Mandrejar al llit: un hàbit recomanable o una pèrdua de temps?
Alguns experts creuen que no sempre es tracta de la necessitat de dormir més temps, sinó la sensació plaent d'escollir com utilitzem el nostre temps
Quan la casa està gelada i fora encara regna la foscor sembla raonable, fins i tot noble, gaudir d'uns minuts extres al llit. A xarxes socials, alguns usuaris han batejat aquesta acollidora droperia matutina amb el nom de hurkle-durkling, en referència a una antiga frase escocesa per passar el temps desperts entre llençols. Tant si vols arraulir-te sota les mantes i cridar hurkle-durkle com si vols quedar-te pensant en el dia que t'espera, aquesta tendència és un recordatori que està bé reclamar una mica de temps de no fer res.
Cedir al descans
Segons Eleanor McGlinchey, psicòloga especialitzada en el son i professora associada de psicologia de la Universitat Fairleigh Dickinson, quedar-se al llit després de despertar-se ens atreu perquè anhelem aquesta sensació que estem decidint alguna cosa intencionadament. Igual que sovint procrastinem a l'hora d'anar a dormir, ja sigui per compensar les hores que hem passat treballant o cuidant altres persones durant el dia, fer el mandra al llit al matí és avançar aquest temps "per a mi" abans que ens envaeixin les responsabilitats del dia. Qualsevol pare o mare preferiria una tassa de cafè i un coixí tou abans que respondre a la pregunta "Què hi ha per esmorzar?" o "Has vist les meves notes?" (És evident que les persones que més necessiten un hurkle-durkle probablement són aquelles que menys es poden permetre aquest capritx.)
Tanmateix, per a aquells que poden practicar aquest hàbit als matins, és important posar límits. El temps de qualitat per a un mateix es pot convertir en alguna cosa perjudicial, com perdre una hora sense sentit o fins i tot més temps a les xarxes socials (potser buscant més inspiració escocesa per quedar-se al llit). "Per a algunes persones, agafar el telèfon i revisar el correu electrònic o engegar les notícies mentre estan al llit fa que s'estressin més –declara McGlinchey–. De manera que ara es queden donant voltes al llit i se senten pitjor".
Així que els experts recomanen pensar bé amb antelació com vols passar els teus minuts lliures al llit. “És important tenir un grau de decisió sobre com comença el teu dia, sobretot per a les persones que, quan s'aixequen del llit, estan de guàrdia com a cuidadors –explica–. Però dona't un cert marge de temps. Escriu un diari o escolta música”.
És possible que les persones que pateixen insomni o altres problemes de salut que afecten les seves hores de dormir intentin ficar-se al llit abans, encara que no tinguin son, o romandre despertes al llit durant el matí en un intent de descansar. Però això pot ser un error, perquè “el cos aprèn a estar despert al llit”, diu Alcibiades J. Rodríguez, neuròleg i director mèdic del Comprehensive Epilepsy Center - Sleep Center de NYU Langone Health.
Hi ha un límit acceptable per romandre al llit?
No hi ha una regla fixa sobre quant de temps és massa per arraulir-se sota els llençols després de despertar-se, però si això ocorre diàriament, entre 15 i 30 minuts haurien de ser suficients per a la majoria de les persones. “Si et despertes i et sents bé i això forma part de la teva rutina, no tens per què deixar de fer-ho”, apunta Marjorie Soltis, especialista en medicina del son i professora adjunta de neurologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Duke. “Però crec que 30 minuts és un bon límit”.
Estirar-se al llit no substitueix el son. “Però has d'escoltar el teu cos –afegeix–. Si et sents millor després de descansar una mica, és possible que estiguis obtenint algun benefici, encara que no sigui el mateix que dormir”. Les persones que puguin quedar-se al llit sense pressions laborals o familiars, o que necessitin aquest temps extra per motius de salut, haurien de fer-ho sense avergonyir-se, segons els experts.
El mateix pot dir-se del bed rotting, o “podrir-se al llit”, una altra tendència de TikTok amb un nom menys atractiu. Estar al llit tot el dia o, fins i tot, tot el cap de setmana pot ser inofensiu si es fa amb moderació. “Si vols quedar-te al llit tot el dia perquè estàs esgotat, fes-ho, i no et sentis malament per això”, assenyala McGlinchey.
“Però si aquest fet comença a fer-te sentir ansietat o fa que faltis a la feina i siguis menys funcional, llavors has de mesurar-te”. Per a algunes persones, quedar-se constantment al llit durant hores, o tornar a adormir-se, pot ser un signe de depressió. També necessites exposar-te a la llum per mantenir els teus ritmes circadiaris.
Però, en general, passar l'estona al llit pot ser un temps ben emprat. Si pots, sigues breu i fes alguna cosa que t'agradi. Per als que no tenen problemes d'insomni, diu Rodríguez, “gaudir del llit sense fer res és una cosa bona”.
L'art de no fer res
És difícil definir què vol dir no fer res, perquè sempre estem fent alguna cosa, fins i tot mentre dormim. Doreen Dodgen-Magee, una psicòloga que estudia l'avorriment i que va escriure el llibre Deviced! Balancing life and technology in a digital world, assegura que la nostra cultura no fomenta que estiguem asseguts sense moure'ns, cosa que pot tenir conseqüències per a la salut mental, el benestar, la productivitat i altres aspectes de la nostra vida. La tecnologia no facilita les coses: el telèfon que portes amb tu en tot moment fa que sigui pràcticament impossible desconnectar-te de veritat i endinsar-te en la inactivitat. A més, el fet de mantenir-nos ocupats a tota hora podria fer-nos perdre la capacitat de seure i quedar-nos quiets perquè el nostre cervell realment està tornant a crear les seves connexions.
De fet, els beneficis de la inactivitat poden ser molts. La psicòloga Sandi Mann, de la Universitat de Lancashire Central al Regne Unit, assegura que somiar desperts (un efecte inevitable de la inactivitat) "ens torna literalment més creatius, més bons solucionadors de problemes i més capaços de tenir idees creatives". Tanmateix, perquè això passi és necessària una inactivitat total. "Deixa que la ment busqui els seus propis estímuls", comenta Mann. "És aquí on comencem a somiar desperts i la ment comença a vagar, i és en aquest punt quan hi ha més probabilitats que ens arribi la creativitat".
Al contrari del que es pugui pensar, la inactivitat pot ser una eina força productiva, ja que "si la nostra energia està completament esgotada, la nostra productivitat no serà bona, perquè no tindrem prou combustible per ser productius", afirma Chris Bailey, un expert en productivitat i autor del blog A life of productivity. "No fer res et permet veure les coses amb claredat". Tanmateix, detenir el cicle de l'ocupació pot ser tot un desafiament en una cultura que valora la culminació de les tasques.
