De turisme amb les bruixes catalanes: visitem el poble més màgic de la Noguera

TiuranaLes bruixes van existir certament a Tiurana, un petit municipi a l’extrem est de la Noguera, fregant els límits amb l’Alt Urgell. Ho certifica la seva pròpia toponímia, que, des de fa dècades, té identificada l’era de les Bruixes, un indret molt a prop de l’ermita de Sant Ermengol. En aquesta era, diuen els entesos, es pot trobar una gran varietat de plantes remeieres, les mateixes que feien servir antigament les dones sàvies per preparar les seves medicines.

El terme bruixa, en altres contrades anomenada remeiera, fetillera o trementinaire, ens transporta a aquella dona que, segles enrere perseguida o menyspreada, tenia amplis coneixements sobre plantes, els seus usos medicinals i els seus principis actius, i la capacitat d’utilitzar-los per a propòsits curatius de tota mena.

Per la seva banda, una era, en el sentit més agrícola del terme, era un lloc que històricament servia per batre el cereal, un espai de terra pla i ferm, damunt del qual es posava el cereal o els llegums per batre’ls i separar el gra de la palla.

D’aquests dos termes es pot treure la conclusió que l’era de les Bruixes venia a ser un lloc on aquestes sàvies feien les seves operacions manuals amb les plantes com, per exemple, triar-les, assecar-les o fer-ne les barreges més adequades.

Avui en dia, aquest espai de Tiurana s’està recuperant. Les bruixes hi han tornat gràcies a Tiuranatura, un projecte turístic de l’Ajuntament que inicialment volia recuperar el patrimoni natural (flora i fauna) i dinamitzar activitats de lleure, sobretot amb rutes de senderisme i de BTT. Però quan els tècnics municipals van començar a dibuixar les rutes sobre el mapa, van descobrir un curiós triangle.

“Vam adonar-nos que, molt a prop del nucli de Tiurana, en municipis veïns, hi apareixien altres indrets amb noves referències de bruixes”, explica Lluís Isanta, responsable de promoció turística de Tiurana. Es refereix al Roc de les Bruixes (al municipi alt-urgellenc de la Baronia de Rialb) i al serrat de les Bruixes (a Bassella). Es tracta de dos indrets molt propers dels quals, traçant línies rectes amb l’era, surt un triangle equilàter en què l’antiga vila de Tiurana (la que està inundada des del 1999 per l’embassament de Rialb) queda endins. Amb tot això, aquesta àrea ha passat ara a anomenar-se el Triangle de les Bruixes.

Amb aquesta descoberta, l’Ajuntament de Tiurana va engegar iniciatives que ara li permeten diversificar la seva oferta turística. En primer lloc, ha realitzat la Ruta Familiar del Romaní, una de les plantes silvestres i medicinals més abundants de la zona, amb la instal·lació de deu panells informatius al llarg de dos quilòmetres de ruta circular.

En segon lloc, està enllestint en una sala municipal el que s’anomenarà l’Herbari de l’Era de les Bruixes, que comptarà amb una trentena de quadres amb plantes locals assecades i un codi QR amb informació sobre cadascuna.

I, finalment, per primer cop aquest estiu, Tiuranatura ha impulsat activitats que han permès que les mateixes bruixes, les d’avui en dia, hagin tornat al seu antic emplaçament. Almenys, d’una manera lúdica.

Una de les primeres a arribar va ser Olga Domingo. Ella es reivindica com una trementinaire autèntica. La seva besàvia ho va ser i ella, de jove, va prendre la decisió d’agafar-ne el relleu. Natural de Bellver de Cerdanya, es va documentar i formar per emular les seves avantpassades. “Això sí, jo em trasllado amb cotxe i no a peu com feien sempre elles”, admet.

