Ens passen moltes coses, però només n’hi ha una que importa “¿Prefereixes estimar més i patir més, o estimar menys i patir menys? Aquesta és, finalment, l’única pregunta verdadera”. Així arrenca l’última...

Un gest tendre de comiat que és un adeu per sempre El Jim, un home de trenta-dos anys que hauria pogut passar per un de vint, convenç la seva dona perquè surti a comprar abans que es faci fosc. Tanca la...

Vols venir a casa meva a parlar i fer-me companyia al llit? “Les nits són el més difícil, no trobes?”, diu Addie Moore a Louis Waters -vidus tots dos- just després de fer-li una proposta: li diu si vol anar...

Un repte complicat que requereix quilos de paciència “Penso en com va ser fàcil estimar-te de petit. En com és difícil continuar fent-ho ara que ja ets tan alt com jo, que la teva veu s’assembla a la meva i...

Les tempestes, la vida que no va ser i el verí de l’amor romàntic “El meu dolor és tan gran que ni goso sentir-lo”. La frase l’escriu la novaiorquesa Vivian Gornick en un dels llibres que més m’han...

El dia que les muses van abandonar la vaga “ Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el...

El paradís que no va existir i altres llegendes urbanes Vivim als afores del paradís impossible. Un paradís d’on no ens han expulsat mai, perquè sempre n’hem estat fora. I uns afores singulars: no definits...

La por d’acabar convertida en una dona poc interessant “És perillós estar tan enganxada a en Ted del matí a la nit. Si no tinc una vida al marge d’ell, és molt probable que m’acabi convertint en un apèndix....

Com coi ens ho fem per satisfer el dur desig de durar Paul Éluard en deia le dur désir de durer. “Aquesta és la manera poètica de parlar de l’homeòstasi”, ens diu el neurocientífic Antonio Damasio...

Els amics es moren, els amors s’esfumen i els llibres ens acullen “A la vida només queda la feina feta. Perquè els amics es moren i els amors s’esfumen”. Ho va dir el director escènic i gestor teatral Josep...

L’autora que va revolucionar l’art del relat breu La veritat i res més que la veritat. Katherine Mansfield ho va veure clar: “L’honestedat (per què?) és l’única cosa que valoro més que la vida, l’amor, la...

La capa que no es desglaça mai i ens protegeix del món Tinc un refredat que no afluixa i em regalo un dia de llit, a veure si em serveix per domesticar els mocs i la tos i el mal de cap i de tot. Tampoc...

L’escriptor que no volia ser còmplice de la injustícia “Quan totes les forces de l’home semblaven confabulades contra l’home, Camus va alçar la seva veu severa enfront de les amenaces: enfront de totes les...

La vida no continua, la vida s’acaba sense demanar permís “Jo havia treballat molt dur durant prop de dos anys amb l’únic propòsit d’infondre vida a un cos inanimat. M’havia privat de descans i de salut. Ho...

Soles de sabata per prevenir un possible atac d’altivesa Quan l’escriptora Anita Brookner (Londres, 1928-2016) va rebre la notícia que li havien concedit el premi Booker per l’obra Hotel du Lac, va...

Un tros de temps en què tot s’atura sense que s’aturi res “El món t’espera. I tu, què esperes?”. La pregunta la llança el cartell d’una escola d’idiomes, però podria servir d’esquer per anunciar qualsevol...

Seria immoral deixar d’escriure sobre aquest món violent “Escriure sobre violència m’és tan natural com a Jane Austen escriure sobre les bones maneres -afirma el dramaturg Edward Bond-. La violència...

Quan l’efecte magdalena es trasllada al llenguatge Juguem a “té ulleres”?, dèiem el meu germà o jo quan ens avorríem dins l’erra-cinc de color butà, i tots quatre -els pares seien al davant- ja sabíem de...

Quan l’efecte magdalena es trasllada al llenguatge Juguem a “té ulleres”?, dèiem el meu germà o jo quan ens avorríem dins l’erra-cinc de color butà, i tots quatre -els pares seien al davant- ja sabíem de...

Quan em vaig despertar vaig caçar un mosquit molt petit El desembre del 2016, la dona de l’escriptor i crític literari Julià Guillamon va tenir un vessament cerebral. Va entrar en coma i no sabien si es...

L’any després de l’any que va morir la mare de la George El calendari m’empeny a rellegir de nou Com ser-ho alhora, un llibre enlluernador de l’escriptora escocesa Ali Smith publicat per Raig Verd i...

La decepció forma part del joc, però és un risc assumible “Estàs a punt d’iniciar la lectura del nou llibre d’Italo Calvino, la novel·la Si una nit d’hivern un viatger. Relaxa’t. Recull-te. Allunya de tu...

La nostàlgia és mentidera i ens fa idealitzar el passat El filòsof i educador Gregorio Luri recorda en una entrevista que una vegada estava a l’única botiga d’un poblet de Santander, on venien tabac i...

Qui diu que cal entendre les coses per poder-les valorar? La llibretera Florence Green pregunta al senyor Brundish si troba aconsellable que faci una primera comanda de dos-cents cinquanta exemplars d’una...

La mort és el gran tema, però n’hi ha un altre que deunidó Ho afirma al Twitter l’escriptor i periodista cultural Milo J. Krmpotic: “Així a la literatura com a la vida, hi ha un únic tema: la mort. Que...

Les cartes entre Proust i el crític que el va saber valorar El 1913, Marcel Proust va publicar Pel cantó d’en Swann, la primera entrega de la seva aclamadíssima A la recerca del temps perdut, havent patit...

La millor notícia d’aquesta tardor s’escriu en vers “Que Amor és tot el que hi ha / és tot el que sabem de l’Amor. / N’hi ha prou, la càrrega hauria / de ser proporcional al solc”. Una bona notícia, potser...

Si ens relacionem amb mesquins, ens anirem fent a la seva mida “Aprendre que es pot trobar un sentit a la vida sense trobar el sentit de la vida”. Ho llegeixo en el llibre Si no corro, caic, de Xavier...

O traduïm la compassió en acció o se’ns marcirà Abril del 1993. Una ciutadana de Sarajevo explica a l’escriptora nord-americana Susan Sontag que dos anys enrere ella estava la mar de tranquil·la a casa seva...

Les esquerdes i els clarobscurs de la condició humana Per fugir de la realitat (i, a la vegada, intentar trobar-li cert sentit) no se m’acut un refugi millor que els llibres. Ho he pogut comprovar de nou...