Relacions

Per què es barallen les parelles que fa molts anys que estan juntes?

L'economia, les tasques domèstiques o els fills poden ser font de problemes però els experts avisen que les discussions poden ser, fins i tot, saludables

BarcelonaFa 50 anys era habitual trobar parelles que portaven 30, 40 i fins i tot més anys juntes, un fenomen que avui en dia ja no és tan freqüent. Tot i això, continuen havent-hi moltes parelles que fa anys que estan juntes i això té les seves coses bones i dolentes, com tot. La convivència, la rutina, les tasques de la llar i les obligacions familiars fan que tot sovint sorgeixin discussions que desgasten la parella.

El Pau, de 46 anys, i la Laura, de 49, fa sis anys van fer teràpia de parella. Recorden que discutien a tota hora per qualsevol ximpleria fins al punt que semblava que no els agradava res de l’altre. “Vàrem ser conscients del que passava, feia anys que no érem prou clars l’un amb l’altre sobre el que ens molestava, sempre estàvem enfadats", recorden. Però van aconseguir trobar una solució. "De mica en mica vàrem aprendre a comunicar-nos millor, a no atacar-nos i veure les coses positives de l’altre, deixant de jutjar-nos i posant en valor l’esforç que fèiem per retrobar-nos”, recorda la Laura.

Cargando
No hay anuncios

La seva no és una història estranya. Moltes parelles passen per moments difícils, de moltes discussions, com ells.

La psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Mireia Muñoz, directora del Centre de Psicologia Mireia Muñoz, explica que la primera fase de les relacions, la de l'enamorament, acostuma a durar fins a 3 anys, però a partir d’aquí la intensitat emocional comença a baixar i s’entra en una nova etapa en què guanyen protagonisme el compromís, la consolidació i l’estabilitat de la parella. L'experta explica que a mesura que avança la relació van passant diferents etapes: tant a nivell familiar com laboral i personal, “és normal que tot això influeixi en la parella i pugui haver-hi certes crisis", tot i que deixa clar que "no passa res perquè les relacions tinguin alts i baixos, l'únic que hem de tenir clar és que això no vol dir que contínuament hi hagi tensió o una relació tòxica”.

Cargando
No hay anuncios

Discuteixes bé o malament?

Rocío Rico, psicòloga experta en teràpia de parella i sexual, assegura que discutir pot ser fins i tot saludable. Per a ella no ha de ser negatiu si es fa des de l’amor i el respecte. “En una relació, la crítica hauria de ser constructiva, no s’hauria de desqualificar l’altre, ni tenir una actitud defensiva. Per exemple, la persona que rep una queixa no hauria de contraatacar, ni insultar ni ignorar el que se li diu, tampoc ha de negar-se a parlar o respondre amb sarcasme”. Aquesta experta alerta, però, que si una parella discuteix de manera continuada i intensa sí que pot suposar un desgast i això a la llarga pot portar a la separació.

Cargando
No hay anuncios

Per la seva banda, Mireia Muñoz recorda que una relació no només es crea, sinó que es construeix, per poder mantenir-se en el temps de manera saludable, i això és una feina diària que ens estalviarà maldecaps i moltes discussions. El que proposa ella és que hi hagi unes pautes clares de comunicació amb la parella. Planteja, fins i tot, la possibilitat que es faci un contracte que cal parlar i negociar prèviament, establint un repartiment de tasques, tant a casa com amb els fills, si n’hi ha. També s'ha de tenir en compte que les necessitats de cadascú aniran canviant amb el temps; per tant, el contracte es pot anar renovant, sent sincers amb el que sentim, necessitem i desitgem, sense que suposi una obligació per a l’altre, que decidirà si és possible o no. Una altra cosa molt important perquè les parelles funcionin, diu, és la comunicació. “Hauríem d’evitar l’error de l’endeví; és a dir, hem de saber que la parella no és un endeví, no ha de saber el que penso si no l'hi dic, i per això és important comunicar-ho”, proposa. Tanmateix, és important dir-ho assertivament. La comunicació empàtica acompanyada de l'escolta i l'empatia faciliten que l'entesa mútua sigui més fructífera.

