Si no trobes temps per llegir, potser és que no t’agrada prou Aclaparada per les atencions excessives d’ell, la Sonia demana al Knut que deixi d’enviar-li llibres (robats). Li diu que darrerament no té...

L’art de reciclar la vida per transformar-la en literatura “A la mare li agradava repetir que l’avantatge de ser escriptor és que tot el que vius és susceptible, tard o d’hora, de convertir-se en...

Silencis que fan mal i activitats humanes que són inhumanes Les dones també pateixen la guerra. Però la història de la guerra femenina, de les guerres femenines, és desconeguda. “Tot el que coneixem de la...

Els cinc temes tabús en una conversa amb desconeguts “Existeix un codi de bona educació entre estranys -diu la narradora de la novel·la Una relació perillosa, de Michela Murgia- que imposa de parlar de tot...

Les cròniques periodístiques són una forma d’art “No crec que el periodisme sigui un ofici menor, una mena d’escriptura de baix voltatge que requereix una creativitat de segona mà. És cert que bona part del...

La paradoxa d’haver de ser vell per arribar a entendre el món “Aquí no es mor ningú, mare”, menteix la Flavia. “Aquí ens morim tots, filla”, replica la Mencía: matriarca sense ni un sol pèl a la llengua,...

L’escriptora aferrada a la política i a l’amor que va caure en l’oblit Josephine Herbst (1892-1969) va ser una escriptora i periodista nord-americana que simpatitzava amb el comunisme i escrivia “novel·les...

El dol t’obre un abisme immens i inesperat sota els peus “Com seré recordat? Quina imatge deixaré als meus? M’adono que encara estic a temps de retocar el quadre abans d’entregar-lo, com ho faria un...

La felicitat, la desesperació i un desig impossible No es pot construir la felicitat si no és sobre els fonaments de la desesperació. La frase és de Marguerite Yourcenar, que va néixer a Brussel·les el 8 de...

Col·leccionem finals, contradiccions, patacades i perfums “I l’olor de fulla cremada omplia les cases i l’aire. Tot l’aire era ple d’olor d’acabament. Si cremaven poc, amb un bastó burxàvem la pila i...

Ens passen moltes coses, però només n’hi ha una que importa “¿Prefereixes estimar més i patir més, o estimar menys i patir menys? Aquesta és, finalment, l’única pregunta verdadera”. Així arrenca l’última...

Un gest tendre de comiat que és un adeu per sempre El Jim, un home de trenta-dos anys que hauria pogut passar per un de vint, convenç la seva dona perquè surti a comprar abans que es faci fosc. Tanca la...

Vols venir a casa meva a parlar i fer-me companyia al llit? “Les nits són el més difícil, no trobes?”, diu Addie Moore a Louis Waters -vidus tots dos- just després de fer-li una proposta: li diu si vol anar...

Un repte complicat que requereix quilos de paciència “Penso en com va ser fàcil estimar-te de petit. En com és difícil continuar fent-ho ara que ja ets tan alt com jo, que la teva veu s’assembla a la meva i...

Les tempestes, la vida que no va ser i el verí de l’amor romàntic “El meu dolor és tan gran que ni goso sentir-lo”. La frase l’escriu la novaiorquesa Vivian Gornick en un dels llibres que més m’han...

El dia que les muses van abandonar la vaga “ Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el...

El paradís que no va existir i altres llegendes urbanes Vivim als afores del paradís impossible. Un paradís d’on no ens han expulsat mai, perquè sempre n’hem estat fora. I uns afores singulars: no definits...

La por d’acabar convertida en una dona poc interessant “És perillós estar tan enganxada a en Ted del matí a la nit. Si no tinc una vida al marge d’ell, és molt probable que m’acabi convertint en un apèndix....

Com coi ens ho fem per satisfer el dur desig de durar Paul Éluard en deia le dur désir de durer. “Aquesta és la manera poètica de parlar de l’homeòstasi”, ens diu el neurocientífic Antonio Damasio...

Els amics es moren, els amors s’esfumen i els llibres ens acullen “A la vida només queda la feina feta. Perquè els amics es moren i els amors s’esfumen”. Ho va dir el director escènic i gestor teatral Josep...

L’autora que va revolucionar l’art del relat breu La veritat i res més que la veritat. Katherine Mansfield ho va veure clar: “L’honestedat (per què?) és l’única cosa que valoro més que la vida, l’amor, la...

La capa que no es desglaça mai i ens protegeix del món Tinc un refredat que no afluixa i em regalo un dia de llit, a veure si em serveix per domesticar els mocs i la tos i el mal de cap i de tot. Tampoc...

L’escriptor que no volia ser còmplice de la injustícia “Quan totes les forces de l’home semblaven confabulades contra l’home, Camus va alçar la seva veu severa enfront de les amenaces: enfront de totes les...

La vida no continua, la vida s’acaba sense demanar permís “Jo havia treballat molt dur durant prop de dos anys amb l’únic propòsit d’infondre vida a un cos inanimat. M’havia privat de descans i de salut. Ho...

Soles de sabata per prevenir un possible atac d’altivesa Quan l’escriptora Anita Brookner (Londres, 1928-2016) va rebre la notícia que li havien concedit el premi Booker per l’obra Hotel du Lac, va...

Un tros de temps en què tot s’atura sense que s’aturi res “El món t’espera. I tu, què esperes?”. La pregunta la llança el cartell d’una escola d’idiomes, però podria servir d’esquer per anunciar qualsevol...

Seria immoral deixar d’escriure sobre aquest món violent “Escriure sobre violència m’és tan natural com a Jane Austen escriure sobre les bones maneres -afirma el dramaturg Edward Bond-. La violència...

Quan l’efecte magdalena es trasllada al llenguatge Juguem a “té ulleres”?, dèiem el meu germà o jo quan ens avorríem dins l’erra-cinc de color butà, i tots quatre -els pares seien al davant- ja sabíem de...

Quan l’efecte magdalena es trasllada al llenguatge Juguem a “té ulleres”?, dèiem el meu germà o jo quan ens avorríem dins l’erra-cinc de color butà, i tots quatre -els pares seien al davant- ja sabíem de...

Quan em vaig despertar vaig caçar un mosquit molt petit El desembre del 2016, la dona de l’escriptor i crític literari Julià Guillamon va tenir un vessament cerebral. Va entrar en coma i no sabien si es...