Refugis climàtics: l'antídot per sobreviure a una onada de calor sense rascar-se la butxaca

BarcelonaLa pujada de temperatures en un context d’emergència climàtica, més accelerada del que els científics havien pronosticat, està desencadenant una carrera per adaptar les ciutats. Un dels reptes és habilitar el màxim nombre de refugis climàtics, espais majoritàriament públics (biblioteques, museus, centres cívics, casals) pensats per protegir els més vulnerables en moments de calor extrema. Per considerar-se refugis han de mantenir una temperatura màxima de 27 graus, ser fàcilment accessibles, disposar de cadires o bancs per seure-hi i amb aigua gratuïta. Però no ofereixen atenció mèdica, un servei sols garantit als centres de salut.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) compta ja amb una xarxa de 244 refugis operatius, un 31% més que l’any passat. Fa cinc anys n’hi havia només vint. L’increment d’aquesta xarxa ha estat estratosfèric. Una carrera a contrarellotge per a l’adaptació a un canvi climàtic imparable. “Fins ara, l’objectiu ha estat com més refugis, millor”, reconeix Anna Romero, la directora de Serveis d’Acció Climàtica de l’AMB.

Perquè arribar a una quantitat màxima és ideal en termes d’accessibilitat. “La nostra vocació és que totes les persones, sobretot les vulnerables, disposin d’un equipament a menys de deu minuts caminant”, explica Romero. Actualment, més del 80% de la població de tota l’AMB té garantida aquesta cobertura. La ciutat de Barcelona, amb una xarxa pròpia de 400 refugis, augmenta la cobertura fins al 97%.

Els ajuntaments obren cada any la temporada d’estiu amb comunicats on anuncien la seva oferta de refugis. La Paeria de Lleida disposa enguany de seixanta espais (sumant interiors i exteriors) i, fins i tot, ha posat en marxa un banc per proveir puntualment de ventiladors les persones vulnerables. Tarragona disposa d’una trentena d’espais, i a Girona n’hi ha seixanta més (el triple de fa només dos anys).

Cal recordar que les piscines municipals no estan, a priori, considerades com a refugis públics i gratuïts, tot i que en dies de calor extrema, molts ajuntaments (com el de Girona recentment), les obren gratuïtament per a persones grans i amb discapacitat.

Per la seva part, la Generalitat té habilitat un visor on hi ha censats (i geolocalitzats) prop de 2.000 refugis climàtics per tot el territori, la immensa majoria en espais urbans.

Serveis prèmium i refugis nocturns

Un cop assolit l’increment en aquests cinc anys, “la ciutadania ens demana ara que aquests refugis tinguin més serveis”, explica Romero. Lectura i música, accés a internet, permís per entrar-hi amb animals… Fins i tot ara es parla d’oferir refugis nocturns. Les nits tropicals (de més de 20 graus de temperatura mínima), tòrrides (25 °C) i la possibilitat de sofrir nits roents (de més de 30 graus) fa pensar en la necessitat d’incorporar aquest servei per garantir el descans als que no tenen climatització a casa o ni tan sols un sostre. Els ajuntaments disposen avui en dia dels seus propis sistemes d’emergències, però caldrà veure si finalment s’habiliten refugis nocturns pròpiament dits. Això requerirà serveis addicionals com llits i espais per a la higiene personal.

De moment, l’AMB participa en diversos projectes europeus que, en part, estudien també com adaptar equipaments ja existents. Les aules d’estudi, sense activitat nocturna i accessibles amb targetes electròniques, són una opció que s’està plantejant. Però encara de forma molt incipient.

Aire condicionat o l’ombra d’un arbre?

L’aparador de refugis és especialment atractiu si tenen aire condicionat. Per això, els espais tancats són majoritaris (més de la meitat de l’oferta pública actual). És aquest, doncs, el model guanyador? Ambientòlegs i naturalistes pensen que no és l’opció ideal i reivindiquen l’augment dels espais naturals, les zones arbrades, els jardins i els parcs. “Ens proporcionen benestar climàtic, permeten connectar-nos amb la natura i fan que patim menys malalties, tant físiques com mentals”, defensa Mariona Ferrandiz, doctora en Ecologia i investigadora del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). “No està tant a la moda, però s’hi pot posar –pensa Ferrandiz– i, a més, és molt més sostenible”. I a tot això, s’afegeixen els beneficis d’una major biodiversitat a les ciutats: més cucs, més ocells, més papallones i, fins i tot, l’arribada dels esquirols. “La repoblació farà que l'espai sigui més resilient als canvis ambientals i a les pertorbacions”, assegura Ferrandis.

Les ombres d’una morera o d’un plataner són les més denses per la quantitat de fulles, però molts reivindiquen, sense una base científica determinant, que són més agradables que les d’un tendal o el porxo d’un edifici.

“Encara tenim un llarg recorregut per millorar les nostres ciutats a escala tèrmica”, afegeix Anna Romero. Els científics asseguren que l’augment de les zones arbrades pot reduir fins a deu graus la temperatura d’una ciutat.

Aquesta naturalització de les ciutats suposa complir amb la regla del 3-30-300. Consisteix en què cada habitant d’una ciutat pugui veure des de la finestra de casa seva tres arbres com a mínim, que sigui en un barri amb un 30% de cobertura vegetal i que tingui un parc a una distància màxima de 300 metres. Segons un estudi del 2022, menys del 5% de les llars de Barcelona complien aquesta xifra.

Un altre treball de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) fet l’any següent en 93 ciutats europees (entre les quals Barcelona, Alacant, València i Palma) un terç de les morts prematures provocades per les onades de calor es podrien evitar augmentant un 30% la seva superfície arbrada.

Les botigues amigues

L’administració està demanant al sector privat que s’afegeixi a l’oferta per refugiar les persones contra el clima. “De cara a la campanya 2026, volem fer-los una crida oberta, tot i que segurament molts establiments ja fan històricament de refugi”, reconeix Anna Romero.

De forma oficial, ja hi ha adherides fins a nou esglésies de Barcelona ciutat, clíniques, fundacions, centres comercials, ateneus i els jardins privats del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu (a Sant Boi de Llobregat). Però hi ha més iniciatives. És el cas de la campanya que, per tercer any, endega Pimec Comerç Lleida. Més d’un miler d’establiments de la demarcació (Lleida ciutat, Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, Cervera, Alcarràs i Ponts, entre altres municipis) s’hi han adherit a través de les seves associacions per donar la benvinguda a tothom. A través d’un adhesiu ben visible, obren la porta a qualsevol persona que vulgui aixopluc. “No cal que compri res, pot seure i demanar una mica d’aigua, no li caldrà donar cap explicació”, relata el president de Pimec Comerç Lleida, Manel Llaràs.

Els comerciants defensen que és una actitud pròpia de la seva idiosincràsia. “Ho tenim al nostre ADN, som els que donem sempre resposta immediata a la gent del barri, els que donem confiança”, conclou Llaràs. L’èxit ha fet que els comerços de la demarcació de Tarragona plantegin seguir enguany el mateix exemple amb una campanya calcada.