“En tres mesos vam obrir el primer bar de tapes a Nova York”

PalmaEls tres mesos d’estiu del 1984 van ser profitosos per a l’artista Antoni Miralda. Li van deixar una empremta que encara avui conserva fresca. De fet, quan li truco per preguntar-li per l’estiu de la seva vida, em respon des de la seva nau del Poblenou, treballant de valent per a l’exposició que el pròxim 20 d’octubre inaugurarà el Macba, Miralda Madeinusa, sobre els projectes realitzats als Estats Units des de mitjans dels anys 70 fins a finals dels 90. Entre aquests projectes hi haurà la història i les maquetes del que es va gestar durant el període estival del 1984 a Nova York, al barri que llavors era West Broadway i posteriorment Tribeca.

“Amb la xef Montse Guillén havíem trobat un restaurant que havia sigut mític als anys 50, on hi havia anat tot Hollywood i que en aquells moments estava tancat. Teddy’s, es deia, una casa baixa on encara es podia respirar aquell passat. En tres mesos, els de ple estiu, el vam transformar per obrir a finals de setembre El Internacional Tapas Bar & Restaurant, el primer local de tapes de Nova York, que va tenir un èxit immens”.

Com ha sigut sempre en la seva vida i obra, per a Miralda El Internacional tenia més importància com a projecte artístic, en les fases de concepció, elaboració i transformació continuada, que no pel fet d’obrir les portes i que el freqüentessin personatges com Umberto Eco, el cineasta Jordi Torrent o el xef Antonio Buendia, o perquè hi fes ocasionalment de cambrer el que després seria el director de la Tate Modern Vicent Todolí. “A mi el que em va motivar va ser la recerca, durant els tres mesos d’estiu, de la història del restaurant, la recuperació de les seves capes. Vam treure la moqueta i van començar a sortir coses. Sabíem que hi havia hagut un restaurant als anys 50, però va arribar a sortir un mosaic meravellós dels 20, importat d’Europa, que va donar encara més història al local”.

Mentre Montse Guillén preparava tot l’univers gastronòmic que oferirien a partir del setembre, Miralda, amb una petita colla d’ajudants, alimentava la pròpia curiositat cercant entre els objectes i materials dels diferents pisos d’aquella casa. “Vam treure els sofàs al carrer i vam muntar un petit tendal, on ens vam instal·lar mentre continuàvem les obres. Em semblava que feia tot un exercici d’arqueologia. Quan tot va estar a punt, la calor s’havia esvaït. Un centenar de quilos de purpurina i tot el que havíem recuperat van obrir les portes d’El Internacional el 29 de setembre del 1984”. El seu millor estiu.