Olga Domingo defuig del terme bruixa i recupera amb trementinaire el mot tradicional del folklore català que defineix les dones remeieres del Pirineu que collien plantes per fer-ne olis essencials per a ungüents, cremes i, fins i tot, com a aliment. El llegat trementinaire ha anat desapareixent i, per això, Olga Domingo ha tingut interès de recuperar-lo. “Ensenyo una manera de sentir la natura per tal que la gent gaudeixi del seu entorn, sigui allà on sigui”, conclou Domingo. Aquest estiu ho ha fet a Tiurana, amb una sortida matinal pels seus boscos i diversos tallers amb plantes per fer-ne olis per a massatges i, fins i tot, pasta de dents. Això sí, la immensa majoria de participants eren dones. I per què? Ella no en sap donar resposta.

Qui sí que s’atreveix a raonar-ho és una altra bruixa, Estela Tarridas, que, amb el nom de la Bruixa Verda, va visitar també Tiurana a mitjans de juliol per organitzar una jornada sencera de tallers. Gairebé totes les seves participants eren també dones. “És un fenomen intuïtiu del nostre gènere, ho portem molt arrelat, que ens connecta amb les antigues remeieres, que no tenien cap altra educació que la que oferia la mateixa natura”, argumenta la Bruixa Verda.

Tarridas porta també la bruixeria a l’ADN. Neta de remeieres del Montseny, ella va estudiar química a la universitat i, fins i tot, va treballar durant un temps en un prestigiós laboratori. Però a poc a poc va veure l’interès que despertava entre la gent el poc coneixement que ella havia heretat de les seves àvies fins que va acabar fent-ne el seu estil de vida a Hostalric. A part de les plantes, també domina el poder de les espelmes i els minerals i un gran ventall de rituals.

De fet, a Tiurana va acabar la seva intervenció amb una cerimònia-bateig de benvinguda al món de la bruixeria. Les participants, vestides amb barrets de bruixa, van dansar al ritme de la seva música, que celebrava el començament d’un viatge espiritual i la connexió amb la natura.

Plantes amb poders

La lavanda per a les picades de mosquit i com a ungüent per evitar l’insomni; el romaní per als dolors musculars i les articulacions i per enfortir els cabells, i les rudes, que, tot i la seva pudor, allunyen les males influències. Totes aquestes plantes es poden trobar a l’era de les Bruixes de Tiurana. “Aquesta zona i el poble estan al top català dels indrets amb millors vibracions”, assegura la Bruixa Verda. El pantà de Rialb, les antigues restes del poble inundades i unes vistes esplèndides des de la vila reconstruïda són alguns dels encants màgics que ella esgrimeix.

Amb la màgia de Tiurana també hi està d’acord Macarena Herrera del Sol, una xilena establerta en una casa ocupada d’una zona boscosa de Gavà. Mestra del tarot i també gran coneixedora de les plantes, reivindica Tiurana com "un poble que va haver de marxar del seu lloc original a causa de l’embassament i que, malgrat tot, persisteix en cuidar les seves tradicions i en protegir la natura". "Per a mi això és supermàgic", explica.

Tiuranatura la va convidar a conduir unes sessions sobre amulets, benediccions, màgia, esoterisme, cartes i, fins i tot, runes. Ella coneix molt bé les plantes i sap que n'hi ha algunes com la sàlvia, molt comuna a Tiurana, que “permet la purificació i ajuda en tot allò que envolta la dona”.

Amb un discurs convençudament feminista, la bruixa Herrera reivindica el món rural com l’únic espai habitable. “La ciutat no és bona per a res, i per fer màgia encara menys”, assegura. La contaminació, la manca de respecte i la normalització de la violència són alguns dels elements que l’han fet defugir el món urbà.

“Cada any espero amb anhel tornar a Tiurana”, diu Herrera, que ja porta dues visites al poble. “Tiurana ho té tot”, assegura. Té pedres ancestrals, plantes remeieres, aigua (molta aigua), una extensa zona forestal i unes persones “respectuoses” amb la natura. “Tot això és prou espiritual”, conclou Herrera.

Potser algú dirà que no creu en les bruixes. Però d’haver-n’hi, n’hi ha. Almenys, a Tiurana.