Javier Pérez Andújar

Javier Pérez Andújar

Kirk Douglas se n’ha anat

Recordo la reverència que em despertava l’enciclopèdia al prestatge i també quedar-me bocabadat davant el misteri dels lloms, on es llegia, per exemple: Ciliados-Fyvaller. Què hi farem... Durant molt temps,...

Janáček i la redempció

Tot el que va fer Leóš Janáček (tornem al protagonista de la setmana anterior, encara que dir-li protagonista a algú suposa una formidable manca de respecte quasi tan greu com dir-li personatge a una...

Així parlà Janáček

A COU vam tenir un profe que ens va explicar la dicotomia entre llengua i parla. Es deia Eugenio Martínez Celdrán (avui és un prestigiós fonetista) i enraonava amb nosaltres de mots i d’arbres (sintàctics)...

Quan va arribar aquell famós temps de viure

No sé si el còmic és literatura, ni si tan sols hi ha una manera de fixar això. Tinc al costat una edició argentina d’ El Eternauta que porta la llegenda de literatura complementària. Potser és ben cert....

Colombo i la bona música

Hi ha poques expressions sortides de la ment contemporània que engendrin més esgarrifança que sentir algú que diu: el que m’agrada és la bona música. Per què diuen bona música quan volen dir Phil Collins (o...

Colombo i el seu cotxe

I del tinent Colombo, què me’n dieu? Mai no s’enaltirà prou el que va significar aquesta sèrie per a l’Europa dels anys 70. Colombo va ésser tot un model cultural, bastit amb traces de la lluita de classes,...

Rere el laberint, la tomba

Encara m’agradaria afegir una cosa més a propòsit del Marais de la setmana passada, deixar caure una última qüestió a l’estil del tinent Colombo. Doncs amb aquell Laberint no n’hi hagué prou, ja que em va...

El laberint de Marais

Malgrat que la vaig veure abans, jo no era conscient que la música ja sortia en aquella pel·lícula, Liquid Sky, una història futurista i sòrdida que presagiava des del seu títol la fal·lera actual de dir...

L’Spirou d’Yves Chaland

Yves Chaland va ser el més belga dels dibuixants francesos. Va morir molt jove -només tenia 33 anys- en un accident d’automòbil, però la reivindicació als anys 80 de l’anomenada línia clara porta el seu...

Un bigoti com cal

El primer cop que Dum Dum Pacheco va pixar sang fou a Barcelona. ¿És Barcelona una ciutat d’epifanies? Potser. Ja la va escollir Cervantes per descavalcar Don Quixot i dir-nos que l’aliança entre la vella ...

Toc, toc, toc...

Com deia el clàssic, he vingut aquí a parlar dels meus llibres. És el que li vaig explicar a l’Esther Vera, la meva directora d’ara i del diari ARA. Li vaig dir: “Mira, Esther, t’agraeixo moltíssim que...