HE LLEGIT NO SÉ ON |
El plaer de les coses prohibides
De debò que alguns catalans es desprenen del castellà? Teatre Goya, Nit de l’Edició. Carme Riera rep el premi Atlàntida. En fa la glossa la també escriptora Rosa Montero. Ens informa que, a Amazon, un...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Mentre les coses passen, no passa res
Gent desesperada d’una desesperació que ve de fora “Un desastre s’explica bé des del futur, fins i tot des del passat, però des del present es fa dificultós exposar-lo”. Dit això, Núria Busquet Molist ens...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Desaparèixer dels mapes
Et poses el davantal, agafes un ganivet i et tanques a la cel·la “Qui hagi intentat mai escriure una novel·la sap que és una tasca molt dura, és sense cap dubte una de les pitjors maneres de tenir feina per...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Els cercles de la memòria
De vegades el present ens porta d’un salt al passat Arriba un dia que qualsevol cosa, la vida sencera, és la magdalena de Proust. Un gust o una olor o una cançó ens evoquen no sé què i ja hi som. “El temps...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Vivim en brut, i així es queda
L’escriptura és el lloc on els esborranys de la vida són possibles L’escriptura té un avantatge sobre la vida, i és que escrivint es poden fer esborranys. Ho va dir l’enyorat Ricardo Piglia en una de les...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Imagina’t una novel·la així
Hi ha la mort del cos i la mort de tot allò que es buida de sentit Imagina’t un autor tan jove que encara ho té tot per escriure. Imagina’t que aquest autor ja sap (o fa veure que ja sap) que la vida de...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Contemplo l’enemic i em quedo quieta
Aquella mena de felicitat que et mata quan et falta El pare de Leila Guerriero li solia preguntar quin era el seu moment feliç. L’home ho argumentava: “Hem de tenir un moment feliç per quan la infelicitat...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Els trens no s’esperen
Tothom se n’ha d’anar de casa, més tard o més d’hora “Ja saps com són, els trens. No s’esperen”. Ho diu el pare a la Mary. La mare també insta la filla a afanyar-se cap a l’andana número tres. Quan la Mary...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Cal escriure i cal continuar escrivint
L’únic remei a l’abast contra els guionistes sense pietat De petita, Agota Kristof es delia per llegir i per explicar històries. Les ganes d’escriure li van arribar més tard, quan la van dur a un internat i...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Quan t’atures prou, el món se t’acosta
Si no ens prenem el temps de mirar, no veurem mai res “Vas massa de pressa. Si no vas més a poc a poc és impossible que ho entenguis”. Ho diu l’Auggie Wren al narrador del conte de Paul Auster quan li...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
El mocador que ells no es posen
Quan el futur és un bufet lliure infinit, etern i inabastable “La vida és una successió d’esdeveniments inevitables i d’esdeveniments evitables que pel que sigue no s’han evitat, o que fins i tot s’han...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
I si el temps girés en espiral?
Les coses van com van i no pas com voldríem que anessin “El temps ho cura tot, Nora. És l’únic que et puc dir”. Nora Webster encaixa aquestes paraules amb la resignació de tothom qui les ha hagut de sentir...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Escriure com si no hi hagués jutges
Arribarà un dia que el nostre present s’haurà apagat del tot Arribarà un dia que totes les imatges desapareixeran. “S’esvairan totes de cop com ho han fet els milions d’imatges que hi havia darrere els...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
No està tot perdut
El món literari és mentida però la literatura és veritat Quan la vida es posa a jugar amb tu, sempre té més possibilitats de guanyar. Ho escriu la mallorquina Neus Canyelles en un llibre preciós que he...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Quan es perden les paraules
I si no diem res perquè no tenim ningú amb qui parlar? “Quan era molt jove i sentia dins meu la necessitat de ser en qualsevol altre lloc, la gent gran m’assegurava que quan fos adult se’m curaria aquest...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Un clap de conreu que atura el foc
La cultura és el paisatge que queda quan la resta es crema Ho va dir l’editora Maria Bohigas dijous passat, en rebre el Premi Nacional de Cultura: “La literatura és el paisatge immaterial d’una societat; es...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Hem de respectar els comentaris ofensius?
