Joan Valent: “Enyoro l’estiu en què contemplàvem la vida amb Joan Barril”

PalmaAquest record d’estiu vol ser un petit homenatge del compositor Joan Valent (Palma, 1964) al seu amic Joan Barril. Assegura el músic que des que va morir el periodista i escriptor, el desembre del 2014, cada vegada que torna a Algaida per passar-hi l’estiu pensa en els matins, les tardes i les nits “de tertúlies llarguíssimes” que van compartir en aquest municipi de l’interior de Mallorca.

Així, en el moment de decidir quin és l’estiu més especial de la seva vida, Joan Valent no opta per la infantesa, ni per les estrenes d’obres seves al Teatre de Mèrida o a festivals d’arreu del món. Tampoc no decideix destacar les hores de feina preparant amb Álex de la Iglesia les composicions que sonen a Las brujas de Zugarramurdi o a Mi gran noche, ni els viatges a Suïssa a casa de Norman Foster mentre es rodava How much does your building weigh, Mr. Foster?, ni amb Agustí Villaronga, Maria del Mar Bonet o Montserrat Caballé, entre molts altres artistes per als quals ha compost. Valent té clar que el millor record d’estiu té el nom de Joan Barril i se situa a Algaida, l’any 2009.

“És l’any que Joan Barril es va comprar la casa d’Algaida i cada matí, a les 10 h, es presentava a ca meva amb una ampolla de xampany sota el braç. Li agradava venir a aquella hora per parlar, per menjar i per beure, però també per contemplar com una tortuga que teníem, la Filomena, creuava el corral de dreta a esquerra, cada dia a la mateixa hora exacta. Això el tenia bastant al·lucinat. Llavors jo treia el pa, la sobrassada o el formatge i berenàvem al corral. Parlàvem de tot, rèiem o fèiem plans de futur. Em comentava els llibres que volia escriure, em parlava dels seus fills i havíem començat a planificar una òpera que volíem fer junts sobre Ramon Llull. Amb ell sempre sorgien idees, Barril em va donar molt, em va donar suport espiritual. Tant de bo continués aquí. Enyoro l’estiu en què contemplàvem la vida amb Joan Barril”.

També va ser aquell 2009 quan Joan Valent es va comprar un terreny als afores, amb una filera de columnes al costat del camí, el lloc on es va fer la foto que il·lustra aquest text. “A sa Caiassa (el nom de la finca del músic), aquell estiu, ens reuníem per sopar amb un càndil, amb Barril d’incondicional i amb altres amics com Pep Munné, Jordi Puntí o Pilar Beltran d’Edicions 62, entre molts altres. Amb el Barril, si quedàvem per sopar, sempre se’ns feia de matinada. Aquell estiu tots dos havíem decidit que Algaida fos un centre important de les nostres vides”.