Esperança Camps, escriptora: "Vaig ser una filleta baixamanera molt feliç"

PalmaEls seus primers estius estan lligats a Menorca, l’illa on va néixer el 1964, quan gairebé no se sabia res del que portaria el turisme. L’escriptora i periodista Esperança Camps és ciutadellenca, però ella de seguida fila més prim definint-se com a “baixamanera”. “La gent de Ciutadella, del port en diem Baixamar. I dels que fan vida per allà els diem baixamaners. Per tant, jo som baixamanera”. Ens parla dels seus primers estius: “Vaig ser una filleta molt feliç, en una Menorca quasi salvatge”.

Els que vivien a Baixamar eren els avis, els pares de la seva mare. “La seva caseta era una de les poques prop de la colàrsega, la zona on el port mor i comença la terra. Molta gent la pot recordar perquè dins la cotxeria oberta s’hi veien penjades dues grans carotes de Sant Joan”, explica Esperança Camps, per a qui l’estiu sempre ha començat per Sant Joan, com per a qualsevol ciutadellenc.

La periodista de l’extinta Canal 9, autora de novel·les com Eclipsi i les més recents La cara B i L’illa sense temps, explica que ella es passava l’estiu a la casa dels avis materns i als voltants. “Aquella caseta era sempre plena de gent. Ma mare és la gran de vuit germans, i la seva germana petita només tenia tres anys més que jo. Ens passàvem el dia jugant. Jo tenia una fal·lera grossa per pescar, m’embrutava molt i sempre feia olor de peix, de caragolins... I així, amb la pesca, el tricicle primer i després la bici, la Lambretta i el 600 del pare, que amb cinc minuts em portava a platges que llavors eren quasi verges com Cala en Blanes, Sa Caleta o Santandria, així vivia aquells estius interminables que començaven per Sant Joan”.

D’aquelles primeres festes, com de les posteriors, Camps destaca que “poder-les viure a peu des del Pla era una meravella”. “A més -explica-, la meva padrina de bateig, que també era l’àvia, era una cuinera extraordinària i als néts ens malcriava molt. Jo notava la diferència perquè ma mare era, i encara ho és, una dona molt estricta. Amb l’àvia de tot en fèiem una festa”. Qui a més d’escriptora i periodista va ser consellera de Cultura del Govern Balear (del juliol del 2015 a l’abril del 2016), acaba remarcant la importància dels estius per a ella: “Totes les decisions i canvis determinants de la meva vida han tingut lloc a l’estiu. El del 1989 em vaig traslladar a viure a València després d’aprovar les oposicions a Canal 9. I el 1991 em vaig casar i el Jesús i jo vam fer 11.000 quilòmetres per Europa sense planificació”. No esmenta la decisió d’entrar en política i, quan se l’hi recorda, diu: “També fou en l’estiu, però no sé si paga la pena”.