Brigitte Bardot, Gucci i altres històries que uneixen cinema i moda

BarcelonaCom aconsegueix el fill d’uns pagesos mallorquins desfilar a la Setmana de la Moda de Nova York i ser considerat el successor de John Galliano? Per què aquest protegit de la premsa especialitzada acaba llançat als lleons? Aquestes mateixes preguntes ens les vam fer en aquest mateix diari fa exactament onze anys arran de Call it a balance in the unbalance (2011). Una història èpica amb un final dramàtic on Regine Lettner s’endinsava, a través de les vivències del dissenyador Miguel Adrover, en una indústria capaç de destruir mites a la mateixa velocitat que els construeix. Aquest documental va formar part de la primera edició del Moritz Feed Doc, el festival internacional de cinema i moda de Barcelona que enguany compleix deu anys recuperant, casualment, la figura tan fascinant i enigmàtica d’Adrover. En aquesta ocasió ho fa a través de The designer is dead (2025), un documental de Gonzalo Hergueta centrat en la trajectòria vital i artística d’una de les personalitats més congruents i radicals de la moda contemporània. Aquest Adrover és el mateix Adrover que fa més de dues dècades ja parlava de sostenibilitat i multiculturalitat, quan aquests conceptes no eren mainstream. També és el mateix que fa uns mesos va renunciar a vestir la Rosalía de Lux perquè la cantant no feia servir el seu altaveu per denunciar el genocidi palestí. I és que per a Adrover la moda s’ha d’entendre no només com un artefacte cultural sinó polític.

Precisament, presentar la moda com una disciplina polièdrica, a vegades amable, a vegades amb arestes, continua sent l’essència d’aquest festival, que arrenca aquest dimecres als cinemes Mooby Bosque de Barcelona i que s’allargarà fins al 22 de març. A banda d’un subtil canvi de nom –aquell Feed Dog que apel·lava a una peça de la màquina de cosir s’ha transformat en un Feed Doc que vol nodrir l’audiovisual de moda–, el festival torna amb diverses novetats. “Per celebrar els deu anys volíem fer una retrospectiva, i qui millor que Reiner Holzemer, una figura clau del cinema de moda contemporani”, assegura Toni Sánchez, nou director del Moritz Feed Doc. És per això que el tret de sortida el donarà AKRIS. Fashion with a heritage (2025), on Holzemer explora l’equilibri entre la tradició, l’artesania i la innovació d’aquesta firma de luxe suïssa. En honor al realitzador alemany tornaran a la pantalla gran vells coneguts del festival com Dries (2016), una oda a l’exquisidesa del belga Dries Van Noten, i l’eloqüent Martin Margiela. In his own words (2019), que es completarà amb una peça del videoartista italià Yuri Ancarani dedicada a la icònica sabata Tabi del també dissenyador belga. A més a més, també es projectarà ThomBrowne. The man who tailors dreams (2024), sobre el carismàtic creador d’aquesta marca novaiorquesa, i dos migmetratges centrats en els fotògrafs Juergen Teller i William Eggleston.

Més enllà de la constel·lació Holzemer, altres noms brillen amb llum pròpia dins de la programació, que s’acosta a la trentena de títols. És el cas de Gucci. Luxe, drame et volupté (2025), on Olivier Nicklaus repassa la tumultuosa història de la casa italiana, i de Bardot (2025), un documental d’Alain Berlinar sobre l’actriu i cantant Brigitte Bardot, un dels símbols eròtics dels anys 60, que en la cúspide de la fama va decidir desaparèixer de l’escrutini públic i abraçar la causa animalista. També brilla el nom d’Eleanor Bunny Yeager, la fotògrafa amb un passat de pin-up que va descobrir la mítica Bettie Page, tal com s’explica a Naked ambition (2023). A més a més, convé ressaltar noms rellevants en l’àmbit estatal com el del dissenyador David Delfín, mort prematurament, el llegat del qual es reivindica a Muestra tu herida (2025), i de documentals com Las manos que cosen (2025), on Itxaso Diaz dona veu i posa cara a un seguit de treballadores dels tallers històrics de Balenciaga, testimonis d’un passat que ja no tornarà.

La identitat, el consum responsable, la sostenibilitat i l’artesania tornen a ser temes presents en la programació del festival, tan calidoscòpica com la mateixa disciplina. Enguany inclou títols com African styles (2023), sobre la irrupció de talents provinents d’aquest continent en el circuit internacional; Lace relations (2025), sobre la connexió entre Lagos i Àustria a compte de la blonda, i Youth (gard times) i Youth (homecoming), de Wang Bing, que tanquen una trilogia que posa la mirada en el microcosmos d’una fàbrica tèxtil xinesa; a més de perles com Teenage (2013), inspirada en el llibre homònim de Jon Savage sobre la creació de la cultura juvenil. “Tot i que l’ADN del festival són els documentals de moda, volem que la programació cada vegada sigui més transversal i estigui oberta a més formats”, explica Sánchez. No són intencions, ja són fets. En aquesta edició també es podrà veure Couture (2025), una pel·lícula protagonitzada per Angelina Jolie i ambientada en el món de la moda parisenca; recuperar un clàssic com Funny face (1957), amb Audrey Hepburn i Fred Astaire, i visionar els dos primers capítols de la docusèrie Kingdom of dreams (2022) en pantalla gran. El director del festival també és partidari de crear sinergies amb el teixit creatiu de la ciutat –“capil·laritats”, en diu– i així ha quedat palès en la campanya promocional d’aquesta edició del festival, protagonitzada per joves talents made in Barcelona. També vol reforçar el vincle amb les escoles de moda, per això s’ha tornat a programar una projecció de fashion films fets per estudiants d’Elisava, IED i LCI. El gran repte de Sánchez, però, és que el Moritz Feed Doc deixi de ser una flor primaveral. “No volem tornar el març del 2027 i prou. Al llarg de l’any volem seguir fent coses, deixar l'empremta del festival a la ciutat, perquè volem arrelar-nos-hi fort i, després, créixer cap al món”.