Ni aplicacions ni discoteques: el nou bar de moda es diu club de 'running'

BarcelonaCórrer per cuidar-se físicament i mentalment, per conèixer noves persones, per desfogar-se, per lligar, per sentir-se part d’un grup, per complir objectius, perquè no disposem de gaire temps o simplement per passar una bona estona. Sigui quin sigui el motiu que duu una persona a iniciar-se en el món del 'running', no hi ha dubte que córrer està de moda. Però la veritable causa del fet que córrer sigui una disciplina esportiva cada vegada més popular rau en el fet que aquesta ha passat de ser una activitat individual a una de social. Així ho constata l’informe Year in Sport: Trend Report de Strava, la xarxa social d’esport capdavantera a escala mundial.

Segons l’informe, córrer és l’esport social que més creix. Concretament, durant el 2024 la popularitat dels clubs de running va incrementar un 59%, amb un augment del 89% de dones que es van unir a clubs l’any passat. Els running clubs són una manera fàcil, orgànica i sana de conèixer gent nova i, de fet, el 61% dels enquestats a Espanya van fer noves amistats a través de l’esport, i el 50% afirmen que socialitzar és la motivació principal per practicar l’activitat.

“Sortir a córrer en grup és un motor molt potent psicològicament perquè et crea un sentiment de pertinença i compromís que t’ajuda a ser constant”, explica Berta Almató, psicòloga i coach esportiva, i afegeix que “el running club va més enllà del rendiment físic, ja que comparteixes reptes, enforteixes l’autoestima i amplies el teu grup d’amistats”. No obstant això, córrer sol també té beneficis específics i, tal com explica la psicòloga Almató, “córrer sol és un moment més introspectiu en el qual escoltes més el teu cos i s'enforteix l’autonomia, perquè t’has d'automotivar sense factors externs”.

Tendència social

Almató parla de tendència social per referir-se al running i detalla que “l’accessibilitat, la poca infraestructura que requereix, les xarxes socials i les curses que han anat tenint lloc any rere any, han sigut el caldo de cultiu de la febre pel running”. I és que córrer en grup no només està canviant la forma en la qual coneixem noves persones, sinó que també està transformant el mercat de les cites. De fet, l’informe revela que una de cada cinc persones enquestades de la generació Z ha sortit amb algú que va conèixer en una activitat esportiva en grup; i el 59% dels enquestats prefereixen conèixer gent en un grup esportiu abans que en un bar. En aquest sentit, aplicacions de cites com Bumble, han vist un potent nínxol de negoci en aquesta moda, amb el llançament a principis d’aquest any de la iniciativa Running Club, amb esdeveniments a Barcelona i Madrid que conviden solters a connectar a través de l’esport.

Si bé a la capital catalana també hi han aterrat amb força alguns clubs de córrer creats més explícitament per trobar l’amor, com és el cas de B3TTER RUN CLUB, un club que acostuma a córrer per la Barceloneta, n’hi ha molts d’altres que volen deslligar-se d’aquesta etiqueta. “No som un social run ni un club per lligar. Ens movem per objectius, dins l’equip hi ha l’entrenadora Marina Ramos i cada entrenament va enfocat a l’objectiu que ens marquem”, afirma Aïda Lirola, cofundadora de Half Runners. Aquest running club, creat l’any 2019 arran d'un repte patrocinat per Nike que consistia en anar des de la Masella fins a Barcelona en 31 hores fent els màxims quilòmetres possibles, va sorgir, en paraules de Lirola, “de l’amistat de sis noies i de les ganes de fer més coses en el sector de l’esport femení”.

Half Runners compta amb dues especificitats: d’una banda, és un club capitanejat per noies però obert a tothom i, d'altra banda, el seu públic és fonamentalment local. “Els entrenaments són sempre en català i ens trobem que qui acaba venint regularment és gent d'aquí o d’altres territoris d’Espanya que té la voluntat d’aprendre català”, detalla Lirola.

