Javier Pérez Andújar

Javier Pérez Andújar

Un nom per als nostres dies

Amb els mateixos focs d’artifici que a França celebren el 14 de juliol, els nois de les perifèries assetgen les comissaries. El patriotisme és un marit d’anada i tornada com a l’obra de Jardiel Poncela. Què...

Pepe Pótamo i el vent

Amb tant de vent, fa uns dies vaig recordar uns dels meus dibuixos animats favorits. La veritat és que a tots els dibuixos els donava la categoria de favorits. Amb els llibres em passaria el mateix, perquè...

Les profecies de Nick Cave

Al rock hi ha dos tipus de lletres: les que s’entenen i les que no. Les primeres es troben en autors com Bruce Springsteen i Tom Waits (tots dos ben diferents, Springsteen parla de la gent del carrer igual...

Pinotxo obre els ulls

Cada generació té la seva manera de tornar a l’escola. Una malenconia que només ells i elles saben comprendre plenament. I per vivències com aquestes es reconeixeran secretament tota la vida. La generació a...

El petit Nicolas torna a l’escola

Tot és infantesa, en Goscinny. Es veu als relats d’El petit Nicolas, i a les il·lustracions de Sempé. Aquestes històries procedien dels records del col·legi que Sempé li confiava a Goscinny per tal que les...

Tot això, per això

Ha començat a París el judici pels atemptats, l’any 2015, de Charlie Hebdo, Montrouge i l’Hyper Cacher, i la revista satírica on van ser assassinades dotze persones pel terrorisme fonamentalista ha...

Gabi Pareras i la importància de la màgia

M’ho va dir així l’altre dia el mag Joaquín Matas: “Mira aquest vídeo”. Era una entrevista en la qual un munt de mags conversaven amb Gabi Pareras. Parlava de llibres. No sé si llavors, al maig, Pareras ja...

Marsisme

“A sí, con el tiempo y casi sin darme cuenta, el escenario vital de mi infancia se me fue convirtiendo poco a poco en un paisaje moral, y así ha quedado grabado para siempre en mi memoria ”. Tota la...

El virus de la conspiració

Massa cofois per anar darrere dels misteris, els vam canviar per les conspiracions. D’això en parlàvem fa unes setmanes, quan dèiem que el dibuixant francès Jake Raynal havia renovat amb abduccions i...

Manchette dibuixat

El misteri dels vells carrers de París, que bategava a les novel·les de Léo Malet, el va reprendre Tardi tot seguit dibuixant les novel·les de Manchette. Però si Malet era el novel·lista de les llambordes,...

Els nous misteris de Léo Malet

Al dibuixant Jacques Tardi els misteris no només li arribaven amb les aventures de l’Adèle Blanc-Sec, sinó que des de llavors es va endinsar en una evolució del misteri parisenc. Primer adaptant novel·les...

Els misteris de Jake Raynal

Quan una cosa es converteix en cultura, malament. Resulta, però, que gràcies a aquesta forma de salvar-se (la conversió en cultura literària), Les mystères de Paris, d’Eugène Sue, em van venir al cap...

Els misteris no arriben sols

Fa uns dies va morir l’actor barceloní Pepe Martín, el mític protagonista de l’adaptació televisiva d’ El comte de Montecristo, i tot seguit vaig sentir una gran melancolia, ja que m’hauria agradat...

Entre el compromís i el distanciament

Al llarg dels anys, hem passat del compromís social al distanciament social. És un camí que, en un Museu del Vestit, aniria des de la gorra de mariner de Xesco Boix fins a l’ús obligatori de la mascareta....

La línia clara d’una vida

Gairebé unes setmanes abans que es decretés l’estat d’alarma per la pandèmia, és a dir, moments abans que la vida deixés de ser normal, Joan Manuel Soldevilla va publicar a Edicions Cal·lígraf, de Figueres,...

