“Atura’t i pensa”: com enfrontar-nos a les decisions importants

BarcelonaQuantes vegades ens hem deixat endur per l’emoció del moment i hem actuat de manera precipitada? Són aquells moments en què, tot i que una veueta dins nostre ens estigui donant senyals d’alarma, prenem decisions sense pensar en les conseqüències.

Són molts els llibres i manuals que ofereixen tècniques per aprendre a pensar d’una forma més racional. Però, què passa si no sabem controlar els impulsos que no ens permeten fer un pas enrere, agafar aire i pensar amb claredat? Com ho podem arreglar? Aquesta és la premissa del llibre Pensar amb claredat (Columna Edicions, 2023), escrit per Shane Parrish, un exespia del servei d’intel·ligència canadenc que ha volgut oferir tota la seva experiència al llarg dels anys a l’hora de prendre decisions en el dia a dia.

“No som conscients que les nostres emocions ens fan reaccionar de maneres que més endavant ens crearan problemes”, explica Parrish al llibre. “Quan algú ens ofèn, l’arremetem amb paraules plenes d’ira. Quan algú es distancia de nosaltres, ens imaginem que ho fa per malícia. Quan les coses van més a poc a poc del que volem, ens frustrem i perdem la paciència. Quan algú es mostra passivoagressiu amb nosaltres, piquem l’ham i la situació s’intensifica”, continua.

Identificar els punts dèbils

Per no caure en el parany, assegura Parrish, cal entrenar-nos per identificar els moments en què és necessari que fem ús de la raó i ens aturem per crear un espai que ens permeti pensar amb claredat. I no és pas una tasca fàcil perquè, segons l’exespia, això implica contrarestar els nostres instints biològics innats que han evolucionat al llarg de molts segles.

Alguns d’aquests comportaments biològics serien, tal com passa amb els animals, la tendència a defensar el nostre territori, que en el cas actual no només seria físic, sinó també psicològic i identitari. “Quan algú critica la nostra feina, la nostra posició o el concepte que tenim de nosaltres mateixos, instintivament ens tanquem en banda o ens defensem. Quan algú qüestiona les nostres creences, deixem d’escoltar i passem a l’atac. Sense pensar; per pur instint animal”, exemplifica Parrish.

El que està clar és que les persones que dominen els seus instints obtenen els millors resultats al món real. “No és que no tinguin mal geni o ego; simplement saben controlar-los i no permeten que els controlin a ells”, continua. Ara bé, ¿com podem gestionar els nostres comportaments més instintius?

Atura’t a pensar

Algunes de les eines per no deixar-se endur pels instints a l’hora d’actuar, segons Parrish, són aturar-se i pensar en les conseqüències que podrien tenir els teus actes en un futur. Si faig o dic això, què podria sortir malament? “No et limitis a imaginar el resultat futur ideal. Imagina totes les coses que podrien sortir malament i com les superaràs si surten malament”, diu l’exespia.

Una altra tècnica és obligar-se a analitzar, com a mínim, tres possibles solucions a un problema. “Si t’adones que estàs sospesant només dues opcions, obligat a trobar-ne com a mínim una altra. Agafa cadascuna de les opcions i, una a una, preguntat: Què faria si això no fos possible?”, aconsella. Això aniria lligat al que ell anomena el “principi del cost d’oportunitat”: “Tingues en compte a quines oportunitats renuncies quan esculls una opció en comptes d’una altra, i observa-ho a través d’aquests tres prismes: En comparació amb què? I després, què? A compte de què?”, continua.

També pot ser que ens trobem amb la necessitat de demanar l’opinió als altres davant d’una situació determinada per ajudar-nos a pensar amb claredat. “Potser obtindràs la resposta correcta, però no hauràs après res”, opina Parrish. Tot i això, recomana fer sempre les preguntes adequades a l’interlocutor. Preguntes com ara: Quines són les variables de què et serviries per prendre aquesta decisió si fossis al meu lloc? Què saps sobre aquest problema que jo o altres persones no sapiguem? Què veus, gràcies a la teva experiència, que algú que no la tingui és incapaç de veure? Quin seria el teu procés de decisió si fossis al meu lloc? Com diries a la teva mare o a un amic que procedís?

Finalment, Parrish recomana sempre tenir en compte que, a l’hora de passar a l’acció, si el cost de desfer la decisió és baix, cal prendre-la com més aviat millor. En canvi, si el cost de desfer la decisió és elevat, és millor retardar-la tant com es pugui.

Gestionar els comportaments instintius i prendre bones decisions no només requereix força de voluntat. També implica cultivar hàbits mentals com la responsabilitat, el coneixement, la disciplina i la confiança. “El bon judici no es pot ensenyar, però es pot aprendre”, conclou Parrish.