Divorciats amb fills: com sobreviure al Nadal

BarcelonaLa publicitat ens bombardeja aquests dies amb imatges de famílies felices. Pares i mares abillats amb jerseis de llana que abracen amorosament els fills al costat de la llar de foc. Entranyables avis que reben la visita inesperada d’un parent mentre a fora neva. Famílies reunides al voltant d’una taula parada amb delicadesa. Harmonia, equilibri, bones paraules, somriures... Però, per a moltes parelles separades o divorciades amb fills, aquestes estampes idíl·liques són pura ficció. Per a ells, el Nadal no és cap himne a la pau. Ben al contrari, és un temps complicat, farcit de bombes soterrades: depèn d’on trepitgin, una detonació pot fulminar tota la calma.

Amb qui passen els nens la nit i el dia de Nadal? I Cap d’Any? I Reis? Com decidim els regals? Què fem si el nostre ex s’entesta a obsequiar els nens amb joguines absurdament cares? ¿O amb un mòbil quan encara no han fet ni set anys? Dilemes com aquests són els que han d’afrontar Nadal rere Nadal moltes exparelles amb fills. En alguns casos, la situació es torna extremadament difícil de gestionar: l’enemistat personal entre els antics amants enverina el diàleg i les solucions òptimes no acaben d’arribar mai.

Negociar i dialogar

Patricia Maguet, psicòloga clínica i terapeuta familiar, està acostumada a tractar aquestes divergències: “És cert que el Nadal és un temps particularment conflictiu. En el cas de divorciats amb poca comunicació i una mala relació personal el més assenyat és complir fil per randa el conveni regulador, que estableix cada any quins dies toca tenir els nens i deixa poc espai a l’atzar”.

Per contra, si els ex mantenen una relació cordial, el millor és dialogar i negociar: “Pot passar, per exemple, que la família d’un celebri molt Nadal i Reis i l’altra, en canvi, Sant Esteve i Cap d’Any. O que un dels dos vulgui marxar fora per fer el canvi d’any. Llavors el més lògic és que s’arribi a un acord diferent del que marca el conveni regulador i els ex adaptin el Nadal dels seus fills a les necessitats de cadascun”.

Gerard P. viu a Cambrils, és gerent en una empresa i pertany a aquest civilitzat grup de divorciats que ho parlen tot amb la predisposició d’arribar a consensos. Ell i la seva exdona tenen una filla de set anys i cada any planifiquen el Nadal plegats per mirar de fer-lo al més bonic i familiar possible. “La meva ex és de fora i a casa seva celebren molt la nit de Nadal i el 25 de desembre. Per contra, nosaltres ens reunim més per Sant Esteve, que és quan fem cagar el tió. Per això, malgrat que el conveni regulador estableixi que cada any ens tocaria alternar aquestes dates, nosaltres ho variem de manera que la petita pugui ser a les reunions més assenyalades de cada família”, explica.

El Gerard afegeix que, pel que fa als regals, solen també comentar-los abans per no caure en repeticions. “No hem tingut cap conflicte en aquest sentit. Però, per exemple, tots dos tenim molt clar que haurem de decidir plegats quan serà el moment adequat de regalar-li a la nena el primer mòbil”, assenyala.

No compartir la tristesa

La situació de la Gisela M. és molt diferent de la del Gerard. Ella mai ha tingut una relació fluida amb el seu ex. La filla en comú té ara 17 anys i és qui decideix on i amb qui vol passar les festes de Nadal. Però la Gisela emfatitza que, quan la nena era petita, aquestes dates esdevenien un autèntic malson: “Jo sempre intentava ser flexible. Però ell em posava les coses molt difícils. Era molt rígid amb el que ens tocava a cadascun i mai no feia excepcions”.

La Gisela també recorda que el tema dels regals esdevenia per a ella una font d’irritació i recances. “Per Nadal, cadascú li feia a la nena els regals que volia. El meu ex té quatre germans i, quan la meva filla anava a casa de la seva família paterna, rebia una autèntica allau d’obsequis. De vegades em semblava com si la volguessin subornar perquè estimés més aquella branca familiar”.

Patricia Maguet assegura que, malgrat que els regals poden esdevenir un assumpte enverinador, els ex amb fills han de respectar els obsequis que vinguin de part de l’altra família. “Si no els vas poder canviar mentre estaves amb la teva parella, menys els podràs canviar ara!”, assenyala. La psicòloga afegeix que un dels errors més estesos entre els divorciats o separats en aquestes dates nadalenques és carregar els nens amb les seves emocions negatives. “Un consell: no està bé dir-li al nen que et sentiràs molt trista el dia de Nadal perquè a ell li toca passar-lo amb el pare. Si tens aquest sentiment de tristesa, millor comenta’l amb un adult però no omplis el cap dels fills amb això ni boicotegis el seu Nadal”, recomana.

Posar-se en la pell de l’altre

Per la seva banda, Jesús Lorenzo, director de l’Asociación Española de Mediación, afirma que cada cop són més els pares divorciats que recorren a la figura d’un mitjancer per resoldre els seus conflictes. Tal com explica, els mediadors solen ser requerits en una fase prèvia al procediment judicial per arribar a acords de separació més ràpids i econòmics. Però, un cop divorciats, els pares poden seguir requerint els seus serveis en cas de disputes o desavinences. “El principal problema rau en el fet que alguns pares utilitzen els fills com a armes llancívoles. Massa sovint els ex aborden les negociacions seguint la lògica emmetzinada de «tu em fots, jo et foto més» i, esclar, aquí els que surten més perjudicats són sempre els fills”, assevera Lorenzo.

Al final, tal com subratlla Patricia Maguet, per resoldre la gestió de les vacances de Nadal i la resta de conflictes que poden sorgir al llarg de l’any el més important és que les exparelles aprenguin a posar-se en la pell de l’altre. “Molts ex arriben a la consulta amb la dèria que jo els digui quin dels dos té la raó. I ens hem d’oblidar de qui té la raó. Buscar el culpable no resol els problemes. Cadascú veu les coses de manera diferent i té opinions divergents sobre el que és raonable i el que no ho és pas. Per això la solució comença sempre per posar-se en la pell de l’altre”, conclou.