Sempre es crida després del silenci

Cap altre instrument musical ha fet tanta companyia a ningú com l’harmònica. Sobretot si aquest ningú és un rodamon. Esclar que també hi ha l’harmònica de colla, de jovent alegre que fa maniobres a la...

Edicions Vértice com a xicoira

No sé quants tipus de lectors de la Marvel hi ha. Jo soc dels que es van iniciar amb les edicions de Vértice. Eren absolutament deplorables. I una meravella. Desgraciaven l’original amb tota mena de retocs,...

Electric Light Orchestra vs. La família Addams

Aquells dies en què Vermeer pintava a Holanda La dona vestida de blau (de la qual vam parlar la setmana passada a propòsit de l’Electric Light Orchestra), moria a Venècia el violinista Biagio Marini. És...

Electric Light Orchestra vs. Vermeer de Delft

Sempre que escolto l’Electric Light Orchestra (ELO) penso en la Pau de Westfàlia. Si us fixeu en les portades de l’ELO, en quasi totes és de nit. I malgrat això, és un grup lluminós. Les tenebres de l’ELO...

L’Òscar Ideesnoires s’acomiada de vostès

El submarí va entrar per una gruta poblada de pops i estrelles de mar. De sobte, una densa foscor els va envoltar i l’Òscar Ideesnoires va notar que pujaven. En arribar a un lloc on hi havia llum artificial...

El Sherlock de la finestra

Ningú no ha mirat per una finestra com Sherlock Holmes. Qui millor sabia transmetre a les pantalles aquest aïllament, aquest pacte amb el món interior, era l’actor Jeremy Brett a la sèrie que va...

Emergeix el ‘Pedrolo’

Un remolí d’aigua va fer trontollar la barca on s’havia arreplegat aquell grup de fugitius de la pandèmia i unes ones molt grans els van envoltar. Quan de seguida tornà a allisar-se el mar, van veure com...

L’efecte dels pipicans

Si es pogués dir que el senyor Bonastre i el Giscard d’Estany eren membres d’una mateixa religió, també caldria afegir que el primer seria un escèptic i el segon un fervorós creient. El Giscard d’Estany...

El senyor Bonastre i el Giscard d’Estany es coneixen

En veure que uns patins aquàtics s’acostaven a la barca de la Llobarra, el periscopi va submergir-se immediatament rere la boia del Bob Marley. “Tu ets el Bonastre? Jo soc el fill del teu cosí el Magí!”, va...

La Llobarra és rastafari

En sentir el senyor Bonastre que el cridaven va demanar a la Llobarra que aturés la barca. “Hem d’arribar clavats a les coordinades establertes, ja els esperarem allà si de cas”, va respondre la dona sense...

L’Òscar Ideesnoires treu la mà de l’aigua

Com que el sol començava a ser força amunt, li va venir molt bé al grup que la barca portés el tendal. La Palaia, però, pilotava a tota màquina amb els ulls mig aclucats per defensar-se del ressol. “Vols...

El Giscard d’Estany vol enxampar el seu parent

“Els hem d’agafar abans que els deixem de veure!”, va dir el Giscard d’Estany fent un bot, i va sortir disparat en direcció als pals d’uns vaixells que es veien al lluny. “Vinga, ràpid”, va afegir. L’home...

Les moltes vides de John Aubrey

John Fletcher va ser un popular dramaturg anglès de l’època de Shakespeare, encara que avui ja no gaudeix d’aquella fama. Quan es va declarar l’epidèmia de pesta del 1625 el van convidar fora de Londres per...

El gos parla de la lluita de classes

Era una d’aquestes barques d’excursió amb capacitat per a diverses persones, a bord de la qual l’Òscar Ideesnoires, el senyor Bonastre i la Lleona s’allunyaven de la platja guiats per la Llobarra. Des de la...

La Llobarra arriba en una barca

“Sempre que vaig a la platja em recordo del Jorge Sepúlveda”, va dir el senyor Bonastre, i a l’instant precís en què sortia el sol per l’horitzó, el soroll d’un motor va cridar l’atenció de l’Òscar...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >