“Si les dones fabriquem, produïm i dissenyem la roba, per què no dirigim negocis?”

BarcelonaSembla paradoxal que, en un sector majoritàriament femení, on les dones són les principals clientes i representen el gruix laboral de la indústria de la moda, molt poques arribin al capdamunt de la piràmide. Segons les últimes dades, la presència femenina als consells d’administració de les empreses de l’Íbex 35 és inferior al 25%. Tot i això, la Comissió Europea ha establert que, per al 2026, almenys el 40% dels membres dels consells d’administració de les empreses cotitzades han de ser dones. En els càrrecs de direcció general, la xifra és encara més baixa. Conversem amb algunes de les dissenyadores de moda i directives que lideren un canvi cap a la igualtat al sector.

Paola Molet, transmetre l'ofici a les noves generacions

Té només 27 anys i un futur prometedor. Fa tres anys, la seva marca homònima feia el salt de Salou a Manhattan, on va desfilar amb talents emergents. Ara, Paola Molet es prepara per a un nou repte: una col·lecció més ambiciosa, amb producció a Tunísia, en què manté la seva aposta per la moda genderless amb siluetes àmplies. “Això ja comença a ser gran!”, afirma la dissenyadora salouenca.

Aquesta nova proposta representa un pas cap a la consolidació de la seva trajectòria. “Hem treballat molt bé els patrons de camises, pantalons i, per primera vegada, el texà”, explica amb orgull. L’èxit d’aquesta col·lecció pot ser determinant per al seu futur, ja que fins ara ha hagut de diversificar-se per mantenir la seva vocació. A més del seu projecte personal, ha treballat com a patronista, cosidora i docent a LCI Barcelona, on transmet l’ofici a les noves generacions.

Tot i els canvis, la realitat a les aules continua marcada per una majoria femenina. “Falta camí, però enguany m’he trobat més homes interessats a cosir, brodar o fer patrons”. Fa un any, en una xerrada, li van preguntar sobre la desigualtat de gènere a la moda. “Abans creia que la diferència era poc significativa, però ara ho veig diferent”, reconeix. Ha viscut discriminació pel fet de ser dona, especialment fora del país. “Et miren de reüll o et qüestionen”, explica. Aquesta realitat es fa evident a les fàbriques del nord d’Àfrica on es produeixen els seus dissenys. “Sento que constantment m’he de justificar i no tothom m’ha pres seriosament”, admet. Per guanyar-se el respecte, ha hagut de lluitar. “Alguns ni tan sols volien reunir-se amb mi”, afegeix. “Si les dones fabriquem, produïm i dissenyem la roba, per què no dirigim negocis?”

Roser Ramos, més de vint anys al capdavant

Fa més de vint anys que Roser Ramos, directora general de Cóndor, lidera una empresa de moda infantil en un sector tradicionalment masculí. "Reconec que soc una rara avis en el món de la direcció, però les coses estan canviant", afirma amb fermesa. D'ençà que va assumir el càrrec el 2007, ha treballat amb equips mixtos. "Sempre he buscat el talent. L’èxit és saber fer la feina i rodejar-te d’un bon equip per tirar endavant", assegura.

Ramos reconeix una major presència femenina en càrrecs intermedis: "Els àmbits del disseny, l’atenció al client, els recursos humans i la comunicació acostumen a estar en mans de dones". Però les desigualtats econòmiques i les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar encara són obstacles per a moltes dones que volen ascendir. Malgrat això, ella anima a trencar barreres i desfer-se de l’estigma de culpa: “Sovint som les mateixes dones les que ens posem limitacions per créixer quan som ben capaces i estem perfectament preparades”, afirma amb convicció. "Només dic que si tu vols, pots fer-ho", assegura. Ramos predica amb l'exemple. Amb 67 anys, no pensa en la jubilació: “Em sento molt a gust i creixo quan hi ha problemes”, bromeja.

Núria Sardà, mantenir l'herència familiar

Algunes empresàries han heretat imperis familiars i han sabut mantenir-los vius, alhora que els han fet créixer. Un bon exemple a casa nostra és Núria Sardà, directora creativa de Sarda, la firma internacional de moda íntima i bany que ha renovat la seva imatge per reafirmar la seva essència: empoderament, comoditat i atreviment en peces pensades per portar-se més enllà de la roba interior. "Les dones són i sempre han estat al centre dels nostres dissenys. A Sarda, volem que cada peça sigui una declaració de confiança, poder i estil", expressa la companyia a la seva pàgina web.

