Un mestre de l’alta costura revoluciona les aules de Barcelona

Barcelona“És una experiència fantàstica. És el somni de qualsevol dissenyador, veure la seva feina en una passarel·la i que una figura com ell tingui la humilitat i l’afecte de voler compartir el seu espai amb estudiants. Em sembla increïble”, explica emocionada la Isabella, exalumna del màster en disseny de moda nupcial i cerimònies del centre IED Barcelona, i resumeix l’estat d’ànim que es respira aquests dies als tallers: una barreja d’eufòria, pressió i aquella sensació elèctrica que passa just abans que alguna cosa gran succeeixi. L’escenari: la passarel·la de la Barcelona Bridal Fashion Week 2026. El nom que ho canvia tot: Stéphane Rolland.

La dinàmica és tan simple com extraordinària. Sota el lema Sculpted by nature, el creador francès ha convidat estudiants de LCI Barcelona, IED Barcelona i ESDI a participar en la seva desfilada a la Bridal Night del 22 d’abril, amb la qual arrenca la Barcelona Bridal Fashion Week 2026, al Palau 8 del recinte de Montjuïc. 

La idea del relleu generacional no és retòrica. Rolland ho diu sense embuts: “A la meva vida vaig tenir la sort de tenir mestres que em van ensenyar molt. Ara és el meu torn de fer el relleu, de transmetre tot el meu coneixement si puc ajudar la nova generació. Si som aquí en aquest planeta és per transmetre el coneixement”. I insisteix en la dimensió emocional del projecte: “Aquesta experiència, els estudiants no l'oblidaran mai. I jo vaig tenir aquesta oportunitat, vaig rebre aquest favor quan era jove, i vull donar el mateix”.

Però no es tracta només de “desfilar amb ell”. El procés comença molt abans. Primer, un encàrrec clar: un vestit inspirat en la natura, sí, però amb rigor tècnic. Després, esbossos, prototips i una primera selecció interna a cada escola. El jurat, amb el mateix Rolland al capdavant, va revisar presencialment idees, proves tècniques i plantejaments conceptuals. Es valorava la sensibilitat, però també l’ofici.

La Isabella ho va tenir clar des del primer moment. “Siluetes orgàniques, una aposta gairebé tàctil”, explica sobre el seu punt de partida conceptual. El més revelador, però, ha estat el procés: “Jo ja venia amb una idea de les rectificacions que hauria de fer i ell, simplement, les va confirmar. Té una experiència molt més llarga que la meva i sempre té una manera potser més senzilla de solucionar-ho tot; m’encanta”.

L’Esther i el Sebas, que produeixen un altre disseny, treballen colze a colze. “Ens sentim superprivilegiats de poder estar en aquesta posició”, confessa ella. I el seu company afegeix: “Tot suggeriment s’ha d’acceptar amb una mica d’humilitat. Estàs ensenyant el teu bebè. Que una persona de tan alt prestigi ens estigui donant la seva opinió és un privilegi i reafirma una mica el que estem fent”.

La Sara, una altra de les escollides per al repte, per la seva banda, construeix el seu relat des d’un altre angle i aposta per una puresa més formal. “Vull que el públic pensi: «Això que ha fet és molt senzill, però li ha costat molt fer-ho», perquè de vegades el més senzill és el que més costa que quedi bé”. Una declaració que resumeix l’essència de l’alta costura: la complexitat amagada darrere la simplicitat. Sobre l’oportunitat de treballar braç a braç amb Rolland, la Sara no amaga l’admiració: “És un dels meus dissenyadors preferits; ha estat un autèntic privilegi i un plaer poder compartir unes estones amb ell, tot el que sap i tot el que ens ha pogut transmetre”. I afegeix una reflexió que ressona entre els companys: “De tot se n’aprèn”.

I la Sol, també estudiant del centre, ressalta sobretot els comentaris del dissenyador i la seva ajuda: “En persona és superhumil”, diu. “És molt modest i en totes les instàncies li he preguntat coses i m’ha llançat molt bones idees”.

Un assaig general de la realitat

Des de l’àmbit acadèmic, la mirada és igual de contundent. Pilar Pasamontes, cofundadora del comitè docent de l'IED i professora i directora científica de l’Escola de Moda de l’IED Barcelona, no dubta: “Aquesta activitat és absolutament important, és una motivació molt gran. Per a ells tenir aquesta oportunitat és una autèntica meravella”. I quan parla dels nervis previs a la passarel·la, somriu: “Aquí no podem ni parlar de nervis, estan completament agitats, però alhora emocionats. És un gran premi, és la loteria de Nadal”.

Més enllà de l’impacte mediàtic, Pasamontes defensa el valor pedagògic del procés amb la mateixa passió. “La retroalimentació és bàsica per a l’educació i, en moda, encara més. Hi ha tres o quatre mestres al món. Aquesta retroacció, per a la vida professional, és molt important”. No és només una desfilada, és un assaig general de la realitat.

Durant tres sessions presencials amb el dissenyador, centrades en la definició de volums i l’orientació tècnica, els diversos tipus de materials específics per a l’univers Bridal, cedits per la històrica casa tèxtil barcelonina Gratacós, han anat prenent forma. 

Encara queden dies fins al moment de la passarel·la. Però potser el més transformador ja està passant: el procés. En una ciutat que fa més d’un segle que respira moda nupcial, aquesta iniciativa no només projecta talent emergent; el posa a prova en un context real, exigent i internacional.

Rolland resumeix la iniciativa amb una serenor que contrasta amb els nervis dels joves: “No em sento com un convidat en aquest acte, m’hi sento increïblement còmode. Vull oferir a Barcelona una de les desfilades més boniques de la història i m’agradaria portar encara més bellesa, encara més màgia. Per a mi és molt important comptar amb els estudiants i mostrar la seva feina –comenta–. És un moment preciós, una gran oportunitat”.

Potser, quan arribi el 22 d’abril, el públic només percebrà la bellesa. Però aquesta experiència ja ha deixat empremta. Perquè, com recorda Rolland, el coneixement compartit és el que perdura.