Encara que un adult desatengui les seves emocions, també fa transmissió emocional. "Si estàs influint en infants o joves, no hi ha res que justifiqui que no cuidis la teva salut emocional", subratlla Bach, o potser cal prendre una altra decisió: "Pots dir que jo no puc i, per tant, faig un pas al costat perquè no soc la persona més indicada per donar-te un consell en aquest moment". En l'adolescència, a més, les emocions estan a flor de pell i els missatges dels influencers "els poden ressonar molt més profundament, perquè encara no tenen tantes capes de cuirassa com els adults". Sobretot quan entre els adults significatius de la seva vida no troben qui els acompanyi en el seu món interior. En tot cas, Bach anima els adolescents a confiar en si mateixos i ella també hi confia, perquè "són els que poden capgirar tot això".
"Una angoixa existencial o una depressió no es curen amb un 'reel' d'Instagram"
Parlem amb l'experta en educació emocional Eva Bach, que ha publicat un llibre per ajudar a no empassar-se els "disbarats emocionals" que corren per les xarxes
Barcelona"Imagina't una autoescola on el professorat no té el carnet, no coneix el codi de circulació i les classes les fan només amb reels d'Instagram o vídeos de TikTok –exemplifica Eva Bach, que és pedagoga i experta en educació emocional–. On et diguin bajanades, com gas a fons sempre, que no t'aturis encara que vinguin revolts, que els límits només són mentals, que no tinguis mai por, que agafar un cotxe només és una qüestió d'actitud, que no cal res més...". És el que acostuma a passar avui dia amb les emocions, que a les xarxes socials es tracten amb un bombardeig constant de missatges d'influencers i altres "xerramequers", diu Bach, malgrat que no tinguin formació o que no avalin les seves afirmacions amb fonts contrastades.
Que aquest abordatge emocional s’hagi convertit en la tònica habitual no significa que sigui beneficiós per a la salut. "Gent que no té el carnet ens està dient que ens hi posem i que tot és actitud", recalca la pedagoga, que adverteix que "això és molt greu perquè pot fer molt de mal", atès que "si seguim preceptes emocionals equivocats ens podem lesionar internament". Per ajudar a destriar el gra de la palla dins del "caos" emocional imperant, que des de la pandèmia encara s'ha disparat més, Bach acaba de publicar el llibre Disbarats emocionals: ja n'hi ha prou! (Plataforma Editorial, 2025). Hi identifica 12 males i bones pràctiques emocionals, dos grans disbarats i 30 malentesos i falsedats sobre les emocions i l'educació emocional.
Per a Bach, les emocions "són ineludibles, no opcionals", i si bé no responsabilitza les xarxes de l'existència d'aquest caos, sí que considera que l'amplifiquen i l'intensifiquen, i davant d'aquesta situació recomana assegurar-se de la credibilitat del contingut que es consulta a les xarxes: "No et fixis en el títol, les receptes o els tips que et prometen com resoldre alguna cosa, sinó en qui t'ho diu, des de quina trajectòria i amb quines credencials". Bach considera que hi ha "moltes mancances" a les xarxes, com la seva superficialitat i inconsistència, i que cal mirar-s'hi bé a l'hora de prestar-hi atenció: "Una angoixa existencial, un desert interior, una depressió o un trastorn emocional no es curen amb un reel d'Instagram".
La pedagoga també recomana no deixar-se enlluernar pel gran seguiment que han arribat a assolir alguns influencers. "No podem mesurar la qualitat professional, i tampoc humana, de ningú pel nombre de seguidors", defensa. Fins i tot n'hi ha que inclús pengen missatges a les xarxes cada dia i no paren ni per vacances, de manera que els convida a fer-se una pregunta: "Ho necessiten els que em segueixen o ho necessito jo per omplir la meva vida, per promocionar-me, per sentir-me algú, per obrir el mercat, és a dir, per inflar el meu ego".
Amb somriure no n’hi ha prou
Entre els malentesos, falsedats i disbarats que aborda en el llibre i que corren com l'escuma per les xarxes figuren que "les emocions ingrates com la tristesa, la ràbia o la por són negatives i insanes" o que "per desfer-te d'una emoció desagradable l'has de canviar per una d'agradable", quan les emocions no tenen contrari –la tristesa no es cura amb alegria, per exemple– i potser es tracta més d'entendre què hi ha al darrere en comptes d’amagar-les. Altres falsedats són que canviant els pensaments es canvien les emocions –"Les persones sentim i ens emocionem abans de poder pensar", especifica Bach–, que la felicitat és una decisió personal o que si somrius tot anirà bé: "Pot ser una estratègia per revertir o mitigar un malestar, però no et curarà", diu. A més, recalca que "l'educació emocional no és només preguntar a la gent com se sent", com ara a infants o adolescents, perquè pot acabar sent "una intromissió emocional en tota regla".
Bach creu que hi ha una qüestió que en posa en relleu moltes altres i fins i tot li fa "mal de cor" quan la sent: "És la qualificació d'infantil de tot allò que és equivocat, desenfocat, desvirtuat o immadur". Ella ho considera com una manera de "desmerèixer i menystenir" aquesta etapa de la vida, quan justament és quan hi ha més puresa en les emocions i cal acompanyar-la per ajudar a madurar i comprendre què som i què ens passa. Entre els consells que ofereix en el llibre figura que la transmissió i educació emocional estigui orientada a la salut més que a la felicitat, la qual considera "sobrevalorada". Segons Bach, "la quinta essència de la maduresa emocional és ser capaç de seguir orientant-te a la salut quan la felicitat se t'ha fet miques" i tampoc s'hauria de perdre de vista que maduresa o salut emocional no significa absència de crisis emocionals.
L'educació emocional "és un procés de creixement i aprenentatge al llarg de la vida", en el qual la responsabilitat personal juga un paper essencial, recorda Bach. Com amb la salut física, de vegades ho fiem tot a l'esperança que ens ho arreglin des de fora amb una pastilla o una recepta ràpida, en comptes de pensar quins hàbits personals, de vida, de relació o educatius aniria bé canviar. Afegeix que aquesta responsabilitat individual no pot obviar la necessitat de seguir reclamant més polítiques socials, educatives i de cura de la salut emocional de la ciutadania.