El triomf dels narcisistes es pot apreciar especialment en l’àmbit polític. Trump, Milei, Maduro, Putin... la llista és llarga i, en aquests casos, Víctor Amat parla de personatges "que són fàcilment diagnosticables com a narcisistes". Afegeix que, en política, i molt especialment en els populismes, la manipulació està a l’ordre del dia: "El populisme és el màrqueting pur aplicat a la política, on jo soc capaç de fer-me ressò de la queixa més sonora de la població, vendre una solució senzilla per a aquesta queixa i focalitzar tots els mals socials en aquesta queixa". I per què funciona? "Perquè és un discurs senzill i perquè la persuasió juga amb l’emoció, i l’emoció sempre guanya a la raó. L’únic que podem fer per combatre això, i aquesta és la meva lluita, és ajudar la gent a tenir un pensament crític".
Per què els narcisistes sempre se surten amb la seva?
Parlem amb experts per conèixer les eines per contrarestar el poder de persuasió dels narcisistes i per saber utilitzar en positiu aquesta capacitat de captar l’atenció
BarcelonaPotser sense saber-ho, ens passem mitja vida envoltats de persones amb un comportament narcisista, gent que és capaç d’aconseguir sempre el que es proposa gràcies al seu domini de l’art de la persuasió, una habilitat que acostuma a fer-les irresistibles però especialment manipuladores. D’aquest perfil en parla en el seu últim llibre, amb el to gamberro però precís i reflexiu que el caracteritza, el psicòleg Víctor Amat, que, a Las 10 leyes para ser jodidamente irresistible (Vergara), es proposa donar als lectors eines per poder combatre els narcisistes amb les seves pròpies armes. Amat explica que el llibre és fruit de la seva experiència professional com a professor de tècniques de persuasió per a professionals sanitaris i de les demandes dels pacients que van a la seva consulta queixant-se que s’han trobat, a la feina o en l’àmbit personal, amb un narcisista. El seu objectiu, afirma, és que puguin entendre i aplicar la persuasió en la vida quotidiana, però sobretot "com utilitzar-la per fer el bé". I aquí vol diferenciar "el narcisista del que seria un narcisista malintencionat": "Jo crec que tots tenim un puntet narcisista; per tant, l’important és distingir quina és la intenció de la persona", diu. Assegura que el que és rellevant és aprendre d’aquestes persones per protegir-se i millorar, i veu la persuasió com un escut i com una arma. Perquè tots hem sigut enganyats per persones encantadores en algun moment de la nostra vida.
Egoista, narcisista, maquiavèl·lic o psicòpata. Saber on és el límit no sempre és fàcil perquè, com explica el psicòleg, "no tot és blanc o negre, i quan parlem de problemes psicològics i emocionals sempre parlem del context, de l'aprenentatge, de com aquella persona es veu limitada en aquest problema i de com aquest problema afecta els altres. Que una persona sigui més o menys narcisista no és un problema, sempre que no perjudiqui els altres". I el narcisista és conscient que ho és? "No. A priori, ser narcisista no implica necessàriament ser una persona malintencionada, tot i que també n’hi ha. Fixem-nos en Trump i Putin, per exemple. El primer és un narcisista i un megalòman. Destaca per la seva habilitat per captar l’atenció i persuadir les masses. Actua i no pensa i té tendència a culpar els altres dels seus errors. I si l’ensabones, és factible que te’l facis teu. Putin, en canvi, tira més cap al perfil psicòpata; seria el narcisista pervers, el maquiavèl·lic, sí que se n'adona i sap que fa mal expressament". A grans trets, algunes de les característiques del narcisisme són la grandiositat i la necessitat d’admiració, la falta d’empatia i l’explotació dels altres en les relacions interpersonals o l’enveja i l’actitud arrogant com a comportaments comuns. I si Trump és un exemple del denominat narcisisme grandiós, existeix també el que es coneix com a narcisisme encobert, molt més comú i també més perillós fins i tot per a qui el pateix, ja que són persones que es veuen a elles mateixes com a víctimes i que manipulen als altres per captar la seva atenció.
Narcisisme en l’era digital
En l’era d’atenció, l’exposició i l’aparença, el psicòleg alerta de com la societat actual premia la capacitat de captar l’atenció, fins i tot en l’àmbit educatiu, on es reforcen les habilitats de presentació per sobre del coneixement. En aquest sentit, es reafirma en el fet que, al final, "aquesta persuasió és una eina que si és utilitzada d'una manera benèvola, doncs està bé. El problema és que sovint la persuasió es fa servir amb una voluntat molt egoista de procurar que la gent vagi exactament cap on jo vull, i d’aquí la pàtina negativa que arrossega el concepte". I afegeix una reflexió: "És absurd pensar que la gent no hauria de ser narcisista o manipuladora en un món, precisament, en què el narcisisme està premiat. Només hem de veure les persones que destaquen". En aquest sentit, i tenint present aquesta realitat en què predominen perfils de persones egocèntriques i egoistes, aposta per no posicionar-se com a víctimes sinó per lluitar-hi amb les mateixes armes. "Si tots plegats ens banyem en una piscina de narcisisme, doncs coi, haurem d’aprendre a nedar. Quan et relaciones amb persones així, ja saps com són i pretendre que siguin diferents és absurd. O te n’allunyes o aprens a parlar el seu idioma". La clau, doncs, està en saber detectar aquests comportaments i obtenir eines per fer-hi front, si és que volem fer-hi front.
I per què els narcisistes acostumen a ser persones triomfadores? "Principalment perquè, en contra del que es pugui pensar, un dels seus grans talents és que saben escoltar, adonar-se de les dificultats de l'altre i aprofitar aquesta informació per millorar el seu futur". En massa ocasions, però, el perill és que en treguin un rendiment partidista i egoista, per això el psicòleg recomana que quan tractem amb aquest tipus de persones no perdem de vista els nostres objectius. Si entrem a discutir sense tenir-los presents tindrem les de perdre segur, perquè ells no es desviaran mai del seu objectiu final.
