Eva Piquer

Eva Piquer

Reconstruir els ponts de la veritat

No sé si faig bé dedicant espai a un llibre que potser hauria d’ignorar Potser mai havia estat tan a prop de l’autocensura com a l’hora d’escriure quatre ratlles sobre l’autobiografia de Woody Allen, ja...

Som un cos en la salut i en la malaltia

Estar malalts fa que ens mirem el món amb uns altres ulls Em quedava al llit, la mare em comprava nines de paper amb vestits retallables i el temps s’aturava del tot. En tinc un bon record, d’aquelles...

Quan arriba l’hora d’assumir que ets vell

Entrar a l’última etapa de la vida vol dir deixar de ser un ésser sexual Cada vegada que sento o llegeixo “quan tot això s’acabi”, a part de dir-me que la cosa no va ben bé així, que no estem passant una...

La maledicció d’haver d’esperar

El temps d’espera té un ritme estrany, passa com si no passés del tot “Una de les grans inexactituds del nostre segle és aquesta afirmació tan sentida: «No tinc temps per llegir». Qui ho diu no menteix,...

L’enemic que portem al ventre

Estimo els fills amb bogeria però necessito allunyar-me’n Una dona que acaba de ser mare s’adona que, des que va parir el seu fill, ha deixat de ser ella. I es proposa reconstruir la persona que era abans...

No va dir que no

Quedarien dijous a la cua del forn i se saltarien la distància de seguretat. “Ens robarem un petó”, va proposar en Blai. L’Anna no va dir que no. Es feien uns petons infinits, que no s’acabaven mai. Ho...

La distància que avui no tenim

A mesura que K. s’hi acostava, el castell el decebia “Era tard al vespre quan K. va arribar. El poble estava cobert de neu. El turó del castell no es veia per enlloc, l’envoltaven la boira i la tenebra, ni...

Bon dia, apatia

Quan fa l’efecte que totes les coses han sortit de l’estat d’equilibri “Dubto a posar el nom, el bell i greu nom de tristesa, a aquest sentiment desconegut el tedi i la dolçor del qual m’obsedeixen. És un...

O potser ahir, no ho sé

Els pitjors finals són els que irrompen sense comiat possible “Avui ha mort la mamà. O potser ahir, no ho sé. He rebut un telegrama de l’asil: «Comuniquem defunció mare. Enterrament demà. Sincer condol.» És...

L’endemà no em van deixar sortir al carrer

Una pel·lícula nascuda d’un conte que dona peu a una classe d’història “El millor de la vida és la infantesa -va afirmar el cineasta José Luis Cuerda en una entrevista-. Jo surto al carrer i somric a tots...

Un deliri mortal s’escampa pel món

El que passi a partir d’ara deixarà empremta en tots nosaltres Estic confinada amb més llibres dels que podria llegir durant quatre pandèmies, però em costa concentrar-me en la lectura. I cada llibre que...

I nosaltres ens enamorem

El món s’encega i la misèria humana es frega les mans Ho diu el narrador de Quan el cel embogeix, la nova novel·la d’Antoni Vidal Ferrando, publicada per AdiA Edicions: “Però, mal que em lamenti, adolorit,...

Contra el declivi literari

D’on ve tanta pressa per arraconar els millors escriptors ? He conduït un mateix cotxe durant deu anys. A partir d’ara el farà servir sobretot el meu pare. Abans de passar-n’hi les claus, vaig voler que el...

Et vull colonitzar

Per què en diem sexe quan volem dir segrest cerebral? “Et vull colonitzar”, diu la dona de la piscineta a l’home que ronda per allà en un dels contes del recull Cavalcarem tota la nit, de Carlota Gurt...

No disparem contra nosaltres, sisplau

¿Segur que si ets mare i heterosexual ja ets esclava del patriarcat? Que qui em manava ficar-me en un esbarzer, em dic sovint. Que només en trauré esgarrinxades, que ningú m’ho agrairà i que ja tinc una...

