Marina Ramon: "Si els ximpanzés pateixen, nosaltres patim"

BarcelonaA Parets, els immigrants senegalesos no se’n saben avenir quan una filla del poble els parla en una de les seves llengües, el pulaar. “Has d’aprendre les llengües per entendre el lloc on vius”, explica Marina Ramon (Parets del Vallès, 1990), que va sortir de casa fa molts anys i no ha parat “d’anar d’un lloc a l’altre”. Ara és a Guinea Bissau, al Parc Nacional de Cantanhez, on treballa en el seu doctorat per la Universitat d’Exeter: un estudi sobre com afecta la lepra als ximpanzés. La Marina dedica la seva vida als primats. Quan parla, reconeixes la seguretat de qui ha trobat el seu lloc al món. I quan estàs amb la guàrdia baixa escoltant les seves explicacions, et sorprèn amb un sentit de l’humor esmolat, propi de qui s’ha acostumat a la cara de sorpresa de la gent quan els explica la seva feina. “La caca dels ximpanzés és una part central de la meva vida”, diu somrient. Ja hi tornarem, a les caques.

 “Potser molta gent em veu com una friqui que estudia ximpanzés. Jo el que veig és la necessitat de potenciar els projectes de conservació. I, per fer-ho, cal entendre la complexitat econòmica, social i cultural de cada lloc”, reflexiona. És a dir, cal estudiar les llengües locals o com actuen els governs... tot està relacionat. “La major part de ximpanzés de l’Àfrica occidental viuen a prop de la gent i la relació pot ser complicada. A Guinea Bissau, per exemple, gairebé tot depèn del cultiu d’anacards, que no deixa de créixer. I així els animals veuen el seu hàbitat reduït. Allà la convivència dels primats amb els humans té similituds amb la que a casa nostra tenim amb els porcs senglars o els óssos”, raona la Marina. “Els primats tenen un paper molt important a la natura, dispersant llavors... i també cal protegir-los per una qüestió moral, ja que són els nostres parents més propers. El seu estudi dona pistes als paleontòlegs sobre com es comportaven els nostres avantpassats, per exemple. Protegir-los també possibilita l’ecoturisme a les zones on habiten. Estudiar-los també permet preveure nous brots de malalties com l’Ebola. És la idea del One Health [una sola salut], que reconeix la interconnexió entre la salut humana i animal i l’ecosistema que comparteixen. És a dir, si els ximpanzés pateixen, nosaltres patim”, explica la Marina, que ja de petita sentia fascinació pels primats. “Per a desgràcia de la meva mare, m’agradaven més els primats que el tritó del Montseny”, bromeja. Així que després d’estudiar biologia, va fer-se voluntària de l’Institut Jane Goodall, la britànica considerada com la principal experta en ximpanzés després de 55 anys d’estudis. “Tenia 23 anys quan vaig anar per primer cop a un projecte de conservació al Senegal. Vaig anar-hi per sis mesos i al final va ser un any i mig. Després d’aquella experiència vaig fer un postgrau en primatologia a la Universitat de Girona i un màster en conservació de primats a la Universitat Oxford Brookes”. I així ha estat la seva vida des de llavors, entre l’Àfrica occidental, el Regne Unit i el Vallès Oriental.

 L’amor pels grans simis, però, l’ha portat a mantenir les distàncies. “Nosaltres fem un estudi indirecte. És a dir, no volem acostumar els ximpanzés a la nostra presència. Com que ells ja tenen molta interacció amb la població local, els estudiem de lluny, amb càmeres trampa i recollint femtes”. Darrere de la broma, hi ha un estudi meticulós de qui forma part de l’equip que ha descobert per primer cop la lepra en grans simis en llibertat. I estan a punt de publicar el treball, abans de continuar treballant sobre el terreny.