¿Segur que si ets mare i heterosexual ja ets esclava del patriarcat? Que qui em manava ficar-me en un esbarzer, em dic sovint. Que només en trauré esgarrinxades, que ningú m’ho agrairà i que ja tinc una...

Tothom té (almenys) un titular a cinc columnes que li pot ensorrar la vida Miro Justícia al Teatre Nacional i penso en la frase que repetia Xavier Bosch durant la promoció d’una novel·la seva inspirada en...

Qui escriuria sobre Dostoievski si pogués escriure com ell? George Steiner va defensar fins al final que els grans crítics literaris no arriben ni a la sola de la sabata dels grans creadors. “Quan mira...

Fugir del món i renunciar al plaer dels sentits a canvi de trobar la veritat L’estiu passat vaig viure una experiència que no sé descriure ni explicar ni interpretar només a partir de la raó. “Si això et...

Fugir del món i renunciar al plaer dels sentits a canvi de trobar la veritat L’estiu passat vaig viure una experiència que no sé descriure ni explicar ni interpretar només a partir de la raó. “Si això et...

"De Serrat me’n separen dues coses: la meva enveja i el seu talent”. La frase, dita per Sabina al Palau Sant Jordi, compensa per si sola un guió tirant a fàcil que demostra un cop més, això sí, que els dos...

Quan l’acte de creació es converteix en un carreró sense sortida Va haver-hi una època en què Norman Mailer pregonava que llançaria “la pilota més alta que mai hagi travessat l’aire accelerat de les...

Qui som, d’on venim i quins carrers seran sempre nostres “No enyorem els llocs, sinó els moments. Però els llocs ens acosten als moments”. Ho llegeixo a Ignot, la nova novel·la de Manuel Baixauli,...

Com més tolerant es torni la societat, menys caldrà canviar els cossos “Està molt bé que el teatre públic serveixi per donar a conèixer obres així”. M’ho diu el dramaturg Josep Maria Miró a la sortida de...

“Se’ns ensenyava a estimar els homes armats amb fusells” Els Estats Units maten a Bagdad un general iranià, al Twitter parlen d’una Tercera Guerra Mundial i jo prenc el segon cafè del matí mentre recordo la...

Una obra tan feminista com permetia l’època... i una mica més “En aquest llibre hi veia reflectit el meu futur -va confessar Simone de Beauvoir a les seves memòries de joventut, parlant del clàssic de...

El hippy de casa bona que es resistia a les etiquetes “Més d’un t’ha pres per un hippy català”, etziba Montserrat Roig a Pau Riba el 1970. (Ella tenia 24 anys i ell, 22: d’aquí, potser, l’actitud insolent...

De debò que alguns catalans es desprenen del castellà? Teatre Goya, Nit de l’Edició. Carme Riera rep el premi Atlàntida. En fa la glossa la també escriptora Rosa Montero. Ens informa que, a Amazon, un...

Gent desesperada d’una desesperació que ve de fora “Un desastre s’explica bé des del futur, fins i tot des del passat, però des del present es fa dificultós exposar-lo”. Dit això, Núria Busquet Molist ens...

Et poses el davantal, agafes un ganivet i et tanques a la cel·la “Qui hagi intentat mai escriure una novel·la sap que és una tasca molt dura, és sense cap dubte una de les pitjors maneres de tenir feina per...

De vegades el present ens porta d’un salt al passat Arriba un dia que qualsevol cosa, la vida sencera, és la magdalena de Proust. Un gust o una olor o una cançó ens evoquen no sé què i ja hi som. “El temps...

L’escriptura és el lloc on els esborranys de la vida són possibles L’escriptura té un avantatge sobre la vida, i és que escrivint es poden fer esborranys. Ho va dir l’enyorat Ricardo Piglia en una de les...

Hi ha la mort del cos i la mort de tot allò que es buida de sentit Imagina’t un autor tan jove que encara ho té tot per escriure. Imagina’t que aquest autor ja sap (o fa veure que ja sap) que la vida de...

Aquella mena de felicitat que et mata quan et falta El pare de Leila Guerriero li solia preguntar quin era el seu moment feliç. L’home ho argumentava: “Hem de tenir un moment feliç per quan la infelicitat...

Tothom se n’ha d’anar de casa, més tard o més d’hora “Ja saps com són, els trens. No s’esperen”. Ho diu el pare a la Mary. La mare també insta la filla a afanyar-se cap a l’andana número tres. Quan la Mary...

L’únic remei a l’abast contra els guionistes sense pietat De petita, Agota Kristof es delia per llegir i per explicar històries. Les ganes d’escriure li van arribar més tard, quan la van dur a un internat i...

Si no ens prenem el temps de mirar, no veurem mai res “Vas massa de pressa. Si no vas més a poc a poc és impossible que ho entenguis”. Ho diu l’Auggie Wren al narrador del conte de Paul Auster quan li...

Quan el futur és un bufet lliure infinit, etern i inabastable “La vida és una successió d’esdeveniments inevitables i d’esdeveniments evitables que pel que sigue no s’han evitat, o que fins i tot s’han...

Les coses van com van i no pas com voldríem que anessin “El temps ho cura tot, Nora. És l’únic que et puc dir”. Nora Webster encaixa aquestes paraules amb la resignació de tothom qui les ha hagut de sentir...

Arribarà un dia que el nostre present s’haurà apagat del tot Arribarà un dia que totes les imatges desapareixeran. “S’esvairan totes de cop com ho han fet els milions d’imatges que hi havia darrere els...

El món literari és mentida però la literatura és veritat Quan la vida es posa a jugar amb tu, sempre té més possibilitats de guanyar. Ho escriu la mallorquina Neus Canyelles en un llibre preciós que he...

I si no diem res perquè no tenim ningú amb qui parlar? “Quan era molt jove i sentia dins meu la necessitat de ser en qualsevol altre lloc, la gent gran m’assegurava que quan fos adult se’m curaria aquest...

La cultura és el paisatge que queda quan la resta es crema Ho va dir l’editora Maria Bohigas dijous passat, en rebre el Premi Nacional de Cultura: “La literatura és el paisatge immaterial d’una societat; es...

L’eterna pregunta sobre els límits de la llibertat d’expressió En un mitjà digital, em toca moderar els comentaris d’una entrevista a l’escriptora Laura Freixas, que acaba de treure el llibre A mí no me...

Si vols escriure però no ho fas és que tens por d’alguna cosa“Recorda-ho: només hi sou tu i la pàgina. La paperera és la teva amiga. La va inventar Déu per a tu”. Ho diu l’admirada Margaret Atwood a...