Del Cadí als Ports: 7 refugis on escapar-se aquesta tardor

Si pensem en un refugi de muntanya, el cervell activa el pilot automàtic i, gairebé per inèrcia, dibuixa un paisatge d'alta muntanya, probablement al Pirineu. Hi afegeix una motxilla carregada i unes botes i ho situa, probablement, a l'estiu, potser en plena travessa de Carros de Foc o Cavalls del Vent. Tenim l'imaginari col·lectiu segrestat per les grans rutes i la temporada alta. I és normal, però als refugis hi ha vida més enllà. Aquesta és la premissa que va moure la geògrafa i periodista de viatges Laura Masó a calçar-se les botes. "M’ho vaig plantejar com una necessitat. Hi havia una certa mancança", diu Masó, que assegura que feia falta una guia, una font física que posés ordre al panorama. “La informació estava fragmentada, cada entitat oferia la seva, però no hi havia un lloc on consultar-ho tot”. Sobretot, va detectar un forat negre pel que fa als refugis no guardats. "Són els refugis més bàsics, i sovint l'aventura comença abans d'arribar-hi, només trucant a l'Ajuntament o a l'entitat de torn per aconseguir la clau".

El resultat de la recerca és la guia 101 refugis de muntanya de Catalunya (Cossetània), una guia diversa i desterritorialitzada que trenca amb la idea que la muntanya catalana és només al Pirineu. "Perquè no tothom vagi als mateixos llocs. La gent se sorprèn moltíssim que hi hagi refugis a les comarques de Tarragona!", diu la periodista.

La guia arriba en un moment en què el paper dels refugis ja no és el de fa cinquanta anys. "Han canviat bastant. Els primers es van construir per un interès molt clar d'acostar-se als cims. Eren cabanyes de pastors, antics edificis o barraques de treballadors que feien feines a les zones de muntanya", explica Masó. Encara són un punt molt important per acostar les persones a la natura, però el públic ha canviat. "Ja no es tracta només d'accedir a l'alta muntanya, sinó de descobrir l'entorn natural, practicar-hi ciclisme, anar-hi en família o gaudir-hi d'un àpat".

La "popularització" i la "necessitat de consumir natura" han fet que Masó inclogui a la guia "unes normes molt bàsiques però que potser no tothom coneix". Es tracta d'un recordatori necessari de la filosofia dels refugis, per saber què es poden esperar, com sentir-s'hi a gust i còmode i com relacionar-se amb l'entorn. I diferenciar-ne les diverses tipologies. Hi ha els guardats, que ofereixen serveis de menjar i allotjament; els no guardats, on no et trobes ningú i l'autogestió és total, i els refugis-alberg, que sovint són dins d'un nucli urbà i s'hi pot arribar amb cotxe.

Ara que la neu comença a insinuar-se als cims i el fred comença a fer acte de presència, la pregunta és obligada: on recomanaries anar durant la tardor? "Hi ha zones on ara no hi ha neu i les rutes solen ser de dificultat mitjana o baixa", assenyala Masó, com a la perifèria del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Pallars, els Ports, el Berguedà o el Ripollès. Amb aquesta premissa, triem set d'aquests refugis que la guia destaca i que són bases perfectes per a una escapada de tardor.

És un clàssic, sí, però la tardor li escau de meravella. Als peus de la cara nord del Pedraforca, al municipi de Gisclareny, aquest refugi guardat (45 places) és molt més que un camp base per a escaladors. A la tardor, el cim pot esperar; la màgia és al bosc. "Hi ha la part de la fageda, que és molt maca", destaca Masó. La ruta Fageda i Mirador (10,87 km, +741 m) que proposa la guia és l'excusa perfecta. És temps de bolets, de trepitjar fullaraca i de gaudir d'una de les fagedes més espectaculars del país. A més, és un punt estratègic per a travesses com Cavalls del Vent o el GR-107.

Aquest és un exemple perfecte del que la guia anomena refugi-alberg. Està situat "al bell mig del municipi d'Arbolí", té 16 places i s'hi arriba còmodament amb cotxe. És un punt de trobada clàssic per a escaladors, que tenen a tocar les parets de roca calcària de la zona, però cada cop més per a excursionistes. Ofereix menjar casolà i de temporada i té una programació cultural pròpia. A la tardor, quan la calor de la zona ja no ofega, la guia destaca una ruta interessant: "la visita al poble abandonat de Gallicant", una caminada senzilla (6,95 km, +226 m) i "espectacular per entendre el despoblament d'aquest territori".

A Espinavell (Molló), les antigues escoles del poble es van rehabilitar el 2013 com un refugi de gestió privada de 50 places. És un alberg còmode i una base perfecta per explorar la Vall de Camprodon. "Està al mig del poble, s’hi pot arribar en cotxe, i és un bon punt per moure't per la vall", explica Masó. Des d'aquí es pot anar cap a zones més altes del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, encara que a la tardor un bon pla és gaudir de la tranquil·litat dels boscos. Hi ha rutes per a tots els nivells, des de l'exigent volta circular al Costabona de 34,6 km fins a l'ascensió al puig Moscós (5,55 km, +669 m).

És una joia amagada, una aposta clara per la desterritorialització. A Llagunes (Soriguera), les antigues escoles són avui un refugi-alberg (23 places) nascut d'una iniciativa popular al cor d’una "vall desconeguda". Seu del Museu de Camins, inclou un projecte que museïtza els antics camins de bast amb l'ajuda de voluntaris. La tardor és el moment de descobrir aquest patrimoni en silenci: rutes per conèixer l'entorn de Llagunes o la ruta de Les Fonts (només 4,28 km i +58 m) són un viatge a un Pallars sense presses. (Compte: només s'hi pot pagar en efectiu).

Aquí entrem en territori aventurer. Aquest és un refugi no guardat (30 places), l'antiga escola del poble de Bassegoda, avui un espai obert amb lliteres i llar de foc. Com adverteix Masó, s'ha de tenir en compte que cal contactar amb el Centre Excursionista Empordanès, l’entitat que el gestiona, per agafar les claus. És la base perfecta per endinsar-se a la tardor a l'Alta Garrotxa, un territori feréstec, humit i solitari, ple de boscos d'alzines i roures. Ideal per pujar al puig de Bassegoda (7,46 km, +620 m), una talaia espectacular entre l'Empordà i la Garrotxa.

A Envall, un poble abandonat durant més de trenta anys, un projecte cooperatiu ha tornat a donar vida a la Casa Bigodé. Aquest refugi guardat (24 places) és molt més que un lloc on dormir: és un projecte de rehabilitació cultural. Ofereix residències artístiques i una filosofia clara de modernitat, confort i sostenibilitat, amb una cuina vegetariana i de territori. És un lloc on anar a la tardor no només per caminar, sinó per entendre com es pot recuperar el patrimoni. Les rutes circulars des d'Envall o cap a la Pobleta i el Cogulló (12,98 km, +756 m) són perfectes per gaudir dels colors del bosc de Brea.

Aquí teniu una de les grans sorpreses tarragonines i la prova que hi ha vida (i molta) més enllà del Pirineu. Als Ports, aquest refugi guardat (34 places), que acaba de canviar de gestió, és una base d'operacions fantàstica. "És gran, ideal per a grups", apunta l'autora. I llança la idea: "És un bon lloc per fer-hi castanyades". La natura aquí és feréstega, potent, i a la tardor és més fàcil veure-hi fauna salvatge. "És fàcil veure-hi cabres salvatges que sovint et venen a veure allà mateix, la gent se sorprèn". Ideal per a rutes pel massís, com l'ascensió al Mont Caro (7,48 km, +408 m) o, per als més valents, rutes llargues en BTT.