La novel·lista, el dimoni i la intel·ligència artificial
La Mireia va descobrir la catàstrofe tres dies després que el llibre esclatés a les llibreries com una bomba de tinta. Tres dies triomfants, mentre les vendes es disparaven i els primers lectors devoraven les seves paraules com gossos famèlics. Tres dies abans que el món s’ensorrés.
Era al capítol vuit. Amagat entre rituals satànics i fluids corporals descrits amb una prosa rabiosament poètica, hi brillava –amb la gràcia d’un neó de sex-shop– la frase maleïda: “Aquí tens l’escena en què la protagonista descobreix que el seu amant és en realitat el dimoni. Tal com m’has demanat, l’he feta dramàtica i amb molta tensió sexual. Espero que t’agradi. Si vols cap correcció, només cal que m’ho diguis”.
Que educat que és ChatGPT! Però sempre aquesta mania de començar les respostes amb un comentari que ningú no li ha demanat. I quan la Mireia va fer CTL+V, o sigui, copiar i enganxar, no solament va arrossegar l’escena que la intel·ligència artificial li havia redactat, sinó que va oblidar esborrar aquest maleït comentari que va anar a petar directament a l’esborrany de la nova novel·la.
I allà es va quedar. A la pàgina 8. Entre les descripcions de sang, sexe i màgia negra que tant excitaven els seus fans, hi bategava, com una ferida supurant al mig de la prosa, la frase que la condemnava. Les xarxes socials bullien. El post amb la captura de pantalla tenia més comparticions que el vídeo del gat que ballava batxata. "Ets un frau!", "Mentidera!", "Pensava que eres la nova Rowling. Però ets la nova Ana Rosa Quintana".
La Mireia va tancar els ulls esperant d’un moment a l’altre un correu electrònic del seu editor que començaria segurament amb un: “Benvolguda Mireia, lamentem informar-te que...” Però, sorprenentment, el món no es va acabar. El llibre es va convertir en un fenomen de masses. Les vendes es van triplicar. L’edició original –amb l’errada– es va esgotar en 48 hores. Els exemplars amb la frase maleïda es venien a eBay per 200 euros com a “edició glitch”.
El hashtag #PutoChatGPT” es va fer viral. Influencers literaris es tatuaven la frase a l’avantbraç. Tres dies més tard, va rebre una trucada de l’editor. "Mireia, reina… tens un do. T’has avançat al teu temps. Has obert un nou gènere: la metaeròtica demoníaca accidental". I amb la veu tremolosa d’èxit va seguir: "Volem que escriguis una seqüela. I aquesta vegada… –l’editor va fer una pausa teatral– vull que el dimoni sigui una intel·ligència artificial. Com un ChatGPT que es vol follar la protagonista".
Ella va respirar, va obrir ChatGPT i va escriure: “Escriu una novel·la en què la protagonista descobreix que l’amant que la sedueix i la posseeix és en realitat un dimoni en forma d’IA. Fes-ho ben dramàtic i amb molta tensió sexual.”
Epíleg
Quan la segona novel·la –“Algorítmicament tòrrida”– va sortir al mercat, els lectors feien cua a la FNAC com si regalessin bitcoins embolicats en paper de vàter daurat. Una gran productora de streaming li va oferir una sèrie de vuit capítols. El dimoni en forma d’IA en faria una versió recreada digitalment de Benedict Cumberbatch.
I finalment, un dia, la Mireia va rebre LA TRUCADA. Era des de Barcelona. "Mireia Salvat, el jurat dels premis Planeta ha decidit per unanimitat –la veu del portaveu tremolava d’emoció– que la teva obra marca un abans i un després en la relació entre literatura, intel·ligència artificial i sexe endimoniat". Va plorar. No pel milió d’euros del premi, sinó perquè ara veia que tot era possible.
Va agafar el portàtil. Va obrir ChatGPT i va escriure: “Fes un esborrany d’una novel·la en què la protagonista guanya el Nobel de literatura després de confessar que tota la seva obra l’havia escrita una IA. Fes-ho ben dramàtic i amb molta tensió sexual, esclar.”