L’eterna pregunta sobre els límits de la llibertat d’expressió En un mitjà digital, em toca moderar els comentaris d’una entrevista a l’escriptora Laura Freixas, que acaba de treure el llibre A mí no me...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
La paperera és la teva amiga
Si vols escriure però no ho fas és que tens por d’alguna cosa“Recorda-ho: només hi sou tu i la pàgina. La paperera és la teva amiga. La va inventar Déu per a tu”. Ho diu l’admirada Margaret Atwood a...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
La vida interior de Víctor Català
Sobre un pseudònim “ridícul” i un problema “vexat i empipador” Per a Gabriel Ferrater, parlar de Víctor Català volia dir parlar només de Solitud i de Caterina Albert. Com si fos autora d’una única obra. I...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Buscant veritats entre la boira
La moda de la filosofia ha provocat la crisi de les humanitats? Norbert Bilbeny, catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona, reivindica la filosofia com una activitat que exigeix sortir de casa i...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
El cavall de Troia del feixisme
Hi ha amenaces que esperen el moment oportú per rebrotar Al final de La pesta d’Albert Camus, la gent celebra la fi de l’epidèmia. Però el doctor Rieux, que ha lluitat per combatre la plaga, no les té...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Som i no som els qui vam ser
L’experiència de buscar-te en un llibre i trobar-t’hi sencera Tot lector es busca, crec, en els llibres que llegeix. Però només de vegades ens hi trobem tant, en un llibre, que llegir-lo és anar rebent cops...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
De vides visibles i vides invisibles
La dimensió paral·lela que ens interpel·la des dels llibres “Molt aviat en la vida és massa tard”, va escriure Marguerite Duras a L’amant. “Molt aviat en la vida -escriu Sylvia Iparraguirre parafrasejant...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
La novel·la no escrita que no llegiràs
Les fires llibresques acullen escriptors que no escriuen Ho certifico de primera mà: la Fira del Llibre de Buenos Aires, amb Barcelona com a ciutat convidada, és plena d’escriptors que no escriuen....
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Si em peguen, m’hi puc tornar?
Calen molts llibres perquè nou de cada deu són il·legibles “Per què hi ha tants llibres?”, pregunta la Manon, de cinc anys, a l’il·lustrador Tomi Ungerer. “Perquè no n’hi ha prous!”, respon ell. (I jo corro...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Quan la pena és tot el que tens
Un llibre cabdal que t’empeny a arraconar prejudicis “Només vaig trobar una veritat a la vida, fill, i eres tu. Només vaig trobar una veritat a la vida i l’he perdut. Visc de plorar-te en la nit amb...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Una malaltia anomenada família
A qui se li acut viure amb una mare amb càncer? “La història s’explica amb aquesta mena d’història clínica d’una malaltia mortal anomenada família. Morir-se de família”. Són paraules de Florencia del Campo...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Animals extingits i estereotips per extingir
Tothom està massa ocupat per fixar-se en el dinosaure Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era... però ningú s’ho creia, perquè els grans no el veien. Aquest podria ser el resum de Bolívar, del...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Un vici encara no condemnat
Les interioritats editorials interessen moltíssim a poca gent Jordi Herralde es defineix com un ionqui de l’edició i som molts els qui ens podríem definir com uns ionquis dels llibres d’Anagrama. D’aquí ve,...
HE LLEGIT NO SÉ ON |
Siguem immortals una estona cada dia
Buscar directament la felicitat és la manera de no trobar-la A la felicitat s’hi arriba de rebot. Ja ho va observar el filòsof i economista John Stuart Mill (1806-1873): “Només són feliços els qui tenen la...