El lloc on coneixen el secret per viure un estiu inoblidable

BarcelonaAcaba l'agost i mentalment, acaba l'estiu. I acaben aquests articles, gràcies a tots els qui heu fet companyia a l'autor. Per acabar, una dèria personal. Estic disposat a batre'm de forma dramàtica en duel per defensar aquesta teoria: ningú sap gaudir dels estius com ho fan els italians. Enlloc trobareu tantes referències culturals a l'estiu com a Itàlia. Tots els grans cantants i artistes li han dedicat la seva atenció, fent protagonista l'estiu de cançons o pel·lícules. Tot i que en realitat els italians també tenen el sector turístic en certa crisi, amb un fort debat sobre la dèria de tenir privatitzades les platges i l'augment dels preus, l'estiu ocupa un lloc central en l'imaginari col·lectiu de tot el país. Per això encara escolto la cançó que sonava per casa perquè agradava a la meva àvia: Sapore di sale, de Gino Paoli.

M'encanta Gino Paoli. Un artista gens presumit, que no cridava l'atenció amb roba estrafolària. Paoli, que encara el tenim viu amb 90 anys, semblava de jove un estudiant o empleat de banca corrent. Però va cantar alguns dels himnes d'amor més bonics. Tot i néixer a Monfalcone, es va criar a Gènova. Un fet clau per entendre la seva carrera. Als anys 50 i 60, Gènova va ser l'escenari d'una revolució musical, quan un grapat de cantants brillants van aparèixer. Fabrizio de André, Luigi Tenco i Paoli van escriure la banda sonora de diferents generacions. Tenco va explorar la part fosca de la nostra ànima i es va suicidar de forma teatral. De André va interessar-se per tot el que passava al món. I Paoli era feliç amb poca cosa: vivint davant del mar a Gènova.

Una ciutat imperfecta, com totes, però oberta al mar, ple de gent gran que neda cada dia, on mai falten les coses importants: bon menjar, bon vi, una estona torrant-se al sol, cales i platges tranquil·les. No es tracta de recomanar llocs concrets de Gènova. La suposada casa natal de Cristòfor Colom, l'aquari o museus. Gènova és un lloc per deixar-se portar en un dolce far niente, caminant sense rumb i aturant-se als cafès. Visitant llocs com Boccadasse, el refugi de Gino Paoli, en el qual han creat un paisatge que sembla creat per intel·ligència artificial de tan bonic que és. Cases de pescadors de colors, restaurants barats amb bon peix, joves jugant a waterpolo a l'aigua i pells morenes. En cantar Sapore di sale, Paoli ens parlava d'això. Quan ens fem grans, recordem més el gust de la sal a la pell de la persona estimada en molts hotels on hem fet nit. Recordem més la imatge de la persona que desitgem sortint del mar que no pas la cua feta en un museu. Un estiu bonic és aquell on, com canta Paoli, "el temps pertany als dies que passen mandrosament". A Paoli li van preguntar per les raons per les quals havia escrit la cançó i va ser sincer: "Em va venir al cap com un flaix. I vaig veure que volia cantar sobre com ha de ser un estiu, un allunyament temporal dels hàbits consolidats". Tenia més raó que un sant.

En ser diferents, tothom pot buscar trencar els hàbits consolidats com vulgui. A mi m'agrada anar a un poble italià de mar i cantar en veu baixa Gino Paoli. I també prendre'm un vi amb la meva estimada mentre veig els joves enamorats sortint del mar. Gino Paoli és un savi. Ja ho sabia tot, com tants italians de pell morena.

Recomanació per viatjar a Gènova

Cançó: Sapore di sale

Director: Gino Paoli

Any: 1963