Com identificar un mal terapeuta: “Un cop ets emocionalment dependent, és molt difícil sortir-ne"

A la seva primera sessió amb una nova terapeuta a San Diego, l'Elise, de trenta-set anys, es va sentir abandonada de seguida. No per alguna cosa que hagués dit la terapeuta, sinó pel fet que estava muntada en una bicicleta estàtica durant la conversa. La Maria Danna, de trenta-cinc anys, es va alarmar quan la seva psicòloga li va sacsejar vigorosament una maraca a la cara per "captar l'energia que emetia durant la sessió". El cas de Carson, que va buscar l'ajuda d'un psiquiatre d'Ohio per una depressió i una ansietat postpart severes, es va sentir aclaparada quan el metge li va enviar milers de missatges de text i li va revelar sentiments sexuals.

La teràpia és transformadora per a moltes persones, independentment de si pateixen o no una malaltia mental. Però, què cal fer si el terapeuta és poc professional, incompetent o fins i tot abusiu? ElNew York Times va preguntar l'any passat als seus lectors si alguna vegada havien tingut una mala experiència amb un terapeuta i va rebre més de 2.700 respostes. Entre elles hi havia exemples de violacions de la intimitat, comportaments poc professionals i interaccions senzillament estranyes.

És difícil saber amb quina freqüència es produeixen aquest tipus d'incidents. “En el nostre camp existeix la broma que en cada generació de graduats hi ha almenys un o dos estudiants sobre els quals la resta té seriosos dubtes o preocupacions”, assegura Eric Jones, un terapeuta de Califòrnia. “Estem èticament obligats a evitar que els dolents obtinguin una llicència, però no és un sistema perfecte. Jo mateix he acomiadat o denunciat col·legues per una conducta problemàtica”. Tot i que, segons l’experiència de Jones, els bons terapeutes superen en nombre, de manera aclaparadora, als dolents. Ell i altres experts insten els pacients a confiar en el seu instint si alguna cosa els sembla estranya.

Jonathan E. Alpert, cap del departament de psiquiatria al centre Montefiore Einstein de Nova York, afirma que "l'estrella del nord" del terapeuta ha de ser la salut i el creixement continu del pacient o client. Si no és així, afegeix, llavors “alguna cosa està malament”.

Poca professionalitat

Se suposa que els terapeutes han de mantenir límits físics i emocionals amb els clients. La violació d’aquests límits pot consistir a revelar regularment detalls personals íntims, tocar un client de manera inapropiada, flirtejar, oferir regals o intentar establir una relació social fora del despatx. Deborah A. Lott treballa com a voluntària oferint orientació sobre el tema, una informació que ella mateixa hauria agraït a la dècada de dels vuitanta. En aquell moment tenia vint-i-vuit anys i va mantenir relacions sexuals amb el seu terapeuta, qui, segons diu, li oferia vi i cànnabis. Ell li va suplicar que tornés a la teràpia, i ella ho va fer, temporalment, abans de tallar finalment la comunicació.

“Un cop ets emocionalment dependent, és molt difícil sortir-ne tot i saber que les coses no van bé –diu Lott.– Aquesta persona sap tots els teus secrets. Has invertit temps, diners i energia. I et diu que és el teu problema. Hi ha molta manipulació emocional", assegura. El que ara sap és que un terapeuta ètic mai no tindria una aventura sexual o emocional amb un pacient. “El pacient podria estar nu i demanar sexe. Sempre és responsabilitat del terapeuta establir i mantenir uns límits segurs i terapèutics”.

Diversos lectors van escriure al New York Times assegurant que el seu terapeuta arribava tard, menjava durant la sessió, no els informaven dels honoraris, no apareixien a les cites o s'esfumaven. I més de 130 persones van dir que el seu terapeuta es quedava adormit durant la teràpia i que arribava fins i tot a bavejar o roncar. “Estava explicant que em sentia invisible a la meva família –escriu Melissa Petty, de 71 anys, sobre un incident ocorregut fa més d'una dècada a Dallas.– Vaig aixecar la mirada i el terapeuta s'havia adormit! Vaig buscar un nou psicòleg immediatament”.

Alguns lectors van compartir històries sobre professionals que oferien serveis innecessaris o tractaments per als quals no semblaven estar qualificats. L'Erin, de trenta anys, que viu a la ciutat de Nova York, diu que es va sorprendre quan el seu terapeuta li va indicar que observés unes llums que travessaven un tub estret. Es tracta d’un tipus d’estimulació que s’utilitza durant la teràpia de dessensibilització i reprocessament per moviments oculars, un tractament que pretén alleujar l’angoixa al voltant dels records traumàtics. Tot i això, l'Erin anava a teràpia per ansietat relacionada amb la pandèmia, no per un trauma. El terapeuta li preguntava repetidament: “Està funcionant? –recorda l'Erin, mentre la seva connexió de Zoom es tallava.– Va ser una experiència esbojarrada”.

Com es pot actuar?

Leah Odette, de quaranta-quatre anys, viu a Long Beach i va visitar un nou terapeuta perquè l'ajudés amb l'ansietat i, inesperadament, va ser rebuda per un gos. Per a alguns clients, una mascota podria ser benvinguda, però no per a ella. Va explicar al seu terapeuta que tenia una por profunda als gossos, però l'Odette explica que la seva preocupació va ser ràpidament desestimada. “Vaig fingir que em calmava i em vaig agenollar per acariciar-lo, però va intentar mossegar-me. El terapeuta va culpar la meva ansietat per la reacció que havia tingut el gos”.

Altres lectors van dir que els seus terapeutes no semblaven escoltar-los en absolut o no tenien res útil a dir sobre les experiències que compartien amb ells. “Durant la meva última sessió, el terapeuta es va limitar, literalment, a mirar per la finestra, sense establir contacte visual amb mi durant tota la sessió –assegura l'Emily, de trenta-quatre anys, que viu a Pittsburgh.– Aquella mateixa nit vaig posar fi a la nostra relació per correu electrònic”.

"Si ha passat alguna cosa desagradable o simplement el teu terapeuta no és l'adient, és important que en busquis un altre; no trauràs cap benefici de quedar-te en una situació que no és ni sana ni productiva –diu Jessica M. Smedley, psicòloga clínica de Washington.– I si et sembla que s'ha traspassat un límit ètic, pots denunciar-lo", afegeix.

Tot i això, hi ha algunes situacions que potser no són tan clares. Per exemple, suposa que normalment el teu terapeuta et fa sentir segur i t'ajuda, però una vegada es queda adormit durant la sessió. En aquest cas, pots intentar parlar-li de les teves preocupacions i després prendre nota de com respon. “Un terapeuta que reacciona a la defensiva davant d’això o que no és capaç d’assimilar aquesta retroalimentació i canviar, és un terapeuta amb el qual no s’hi hauria de continuar treballant”, conclou Alpert.