La psicòloga Muñoz aposta per no acumular, quan algú es guarda les coses que li fan mal es pot distanciar emocionalment de l'altre i això a la llarga genera desconnexió i fredor. Recomana trobar estones per parlar sense esperar que hi hagi una discussió, posant el focus en els punts de millora i el reforç positiu; fomentar la intimitat de parella a través del contacte físic com petons i carícies que es poden reduir amb el temps i compartir temps de qualitat en què es reserven uns minuts junts a l'acabar el dia, i establir-ho com una rutina. “A diferència de la monotonia que provoca desgast i desmotivació, la rutina suposa conservar hàbits que són saludables i que afavoreixen la relació”, diu.

Cargando
No hay anuncios

Quines són les discussions més freqüents entre les parelles que fa molt temps que estan juntes?

Més enllà de les particularitats de cada parella, aquests són els motius pels quals més se sol discutir.

Cargando
No hay anuncios

La família respectiva: Sobretot quan un dels membres de la parella no se sent acceptat per la família de l’altre o se sent jutjat, li resulta difícil estar amb la família política. També sol haver-hi un estira-i-arronsa amb el membre de la parella que està al mig i no sap com posicionar-se.

El sexe: Quan les expectatives són diferents o els membres de la parella no s’atreveixen a parlar-ne, no saben com abordar el tema, o a un d'ells hi ha altres coses que el molesten de la relació i es desconnecta de la part més afectiva. A vegades un pot notar que han de parlar, però no sempre és fàcil i pot costar afrontar-ho perquè suposa fer aflorar temes molt íntims i personals.

Cargando
No hay anuncios

Els fills: Aquí els conflictes poden venir per molts motius. L’educació, per exemple, pot provocar molta tensió si es tenen punts de vista diferents. És important parlar-ne perquè si no ho fem, pot ser motiu d’allunyament i de discussions. També pot ser un tema conflictiu si només vol tenir fills un dels membres de la parella i no hi ha un consens.

L’economia: Caldria establir de manera clara com s’establiran les finances de la parella, l’administració d’ingressos i despeses. No hi ha un model que sigui millor que un altre i tot és possible si es consensua.

Cargando
No hay anuncios

El mòbil: El temps que hi dedica un o els dos membres de la parella pot dificultar la comunicació, fer que l’altre se senti apartat, infravalorat o generi desconfiança. Cal parar atenció si es prioritza la pantalla i tota la resta passa a un segon pla.

Les tasques domèstiques: Cada vegada hi ha més corresponsabilitat, però sempre hi ha un dels dos que té més càrrega. Quan un ha de recordar-li a l’altre el que no ha fet o si l’altre no és prou conscient, acaba passant factura. Convé pactar les tasques domèstiques, tant les de cura com les administratives, extraescolars, gestió de la casa o reunions d'escola, comunitat. Ajuda que cadascú pugui triar les coses que li resulten menys feixugues.

Cargando
No hay anuncios

***

I a tu què et molesta de la teva parella?

  • Hi ha petits detalls pels quals les parelles xoquen. D’entrada no suposen un daltabaix, però poden acabar sent motiu de conflicte. Aquí teniu una selecció de petits conflictes quotidians de parelles que porten anys de convivència:
  • “La meva parella sempre es queixa que deixo totes les portes dels armaris i els calaixos oberts, diu que sap perfectament per on he passat i el que he fet”.
  • Ariadna, 30 anys de parella i 23 de convivència
  • “Tira la cendra i les burilles a qualsevol lloc com al plat després de dinar o una tassa amb un cul de cafè, qualsevol excepte el cendrer”.
  • Josep, 25 anys de parella i 22 de convivència
  • “Estic farta de reclamar-li que repartim tasques de la cura dels fills, però no acaba d’entendre què és la corresponsabilitat”.
  • Ainoa, 23 anys de parella i 21 de convivència
  • “Deixa rastre allà on va, sobretot al lavabo. Quan acaba el rotlle de paper mai el canvia, surt de la dutxa i deixa el terra xop, em trobo cabells seus a la pica…”
  • Laia, 18 anys de parella i convivència
  • "La seva mare és intocable i li tolerem l’intolerable. I un detall més casolà que em molesta: rasca a la pica les torrades massa torrades, damunt del fregall i els plats bruts que són allà".
  • Rita, 36 anys de parella i 30 de convivència
  • "Tinc un fill de dos anys i mig i la meva parella i pare de la criatura no fa res. Totes les tasques de la criança recauen en mi".
  • Alba, 10 anys de parella i 9 de convivència
  • "La meva parella no respecta els horaris pactats i no m'avisa. Res em molesta més que haver d'esperar una hora amb el plat a taula fins que arriba".
  • Pep, 45 anys de parella i 38 de convivència