Ens salva d’alguna cosa, l’amor?

Tothom té (almenys) un titular a cinc columnes que li pot ensorrar la vida Miro Justícia al Teatre Nacional i penso en la frase que repetia Xavier Bosch durant la promoció d’una novel·la seva inspirada en...

L’ombra de l’eunuc

Qui escriuria sobre Dostoievski si pogués escriure com ell? George Steiner va defensar fins al final que els grans crítics literaris no arriben ni a la sola de la sabata dels grans creadors. “Quan mira...

Estimo, per tant existeixo

Fugir del món i renunciar al plaer dels sentits a canvi de trobar la veritat L’estiu passat vaig viure una experiència que no sé descriure ni explicar ni interpretar només a partir de la raó. “Si això et...

Estimo, per tant existeixo

Fugir del món i renunciar al plaer dels sentits a canvi de trobar la veritat L’estiu passat vaig viure una experiència que no sé descriure ni explicar ni interpretar només a partir de la raó. “Si això et...

Sabina, Serrat i un Mediterrani “molt cabrejat”

"De Serrat me’n separen dues coses: la meva enveja i el seu talent”. La frase, dita per Sabina al Palau Sant Jordi, compensa per si sola un guió tirant a fàcil que demostra un cop més, això sí, que els dos...

La novel·la que potser existirà

Quan l’acte de creació es converteix en un carreró sense sortida Va haver-hi una època en què Norman Mailer pregonava que llançaria “la pilota més alta que mai hagi travessat l’aire accelerat de les...

Llocs que ens són casa

Qui som, d’on venim i quins carrers seran sempre nostres “No enyorem els llocs, sinó els moments. Però els llocs ens acosten als moments”. Ho llegeixo a Ignot, la nova novel·la de Manuel Baixauli,...

Contra les mirades equivocades

Com més tolerant es torni la societat, menys caldrà canviar els cossos “Està molt bé que el teatre públic serveixi per donar a conèixer obres així”. M’ho diu el dramaturg Josep Maria Miró a la sortida de...

La guerra és normal

“Se’ns ensenyava a estimar els homes armats amb fusells” Els Estats Units maten a Bagdad un general iranià, al Twitter parlen d’una Tercera Guerra Mundial i jo prenc el segon cafè del matí mentre recordo la...

Jo també volia ser la Jo

Una obra tan feminista com permetia l’època... i una mica més “En aquest llibre hi veia reflectit el meu futur -va confessar Simone de Beauvoir a les seves memòries de joventut, parlant del clàssic de...

Un arbre és un arbre i no es defineix

El hippy de casa bona que es resistia a les etiquetes “Més d’un t’ha pres per un hippy català”, etziba Montserrat Roig a Pau Riba el 1970. (Ella tenia 24 anys i ell, 22: d’aquí, potser, l’actitud insolent...

El plaer de les coses prohibides

De debò que alguns catalans es desprenen del castellà? Teatre Goya, Nit de l’Edició. Carme Riera rep el premi Atlàntida. En fa la glossa la també escriptora Rosa Montero. Ens informa que, a Amazon, un...

Mentre les coses passen, no passa res

Gent desesperada d’una desesperació que ve de fora “Un desastre s’explica bé des del futur, fins i tot des del passat, però des del present es fa dificultós exposar-lo”. Dit això, Núria Busquet Molist ens...

Desaparèixer dels mapes

Et poses el davantal, agafes un ganivet i et tanques a la cel·la “Qui hagi intentat mai escriure una novel·la sap que és una tasca molt dura, és sense cap dubte una de les pitjors maneres de tenir feina per...

Els cercles de la memòria

De vegades el present ens porta d’un salt al passat Arriba un dia que qualsevol cosa, la vida sencera, és la magdalena de Proust. Un gust o una olor o una cançó ens evoquen no sé què i ja hi som. “El temps...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >