La “salvació” del Barça

BarcelonaUn dels zenits de la campanya electoral va ser la presentació del llibre Així hem salvat el Barça. Amb el suport de Josep Maria Fonalleras i Jordi Finestres, Joan Laporta ha publicat amb Ara Llibres la seva vivència després de cinc volcànics anys de mandat presidencial que ara vol revalidar a les urnes en un cara a cara contra Víctor Font. L'advocat barceloní va prendre possessió del càrrec el 2021, en plena pandèmia de covid, amb els ingressos ordinaris sota mínims, un Camp Nou tancat i envellit i un equip de futbol amb uns salaris insostenibles donada la conjuntura econòmica. Un lustre més tard, Lamine Yamal, Pedri González i Hansi Flick contrapesen la pena de veure Leo Messi entre llàgrimes, l'estadi ha reobert les portes en ple procés de reforma i la facturació ha tornat a tenir nivells prepandèmics. El club, doncs, no corre el risc de desaparèixer. Amb tot, la seva situació financera segueix oferint dubtes i plantejant reptes de cara al futur.

Després d'inflar les pèrdues del primer exercici econòmic amb una sèrie de depreciacions i aprovisionaments, el remei que Laporta i la seva junta directiva van trobar per ressuscitar el mort va ser vendre patrimoni i externalitzar negocis per explorar. Les famoses palanques van servir per recuperar la caixa, tapar part del forat del patrimoni net de l'entitat i generar marge salarial per poder fitxar futbolistes tan importants com Lewandowski, Kounde o Raphinha Dias. Alhora, però, aquesta mesura ha retallat ingressos futurs –han volat el 25% dels drets de TV durant els pròxims 25 anys– i ha tingut un efecte bumerang en el cas de Barça Vision, convertit en un forat negre pels impagaments. En resum: en els primers tres anys de mandat de Laporta, el club va compensar la manca d'ingressos i l'excés de despesa amb les palanques, mentre que en els dos últims, tot i tenir l'activitat ordinària equilibrada malgrat l'exili a Montjuïc, ha presentat números vermells per culpa de Barça Vision i d'una multa de la UEFA per incomplir el fair play financer.

Els reptes del 'fair play' i de l'Espai Barça

La fotografia al final del mandat és de 230 milions d'euros de pèrdues acumulades, 1.450 milions de deute brut i un patrimoni net negatiu de 152 milions. La massa salarial esportiva s'ha normalitzat en els 537 milions, la qual cosa suposa un saníssim 54% sobre els ingressos ordinaris del club, però té una tendència alcista que es consolidarà si el primer equip de futbol torna a guanyar la Lliga de Campions. De fet, el fair play financer segueix excedit perquè les pèrdues del primer any del mandat encara pesen en el càlcul actual. Laporta i l'extresorer Ferran Olivé asseguren que la normalitat en aquest sentit –la norma 1:1– és a tocar tan bon punt es cobrin íntegrament els 100 milions d'euros de l'operació dels seients vip. Només així es podrà deixar de patir per les inscripcions, resoltes en els últims mercats sobretot gràcies a lesions de llarga durada com les de Christensen, Ter Stegen i Gavi.

D'altra banda, pel que fa al deute acumulat a curt i a llarg termini, la xifra se situa en els 1.451 milions, fet que va provocar que el New York Times definís el Barça com "el club esportiu més endeutat del món". Aquesta quantitat no compta la macrooperació creditícia signada amb Goldman Sachs per executar l'Espai Barça, 1.450 milions que el club va refinançar fa uns mesos i que tot apunta que haurà d'ampliar abans de l'estiu per poder acabar la tercera graderia i la coberta de l'estadi. El pròxim president del Barça també haurà de trobar solucions financeres per aixecar el nou Palau Blaugrana, que encara no té projecte tancat ni primera pedra col·locada.