Javier Pérez Andújar

Javier Pérez Andújar

Edicions Vértice com a xicoira

No sé quants tipus de lectors de la Marvel hi ha. Jo soc dels que es van iniciar amb les edicions de Vértice. Eren absolutament deplorables. I una meravella. Desgraciaven l’original amb tota mena de retocs,...

Electric Light Orchestra vs. La família Addams

Aquells dies en què Vermeer pintava a Holanda La dona vestida de blau (de la qual vam parlar la setmana passada a propòsit de l’Electric Light Orchestra), moria a Venècia el violinista Biagio Marini. És...

Electric Light Orchestra vs. Vermeer de Delft

Sempre que escolto l’Electric Light Orchestra (ELO) penso en la Pau de Westfàlia. Si us fixeu en les portades de l’ELO, en quasi totes és de nit. I malgrat això, és un grup lluminós. Les tenebres de l’ELO...

L’Òscar Ideesnoires s’acomiada de vostès

El submarí va entrar per una gruta poblada de pops i estrelles de mar. De sobte, una densa foscor els va envoltar i l’Òscar Ideesnoires va notar que pujaven. En arribar a un lloc on hi havia llum artificial...

El Sherlock de la finestra

Ningú no ha mirat per una finestra com Sherlock Holmes. Qui millor sabia transmetre a les pantalles aquest aïllament, aquest pacte amb el món interior, era l’actor Jeremy Brett a la sèrie que va...

Emergeix el ‘Pedrolo’

Un remolí d’aigua va fer trontollar la barca on s’havia arreplegat aquell grup de fugitius de la pandèmia i unes ones molt grans els van envoltar. Quan de seguida tornà a allisar-se el mar, van veure com...

L’efecte dels pipicans

Si es pogués dir que el senyor Bonastre i el Giscard d’Estany eren membres d’una mateixa religió, també caldria afegir que el primer seria un escèptic i el segon un fervorós creient. El Giscard d’Estany...

El senyor Bonastre i el Giscard d’Estany es coneixen

En veure que uns patins aquàtics s’acostaven a la barca de la Llobarra, el periscopi va submergir-se immediatament rere la boia del Bob Marley. “Tu ets el Bonastre? Jo soc el fill del teu cosí el Magí!”, va...

La Llobarra és rastafari

En sentir el senyor Bonastre que el cridaven va demanar a la Llobarra que aturés la barca. “Hem d’arribar clavats a les coordinades establertes, ja els esperarem allà si de cas”, va respondre la dona sense...

L’Òscar Ideesnoires treu la mà de l’aigua

Com que el sol començava a ser força amunt, li va venir molt bé al grup que la barca portés el tendal. La Palaia, però, pilotava a tota màquina amb els ulls mig aclucats per defensar-se del ressol. “Vols...

El Giscard d’Estany vol enxampar el seu parent

“Els hem d’agafar abans que els deixem de veure!”, va dir el Giscard d’Estany fent un bot, i va sortir disparat en direcció als pals d’uns vaixells que es veien al lluny. “Vinga, ràpid”, va afegir. L’home...

Les moltes vides de John Aubrey

John Fletcher va ser un popular dramaturg anglès de l’època de Shakespeare, encara que avui ja no gaudeix d’aquella fama. Quan es va declarar l’epidèmia de pesta del 1625 el van convidar fora de Londres per...

El gos parla de la lluita de classes

Era una d’aquestes barques d’excursió amb capacitat per a diverses persones, a bord de la qual l’Òscar Ideesnoires, el senyor Bonastre i la Lleona s’allunyaven de la platja guiats per la Llobarra. Des de la...

La Llobarra arriba en una barca

“Sempre que vaig a la platja em recordo del Jorge Sepúlveda”, va dir el senyor Bonastre, i a l’instant precís en què sortia el sol per l’horitzó, el soroll d’un motor va cridar l’atenció de l’Òscar...

Opus mago-cabalisticum

Va ser la lectura de l’ Opus mago-cabalisticum, d’un tal Welling, el que em va portar a aquest lloc. Quan vaig voler, però, ja no en podia sortir. Havien tancat la ciutat per protegir-nos del còlera....