Núria Sardà es va incorporar a l’empresa familiar a finals de la dècada dels 80, però no va ser fins al 1998 quan va assumir la direcció del departament de disseny. "Qui millor que una dona per entendre el poder de la llenceria femenina i crear peces que afavoreixen, són còmodes i et fan sentir bé", diu amb convicció. Actualment, la firma forma part del grup belga Van de Velde, però la directora creativa continua liderant des de Barcelona un equip de disseny 100% femení: "Som dones de diverses edats que intentem abordar la llenceria i els seus valors des de visions diferents", explica. Valors com la diversitat i el body positive, el moviment que promou l’acceptació de qualsevol mena de cos. "Som cada vegada més conscients i actuem en conseqüència, ampliant les talles i millorant els dissenys", afirma Sardà.

Maite Casademunt, gestionar el creixement d'una firma

Maite Casademunt va créixer amb les lliçons de la seva mare, Lola Casademunt, desapareguda el passat mes de desembre. La filla recorda que el 1981, recentment vídua i amb quatre fills, va fundar l'empresa de moda que inicialment es va dedicar a comercialitzar accessoris. “La seva resiliència, la perseverança i la cultura de l’esforç han estat fonamentals en la meva trajectòria”, explica Casademunt.

En els últims anys, la firma ha experimentat un creixement exponencial: actualment opera en 1.500 punts de venda en països com Itàlia, França o el Regne Unit, i mou més de 45 milions d'euros anuals. Maite Casademunt comparteix la presidència de la marca i dirigeix l’àrea creativa. “A la nostra empresa no fem diferències de gènere i no ens frenen factors com els permisos de maternitat o paternitat. Ens fixem en el treball i la passió per la feina”, afegeix. Pel que fa al disseny, la directora creativa té clar el model de dona que l'inspira: “Dissenyo roba per a dones reals, que mostren totes les seves múltiples facetes. Són heroïnes que, en alguns moments, també fan ús de la capa d’invisibilitat”, conclou.

Teresa Helbig, una revolució femenina

“La dona forta, valenta, emprenedora, que no es rendeix davant les adversitats, sempre ha estat al davant a Teresa Helbig”, afirma la dissenyadora barcelonina. Aquesta visió reflecteix l’instint de supervivència de la mare i l’esperit persistent de la filla en crear juntes una marca que encarnés els seus valors en moda: artesania, delicadesa i bellesa punyent. Els inicis, però, no van ser un camí de roses. Com recorda Teresa Helbig: “No vam rebre tot el suport que buscàvem i alguns homes del nostre entorn ens van qüestionar el projecte”. Fins i tot, els van posar traves quan van intentar obtenir un préstec bancari per comprar el local on més tard s’instal·larien a l’Eixample de Barcelona. “El director del banc ens va dir que demanàvem massa diners i que amb un espai més petit ja en tindríem prou”, rememora Helbig, que, si hi ha una cosa que té clara, és fer sempre el que vol: “Aquest paternalisme mal entès, o esperit castrador d’algunes persones, m’ha animat encara més a tirar pel dret”, assegura.

Les darreres setmanes han estat una bogeria a l’atelier de Teresa Helbig, on tot l’equip, format per una vintena de treballadores entre cosidores, modistes, patronistes i brodadores (el 90% de la plantilla és femenina), han esmolat bé les eines per enllestir tot el que està per venir: una nova col·lecció d’alta costura que presentaran a Nova York, una proposta de núvies i, des de fa poc, una línia de prêt-à-porter a preus més assequibles. “És un entrenament per a tot el que vindrà, perquè tenim previst fer-ho molt gros”, avança la dissenyadora com a prèvia de la celebració dels 30 anys de la firma. L’any passat, l’equip de Teresa Helbig va revolucionar París amb una col·lecció que era un recordatori de la lluita i la tenacitat que hi ha darrere la firma catalana: d’una mare, d’una filla i d’un equip que treballen cada dia per aportar una mica més de bellesa al món. “Som una tribu que vibra pel mateix”, conclou. Veurem què passa el 2026.