El pla perfecte per acomiadar l'agost, la millor època per observar ocells

BarcelonaQuan les vacances s’acaben i la rutina comença a fer-se present, sovint apareix aquella sensació amarga de comiat. Però hi ha qui ha trobat una manera diferent d’allargar l’estiu: aixecar la vista i deixar-se sorprendre per les aus que travessen el cel. El que abans semblava un hobby reservat a ornitòlegs amb llibretes i prismàtics, pot ser una activitat de lleure accessible per a tots els públics. I els últims dies d’agost i l’inici de setembre són ideals per endinsar-se en aquest món.

Les migracions converteixen el cel en un espectacle en moviment per a qui el sap apreciar, i els espais naturals, des de zones humides fins a parcs urbans, esdevenen punts privilegiats per observar-lo. És l’oportunitat de gaudir d’un contacte amb la natura que no exigeix presses ni grans despeses, només tenir temps i una mica de curiositat.

Segons constata l'expert en ocells i director del Delta Birding Festival, Francesc Kirchner, és ara a finals d'agost quan s'activen les migracions postnupcials. "Els ocells limícoles de cames llargues i mida mitjana són els que es deixen veure en aquesta època", assegura. Per exemple, els corriols de cama negra, els tètols cua barrats i de cua negra, i les daurades. Aquests visiten Catalunya i són un dels grans atractius de les zones costaneres i les Terres de l'Ebre. Kirchner assegura que la majoria de les aus que ara migraran van arribar abans de l'estiu, a la primavera, assumint la climatologia més plujosa que hem tingut enguany a casa nostra.

Algunes espècies, com els flamencs, conformen una "metapoblació" del Mediterrani occidental i són "molt sensibles" a les condicions climàtiques i es concentren allà on les circumstàncies són més favorables. Tal com explica Kirchner, enguany el Delta "no ha estat bo" en la seva temporada de cria de flamencs, no per la pluja o la calor, sinó perquè altres llocs han estat més favorables i han retingut part d'aquesta població.

Sortir d'observació

De manera genèrica, el millor moment per a l'observació és de bon matí i a última hora del dia, coincidint amb la sortida i la posta de sol, quan fa menys calor i hi ha menys activitat humana arreu. Ara bé, a les zones d'aiguamolls i on hi ha aigua, per la manera com s'alimenten els ocells, pot haver-hi activitat tot el dia. I no es necessita gaire material per gaudir de la seva presència i diversitat. De fet, com a eina “imprescindible” només calen uns prismàtics per poder apreciar matisos i veure molt més del que veiem a ull nu. "Ens permeten descobrir molts ocells i ocellets que a simple vista ens costarien molt de veure. Són una eina bàsica", diu Kirchner. Per als que són especialistes i volen anar més enllà, l'equipació inclouria telescopis terrestres, amb més augments, que permeten apreciar la riquesa de matisos de cada espècie, les taques, línies i barres de cada exemplar.

Per escollir uns bons prismàtics, els experts recomanen fixar-se en les característiques més que en el preu. Segons Kirchner, els debutants solen triar prismàtics que no pesin ni ocupin espai perquè siguin més portables, però "això va en contra de la bona observació". El més aconsellable és escollir productes d'entre vuit i deu augments i un objectiu de 32 mil·límetres de diàmetre, cosa que permetrà un camp de visió ampli, prou lluminositat, una visió més còmoda i, en definitiva, "una experiència més agradable". Un altre ingredient necessari per a una bona observació és de franc: el silenci. Aquestes aus tenen distàncies de seguretat a partir de les quals s'allunyen, i molts cops se'n detecta la seva presència abans amb el cant que amb la visió. "Abans de veure la mallerenga és més fàcil que la sentis, igual que el pica-soques blau o el cucut", assegura l'expert.

A banda, també podria ser útil una guia d'identificació dels diferents ocells. Al mercat n'hi ha de senzilles, desplegables amb les espècies més comunes, i d'altres més detallades. El més recomanable és començar per una de bàsica, que constarà dels ocells que més probablement podrem observar.

Diversitat d'espais

Tal com explica Kirchner, Catalunya té una gran diversitat d'àmbits per a l'observació ocellaire com els aiguamolls de l'Empordà, el Delta del Llobregat, el Delta de l'Ebre, el Delta del Tordera —on el temporal Glòria va crear una interessant llacuna—, els estanys de Sils i les zones de Foix i el Gaià. A l'interior hi ha espais interessants com l'estany d'Ivars i Vila-sana, l'embassament a Lleida d'Utxesa i l'alta muntanya, "activa tot el dia a l'estiu amb grans rapinyaires en les zones de bosc de pi negre".

A la tardor, una bona localització per a l'observació és la plana de Lleida a la banda sud: Castelldans, Mas de Melons, Belianes i la Noguera a la zona de Balaguer. En canvi, les zones densament poblades en són enemigues i la seva agricultura intensiva en fa desaparèixer la fauna. A la serra de Collserola no es dona aquesta casuística, ja que a principis de setembre és una via de pas per a moltes rapinyaires migratòries que segueixen la línia de costa per les serres interiors i aprofiten així els corrents d'aire i les variacions tèrmiques.

"Una de les coses bones de l'afició als ocells és que és fàcil i agraït", diu l'expert, que convida també a instal·lar una menjadora i tenir a la vora entre 25 i 30 espècies. També les xarxes conviden a descobrir espècies i zones on veure diferents varietats. Només cal fer el gest d'interessar-s'hi. Per registrar i consultar observacions d'ocells, a casa nostra existeix el portal Ornitho.cat, que permet que qualsevol persona pugui registrar observacions –des dels aficionats fins als experts– i esdevingui així una eina de ciència col·laborativa oberta i participativa. A més, el portal Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC) ofereix serveis complementaris, com cartografia ornitològica i accés a diversos projectes ocellaires. El que no albira ocells arreu és, ben bé, perquè no vol.