Per què tantes dones porten els cabells llargs?

M'he adonat que moltes dones que surten a la televisió porten els cabells llargs. Ens trobem en l'era Rapunzel o només m'ho sembla a mi?

La marca Gucci va estrenar durant la Setmana de la Moda de Milà un curtmetratge on es presenta la primera col·lecció del dissenyador Demna, que ha aterrat recentment a la casa italiana, i que està protagonitzat per Demi Moore, actriu degana de les cabelleres llargues i fosques. La setmana anterior vam veure Donald Trump de visita oficial al Regne Unit, i durant el banquet d'estat Melania Trump i Kate Middleton, princesa de Gal·les, també lluïen cabellera.

De fet, els cabells llargs s'han convertit en una mena de segell distintiu de moltes dones del govern de Trump i la seva òrbita. I en una espècie de declaració d'independència i d'identitat per a Michelle Obama, que va canviar el seu tall bob planxat que portava durant els anys a la Casa Blanca per unes trenes llargues un cop va abandonar el càrrec de primera dama.

Canvi de codis

Es tracta d'un canvi respecte a una època en què, tal com assegura Linda Wells, editora d'Air Mail Look (i editora fundadora de la revista Allure), “es deia a les dones que com més grans més curts havien de portar els cabells”. Només cal considerar el fet que Melania Trump és la primera primera dama de l'era moderna a portar els cabells per sota les espatlles. El canvi representa no només una tendència de bellesa, sinó també un canvi més ampli en les idees sobre gènere, estatus, raça i edat.

“Els cabells llargs tenen la seva pròpia història profunda i són sinònims d'una amplitud de codis entesos: religiosos, contraculturals i clàssicament femenins”, assegura Duffy, el guru dels cabells que està darrere dels looks de passarel·la de Chanel, Celine i Alaïa.

Durant dècades, almenys en la tradició eurocèntrica, els cabells llargs de les dones s'associaven amb la infància, la virginitat i la fertilitat. En conseqüència, tallar-se'ls, o si més no recollir-se'ls era un símbol de maduresa, de formar part de la classe dirigent. També era un distintiu de modernitat, ja que només amb l'obertura de les perruqueries els talls elegants van estar a l'abast de les masses.

Per contra, deixar-se els cabells llargs era una forma d'assenyalar rebel·lia contra l'establishment –vegeu el musical Hair– o, més recentment, d'enfrontar-se a vells estereotips.

Ara, assegura Wells, la preponderància dels estils més llargs també reflecteix fenòmens una mica diferents. El més obvi és el gir no només cap al conservadorisme, sinó també cap a la presentació de la dona tradicional, en què els cabells llargs són un element clau.

Al cap i a la fi, assenyala Wells, “els cabells llargs són una demostració de força”. I afegeix: “Requereix tenir bona salut i una certa quantitat de diners per mantenir una bona cabellera”. Alguns perruquers, diu, fins i tot tenen un nom per a això: “Cabells de nena rica”.

Això s'agreuja amb l'edat, ja que els canvis hormonals, sobretot la falta d'estrògens després de la menopausa, solen provocar uns cabells més eixuts i fins. Uns cabells curts eren tradicionalment una manera de resoldre el problema biològic. Nous tractaments han intentat abordar la qüestió, però, de nou, per als que se'ls poden permetre.

“Els suplements capil·lars s'han disparat els últims anys”, diu Wells, juntament amb sèrums, màscares i rutines multiproducte. “No hi ha proves científiques indiscutibles que aquests tractaments fomentin realment el creixement dels cabells –afegeix–, però la seva popularitat és la prova que hi ha públic per als productes”. I potser que el renaixement dels cabells llargs no s'acabarà aviat.