, i les adapta a la situació de cada pacient. Per una banda, va dirigida a la rehabilitació física de les parts del cos afectades per alguna cirurgia o tractament de càncer, com pot ser el braç en el cas d'un càncer de pit.
I per l'altra, "els estudis han demostrat que la pràctica del ioga redueix notablement la sensació de dolor, i això redueix l'administració de medicaments, cosa que en pacients que estan rebent tractaments amb un nivell de toxicitat tan alt és un benefici significatiu", relata Jarrín. Físicament, el ioga oncològic també ajuda en "la reducció de la fatiga, la millora de la qualitat del son, la millora en el rang de mobilitat o la recuperació de to muscular", explica.
"Moltes classes de ioga són molt dirigides amb ordres concretes, però en el ioga oncològic sempre és «si et ve de gust», «si t'hi sents còmode» o «quan estiguis preparat» fes aquest moviment", relata la professora de ioga. Aquesta exploració del propi cos ajuda en la rehabilitació i alhora facilita la "reconnexió amb el teu cos", que és clau per al vessant emocional.
El factor emocional i la respiració
El ioga oncològic, diu Jarrín, pot ajudar a "millorar l'estat d'ànim i la gestió de les emocions" que genera la malaltia, des de ràbia fins a por o tristesa, i això ofereix "cert empoderament davant de la malaltia". "El càncer pot provocar una sensació que el teu cos t'està traint", relata, i aquesta pràctica de ioga "fomenta una reconnexió amorosa amb el teu cos, que s'aconsegueix, per exemple, mitjançant el moviment suau", sobretot amb el moviment conscient. De fet, Jarrín rebutja "la narrativa de guerra" amb la qual s'acostuma a afrontar la malaltia. "Has de ser fort, lluitar contra ella, ser valent... Però ser vulnerable és totalment legítim –diu–. Nosaltres no fem teràpia psicològica perquè no tenim formació per a això, però una de les nostres tècniques és l'escolta activa per donar al pacient un espai on compartir els seus sentiments amb altres pacients que estan passant pel mateix. I després ens fixem molt en com expressa aquestes emocions a través del cos i recomanem moviments que el portin cap a l'estabilitat", explica. Per això es recomana que els grups de ioga oncològic siguin petits, de sis a vuit pacients cada sessió, perquè és una teràpia que ha d'adaptar-se a les necessitats de cadascú.
Un element que distingeix el ioga d'altres disciplines gimnàstiques o de moviment és la seva connexió amb la respiració, que és "fonamental perquè crea el pont entre el moviment i el sistema nerviós –explica l'experta–. L'única activitat del nostre sistema parasimpàtic que podem regular per generar canvis al sistema nerviós és la respiració, i això té efectes també en la regulació cardíaca", diu. Estudis recents en pacients de càncer que practiquen ioga –com un del 2018 publicat a Journal of Behavioral Medicine– han provat que redueix els nivells de citocines inflamatòries i, per tant, facilita la resposta immunitària. Alhora, la guia editada el 2018 per la Societat d'Oncologia Integrativa (SIO), amb el suport de la Societat Americana d'Oncologia Clínica (ASCO), subratlla els beneficis del ioga oncològic en comparació amb altres teràpies integratives durant i després dels tractaments.
Per això, cada cop més guies clíniques recomanen el ioga oncològic. "Sempre parlem en termes contributius, no en termes curatius quan és una teràpia complementària", diu Jarrín. De fet, la Xarxa Internacional de Ioga Oncològic, de la qual forma part Jarrín, treballa ja en catorze hospitals públics de tot l'estat espanyol, entre els quals hi ha centres com l'Hospital Clínic, el Vall d'Hebron i l'Hospital de Mataró. No ho paga la sanitat pública, han buscat finançament per fer-ho, però "els resultats estan sent molt bons", assegura. Van començar el 2023 a tres hospitals i la demanda ha anat creixent, a mesura que s'estén també l'oncologia integrativa. "Estem assistint a una transformació –diu Jarrín–, aquesta visió holística dels tractaments està creixent exponencialment i això és molt important".