Ara bé, que les dones tendeixin més a córrer en grup i que cada vegada siguin més els clubs de running creats per i per a noies no és casualitat. Córrer sola, sigui de dia o de nit, a l’hivern o a l’estiu, era i és sinònim de por, incomoditat o inseguretat per a moltes dones. “Són moltes les noies a qui els ha passat alguna cosa, sigui que les segueixin o que els facin comentaris”, explica Aïda Lirola, i afegeix que “arran de venir cada dimecres han creat grups per anar a córrer juntes altres dies de la setmana”. Els entrenaments de Half Runners, que atrauen un públic jove d’entre 22 i 35 anys, han unit nois i noies que comparteixen l’afició per córrer. Una afició que ha anat més enllà i, segons confirma Lirola, “la gent que ve des del principi s’han fet molt amics, han sorgit grups d’amics que s’apunten a curses i inclús fan viatges”.

Jordi Guarque, membre del club de running VivaRun, que forma part de la graella d’activitats del gimnàs VivaGym de Glòries, afirma que “estar guiat per un tècnic del gimnàs és important i formar part d’un grup fa que siguis més constant, ja que un anima l’altre”. VivaRun aglutina esportistes d’edats i nivells molt diferents i també ha fet que dones que abans no sortien a córrer per por ara ho facin. “Una noia em va comentar que quan anava sola a córrer per la platja a l'hivern i ja era fosc se sentia insegura. No m'ho havia plantejat mai, jo tinc el privilegi de sortir a córrer i no tenir por”, explica Guarque.

Fomentar l'esport local

Tot i que Barcelona és amb diferència la ciutat de Catalunya amb més clubs de running, alguns dels quals acaben els entrenaments compartint una cervesa, un àpat o inclús una nit de festa, l'anomenat post run, cada vegada són més els clubs que sorgeixen en altres ciutats del territori català i que, alhora, fomenten l’esport local.

Un exemple és 0822RUN, un club social de córrer creat per un grup d’amics de Terrassa que va decidir obrir les seves trobades per córrer a la resta de la ciutadania. El club, batejat amb el codi postal de la mateixa ciutat, va començar a entrenar a principis d’aquest març, i tal com explica un dels seus fundadors, Albert Bonavila, “des del principi va ser un gran èxit, amb cinquanta o seixanta persones”. Malgrat que Terrassa és una de les ciutats més poblades de Catalunya, no existia cap running club abans de l’aparició de 0822RUN. “Al principi la realimentació que molta gent ens donava era que ja era hora que a Terrassa hi hagués un grup per sortir a córrer. Hi ha gent que ha començat a córrer gràcies a aquesta iniciativa”, recorda Joan Bonavila, un dels fundadors de 0822RUN.

Cada dimecres al vespre la comunitat de 0822RUN acostuma a quedar a les portes del bar Ateneu Candela, per posteriorment fer el seu recorregut pel Parc Vallparadís, el gran pulmó verd que travessa la ciutat terrassenca. En aquesta direcció, tal com detalla la psicòloga Almató, “els estudis han demostrat que el fet d'estar a la natura redueix els nivells de cortisol, l’hormona de l'estrès”, i aconsella que, en cas de no tenir natura a prop, “l’adient és buscar un parc, una zona verda o sortir al carrer i tenir la sensació d'obertura, que es tradueix en tranquil·litat i en una baixada del nivell d'estrès”.

Si bé la varietat de clubs socials de running és immensa, tots tenen alguna cosa en comú: l’altruisme i el cost zero. No obstant això, tal com apunta Almató, “hi ha una imprudència amagada pel fet que és popular i és accessible a tothom, ja que has de saber quin és el teu punt de partida”. Córrer i veure progrés en el nostre rendiment aporta gratificació i motivació, tot i que cal tenir en compte que cap extrem és bo. Segons la psicòloga, hi ha alguns signes d’alerta que ajuden a identificar que una afició s’està convertint una obsessió.“El running es converteix en una obsessió quan passa a ser una obligació, sents culpa per no entrenar, deixes de banda el teu dia a dia o inclús surts a córrer amb una lesió o sobrecàrrega”, explica Almató.