La nit del catorze-trenta

Però qui va sortir al balcó va ser una senyora gran amb bata que, agafada a la barana, exclamà: “ ¿Qué escandalera es ésta? ” El Giscard d’Estany va treure el mòbil per enllumenar la dona, i després va...

Andúuujar! Andúuujar...!

Van sortir tots tres de la nau i es van posar a córrer com llamps. La pluja s’estampava contra els seus rostres per dir-los que la vida no se n’havia anat dels carrers. De cap manera era un recordatori...

L’Agostinho Acevedo Ferreira canta un fado

“No fotis! Cap a Ocata se n’ha anat ara aquest? Però si està prohibit sortir de casa! A Ocata, ni més ni menys! I de nit i plovent! Mira que hi ha llocs al món! Una vegada em vaig prendre un entrepà a...

El materialisme dialèctic marca un gol

L’Agostinho Acevedo Ferreira caminava al pas del seu amic, i el gos negre jugava enredant-se entre les cames de tots dos. L’home sense cap li feia carícies al llom però també tenia por d’entrebancar-se amb...

Pregunta-li al diable

Ja vam parlar del jove Parzival fa unes setmanes. Sobre aquest personatge recau l’estigma de la pregunta que no es fa. Això li passa quan arriba al castell del rei Pescador, que viu ferit enmig d’un paratge...

L’home sense cap i el ressuscitat baixen del cotxe

"No estaria malament que baixéssim aquí”, va dir l’home sense cap, i va afegir: “N’hi haurà prou amb aquesta provisió de xocolata”. “¿Baixar ara tots del cotxe? Vols dir? Però si aquest lloc és això que...

El ressuscitat conta la seva història

La Maire també va sentir llàstima per l’Agostinho Acevedo Ferreira. Ara passaven per un carrer molt llarg i molt fosc, i els llums del cotxe reverberaven dins els tolls com aquell aparegut es reflectia a la...

Apareix l’Agostinho Acevedo Ferreira

Va començar a ploure i el cotxe blau mullat li va recordar a l’Òscar la portada del primer disc del Peter Gabriel. Només que ara era de nit i Solsbury Hill es deia aquí polígon de Montsolís. La Maire es va...

Els veïns surten amb la Maire a tot gas

“Tapeu-vos el cap amb això abans de pujar al cotxe. No són mascaretes, però és el que hi ha”, va dir la Lleona traient de la bossa uns Panty Dusen, que va repartir entre els seus companys. Quan la Maire va...

L’Òscar i els seus amics surten de l’edifici

D’aquesta manera, tots quatre van sortir a correcuita cap a la porteria per trobar-se amb la Maire. Però abans de tancar la porta del pis, l’Òscar Ideesnoires va tornar cap a dins. “On vas ara?”, li va...

El senyor Bonastre agafa el telèfon

Va sonar el telèfon de góndola, enganxat com una paparra a la paret, i de seguida el senyor Bonastre el va despenjar amb un lleuger tremolor a les mans. Sabia que era la Maire amb instruccions per sortir de...

Operació peix al cove

El senyor Bonastre es va aixecar i, abans d’encaminar-se cap al telèfon gòndola de paret que hi havia al costat de l’ós dissecat, es va aplanar els faldons de l’americana. També va endreçar-se el nus de la...

L’enigma de l’home de Lascaux

Una de les pintures més enigmàtiques de tota la història de l’art és també una de les primeres que va fer l’home o, possiblement, la dona. Em refereixo a la representació de la criatura entre humana i...

Les filles del bacallaner solitari

L’Òscar Ideesnoires va quedar molt intrigat pel nom de les tres germanes, de les quals no havia sentit a parlar mai. “Com ha dit que es diuen aquestes dones, senyor Bonastre?”, també la Lleona va sentir...

El senyor Bonastre té un pla

Tot i que li resultava massa dolç per al seu gust, l’Òscar va llepar-se el Marie Brizard dels llavis i va sentir la pell feta ara de paper de vidre per tants dies sense afaitar. En tancar els ulls per...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >