Cos i ment

Què ens poden ensenyar els filòsofs aquestes vacances?

Parlem amb el filòsof Arash Arjomandi sobre com l’estiu pot ser un bon moment per fer-nos les grans preguntes existencials i quins autors ens hi poden ajudar

BarcelonaQui som? Què és l’ésser humà? El filòsof Immanuel Kant deia que aquesta és una de les grans preguntes filosòfiques que resumeixen totes les altres qüestions que ens podem fer a la vida. I què millor que reflexionar-hi quan ens trobem durant les vacances? Vivim en una època en què el ritme de vida és molt ràpid i això fa que no gaudim de l’aquí ni de l’ara, sinó que contínuament estem esperant acabar una cosa per fer-ne una altra. Si mires una sèrie ja penses en sortir després, si surts ja penses en què faràs l’endemà. “Tota aquesta sobreabundància de coses fa que no tinguem moments d’introspecció, de trobar-nos amb nosaltres mateixos ni de tenir un diàleg interior”, diu el filòsof, professor i doctor en Humanitats Arash Arjomandi.

I, tot i això, el filòsof no creu que la velocitat amb què vivim sigui incompatible amb la meditació existencial. “El que hem de fer és seleccionar les activitats, de manera que siguin coses que ens omplin i que ens ajudin a descobrir, de forma progressiva, qui som, què és l’home, però també que agafin la dimensió més personal de qui soc jo, quines són les meves capacitats, quin propòsit vull atorgar a la meva vida i quines metes nobles vull aconseguir”, reflexiona. Uns valors que, segons Arjomandi, s’han perdut enmig d’aquesta sobreabundància d’activitats en què sovint ens veiem immersos.

Cargando
No hay anuncios

L’estiu és un bon moment per fer aquesta selecció més acurada de les activitats i per trobar més espais per fer aquesta introspecció i meditació. I una activitat clau que ens pot donar el fil que estirar i que ens pot proporcionar tenir espais i moments de reflexió és la lectura dels grans filòsofs i pensadors.

Diàlegs platònics

Una de les lectures que recomana Arjomandi és la dels Diàlegs de Plató. “Sembla que sigui un tòpic, però realment no ho és. Aquests diàlegs tenen grans virtuts, com que el seu format fa que cada persona pugui seguir la lectura amb el grau d’abstracció que vulgui –explica–. De cada element i concepte que surt tu pots llegir més coses o treure més conclusions, o ho pots llegir com un diàleg, com el guió d’una sèrie o obra de teatre on hi ha uns personatges dialogant”.

Cargando
No hay anuncios

Moltes vegades els temes que es tracten són preocupacions quotidianes i, a través dels diàlegs, s’intenten descobrir les grans veritats. “Al final, són les coses que ens passen en el dia a dia. És destil·lar les vivències o fets quotidians cap a les grans veritats”, reflexiona Arjomandi. Preguntes com què és la bellesa, què és la veritat o què vol dir ser pacient són algunes de les qüestions que es poden llegir en els diàlegs platònics. Si posem per cas que ens preguntem com podem aconseguir tenir més paciència, en els diàlegs ens trobarem que els protagonistes reflexionen sobre si, abans d’aconseguir-ho, és important saber què és exactament la paciència. ¿Si saps què és ser pacient, automàticament ja ets més pacient? ¿És un tema de coneixement o de pràctica?

“Aquesta lectura filosòfica, tot i que sigui de fa 2.500 anys, té una actualitat rabiosa i ens permet descobrir moltes coses sobre nosaltres mateixos i sobre com podem canviar o rectificar coses de la nostra vida”, assegura Arjomandi, que recomana llegir els diàlegs de Menó i Fedó. “N’hi ha de més fàcils i de més difícils, i llegir-ne un o dos no ens portarà més d’una hora per diàleg, com a molt”, diu per animar.

Cargando
No hay anuncios

Trobar un sentit

Una altra lectura que recomana Arjomandi és la d'Així parlà Zaratustra, de Friedrich Nietzsche. “En un moment en què molta gent té la sensació que darrere de la vida no hi ha un sentit que pugui provenir d’alguna creença religiosa o metafísica, que no hi ha un Déu creador que tingui un pla per a aquest món i que, per tant, no hi ha pla per a mi i sobre com jo he de viure en aquest món, llegir Nietzsche pot ser un bon revulsiu”, assegura el filòsof.

Cargando
No hay anuncios

Durant molts segles, l’existència de Déu era el que atorgava un sentit, un propòsit i un itinerari a la vida de les persones. Nietzsche és el primer gran pensador que ho anuncia i ho desenvolupa tot dient que s’ha deixat de creure en Déu com s’havia fet fins aleshores. Això vol dir que ja no té sentit la nostra existència. I davant d’aquesta perspectiva què hem de fer? “Ell proposa que, davant d’aquesta absència de sentit, no podem ser ingènuament optimistes, perquè efectivament no hi ha res, però sí que proposa una sèrie d’alternatives en què som nosaltres mateixos els que hem de donar valor al que vivim”, explica Arjomandi. En comptes de caure en el nihilisme, que és l’absència absoluta de sentit i de buidor, font de nombroses depressions i ansietats, o de fer una fugida cap endavant, intentant oblidar totes aquestes preguntes i reflexions en una voràgine de coses per fer, Nietzsche aposta perquè cadascú trobi el seu propi sentit de l’existència.

És un autor que, segons Arjomandi, no és tan sistemàtic i té l’avantatge de poder-se llegir i entendre sense tenir coneixements previs. “Amb aquest llibre molta gent ha arribat a la filosofia i s’hi ha interessat. Són lectures fàcils en el format i difícils en funció del grau de dificultat que li vulguem donar. Ens podem aturar a pensar o simplement seguir amb la lectura”, assegura el filòsof.

Cargando
No hay anuncios

La condició humana

Com a deixeble del filòsof barceloní Eugenio Trias, Arjomandi recomana lectures com Ética y condición humana, un llibre molt actual que assegura que ajuda a descobrir-nos a nosaltres mateixos. “Ell parla de l’ètica en el sentit de la disciplina que intenta descobrir com han d’actuar els éssers humans per ser bones persones i per poder assolir la felicitat”, explica el filòsof. “I l’única manera de poder-ho fer és descobrint qui som i en què consisteix el fet de ser humans”, continua.

Cargando
No hay anuncios

En aquest sentit, Trias considera que l’ésser humà és l’únic ésser viu que viu en un espai intermedi entre la condició animal i l’obertura a la transcendència. “Davant d’això, l’únic que ens pot ajudar a arribar a la felicitat és no sortir mai d’aquest espai intermedi, perquè és casa nostra, és on pertanyem. Totes les desgràcies de l’ésser humà són conseqüència d’haver sortit d’aquest espai, o bé perquè hem anat a la condició més animal, o bé perquè hem volgut jugar a ser déus”, puntualitza.

De lectures i reflexions filosòfiques que ens podem fer durant les vacances n’hi ha milers més, tot dependrà del que vulgui reflexionar cada persona. L’important és, segons Arjomandi, trobar aquests petits espais de meditació i introspecció diaris. Uns moments que, al final, ens ajuden a ser millors persones i a viure amb més harmonia amb els altres.

Cargando
No hay anuncios