Una cabana idíl·lica en un bosc suec on el preu és el silenci

Höör (Suècia)Estufa de llenya, espelmes, llum càlida. Finestres a les quatre parets i al sostre. A l'exterior, tot és bosc; les fulles seques convertides en una catifa infinita als teus ulls. Es percep la humitat de la tardor sueca, però a l'interior, tot és caliu. Mysig, en diuen en suec, que seria l'equivalent al més cèlebre hygge danès. Aquesta caseta enmig d'un dels molts boscos del sud de Suècia ha estat objecte de desig aquesta tardor. Uns quants afortunats n'han pogut gaudir sense pagar ni un cèntim. L'únic preu era el silenci.

Visit Skåne, l'agència de promoció turística d'Escània, ha dut a terme una campanya promocional basada en la idea del silenci i la connexió amb la natura com a reclam. Els participants –van ser diverses parelles, per separat– podien passar tres dies a la casa, amb tot pagat, però havien de complir un requisit indispensable: havien d'estar en silenci durant tota l'estada. La cabanya està equipada amb sonòmetres i els hostes havien de mantenir el soroll per sota dels 45 decibels. Si superaven el límit de soroll durant un període prolongat de temps, havien de marxar abans d'hora d'aquell entorn idíl·lic.

"Volem emfatitzar els beneficis per a la salut de passar temps sentint els sons tranquil·litzants de la natura. La contaminació acústica és un perill ocult, però el silenci n'és l'antídot. Quan abaixem la veu, podem sentir el vent entre els arbres, el cant dels ocells, el ritme de l'aigua, i deixar que els sons de la natura ens ajudin a recuperar-nos", afirma Josefine Nordgren, directora de marca de Visit Skåne.

Segons un informe elaborat per l'Agència Europea del Medi Ambient el 2020, el 20% de la població de la Unió Europea viu en llocs on els nivells de soroll són perjudicials per a la seva salut. A més, 22 milions de persones a Europa pateixen molèsties cròniques elevades i 6,5 milions, trastorns crònics elevats del son. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella que el nivell de soroll mitjà registrat al llarg de 24 hores no sobrepassi els 53 decibels.

Mantenir el volum per sota dels 45 decibels és un autèntic repte. Bàsicament, vol dir no parlar o fer-ho només en xiuxiuejos. Sobretot a l'inici de l'estada, el més normal és que te n'oblidis. "L'experiència va ser fascinant. Vaig poder veure com cada vegada m'anava tranquil·litzant més, mantenint-me quieta físicament i callada durant tota l'estada", explica Johanna Holm, que va participar al repte amb la seva germana, des d'Alemanya.

La campanya, promocionada per Instagram, va ser un èxit i va rebre més de 200 sol·licituds; la més llunyana, d'una parella egípcia que viu a Mongòlia. Visit Skåne ha decidit fer una segona edició del projecte, batejat amb el nom de Stay Quiet [estigues callat], a la primavera.

Sonòmetres per controlar el soroll

Els participants també estaven obligats a estar sense el telèfon mòbil durant tota l'estada. A dins de la cabanya hi havia material per fer activitats per passar el temps (colors per pintar mandales o pedres) i per reflexionar, com ara escriure una carta al teu jo d'aquí a mig any. Carmen Faunbäck, propietària de la casa –i la persona que controlava que la línia del sonòmetre es mantenia per sota del límit marcat–, assegura que deixar els mòbils no era el més difícil, sinó estar en silenci. "Per això era tan important tenir els mesuradors de decibels; si no, sempre hi hauria hagut l'opció de parlar una mica. Però com que el so es mesurava contínuament, es creava un nivell molt diferent de compromís". "No es tractava d'una mesura de control, sinó d'ajudar les persones a mantenir-se fidels a la seva intenció", afegeix.

El projecte Stay Quiet forma part d'una estratègia més àmplia per promocionar llocs tranquils com a destins turístics. Visit Skåne també ha creat el "mapa de la calma", amb 26 zones naturals tranquil·les a tota la regió on han documentat que hi ha nivells de soroll molt baixos.

"El soroll persistent, tant ambiental com digital, manté el sistema nerviós en un estat d’alerta baixa però sostinguda, que és un tipus d’estrès crònic", explica la psicòloga Mayte Serrat, coordinadora del grup de treball salut planetària i ambiental del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i especialitzada en teràpies a través d'activitats a la natura. "A llarg termini, viure envoltats de soroll es relaciona amb més irritabilitat, fatiga, menor capacitat de concentració i pitjor qualitat del son", afegeix.

Beneficis a la salut mental i física

Subratlla els beneficis que aporten tant estar a la natura com en entorns silenciosos. "El silenci és un regulador natural del sistema nerviós", diu, i recomana com a mínim uns quants minuts cada dia de silenci. Però afegeix que fer retirs de silenci o estades més llargues "permeten entrar en modes de funcionament més profunds: introspecció, claredat mental, creativitat i processament emocional". "Quan desapareixen els estímuls constants, emergeix allò que normalment queda tapat pel soroll: les nostres emocions, pensaments i necessitats reals", resumeix.

"Una persona va dir que no s'havia sentit tan tranquil·la des que era petita. Una altra va expressar que es va reconnectar amb una guia interior que havia perdut", relata Carmen Faunbäck. Assegura que va veure clarament un canvi en les persones, des que arribaven fins al moment de marxar: "Arribaven amb un ritme molt alt, i acabaven transmetent calma: en els seus moviments, en la manera de parlar, podíem percebre una connexió interior més profunda". Serrat ho corrobora: "En entorns tranquils, la respiració s’alenteix i es torna més eficient, i això millora l’oxigenació, regula el son i enforteix el sistema immunitari".

Si al silenci s'hi suma el contacte amb la natura, els beneficis es multipliquen. Serrat apunta que diversos estudis demostren que els estímuls naturals, com la llum, colors, sons orgànics, moviment del vent, olor de vegetació, activen mecanismes biològics que redueixen la càrrega mental i el cansament acumulat.

A més, diu la psicòloga, per a moltes persones, "la natura facilita una sensació de pertinença, d’amplitud i de perspectiva vital". "A vegades, sortir del soroll i entrar en paisatges oberts ens recorda que no tot depèn de nosaltres", resumeix.