Jordi Nopca

Jordi Nopca

Ken Follett: “Si escrius prou bé, la gent apaga la tele”

Durant l’última dècada, cada vegada que Ken Follett (Cardiff, 1949) ha publicat novel·la ha repetit èxit de vendes. Va ser número 1 amb Un món sense fi (2007), seqüela d’ Els pilars de la Terra, i ho ha...

Les dues vides creatives d’Emmanuel Carrère

En la trajectòria literària d’Emmanuel Carrère hi ha dues meitats suturades per Una semana en la nieve (1995): la primera està dominada per la imaginació, i la segona insereix el seu propi jo, sovint en...

El melic de Milan Kundera

Després de publicar La ignorància l’any 2000, Milan Kundera (Brno, 1929) va obrir el parèntesi més llarg en la seva ficció, que no s’ha tancat -de manera imprevista- fins a La festa de la insignificança,...

Maria Barbal persegueix les arrels d’una mentida

Fa dues dècades Maria Barbal (Tremp, 1949) afirmava, sobre el fet d’escriure, que li agradava perquè “és una manera de viure sota d’altres pells”. I ho raonava d’aquesta manera: “Per ser qui no sóc i fer el...

Julio Cortázar, postmodern ‘avant la lettre’

H i ha dos lemes que embolcallen amb un paper d’alumini molt fi i brillant gran part de l’obra de Julio Cortázar: l’esperit lúdic i la imprevisibilitat. L’autor va saber esquivar els perills de la...

image-alt

Joan Vinyoli, de la A a la Z

Joan Vinyoli “és el mag que feia segles que esperàvem”, escriu Enric Casasses al pròleg de la poesia completa de l’autor, nascut tal dia com avui fa 100 anys a Barcelona. Dotat d’una gran capacitat...

“Tinc la sospita que dues persones, quan parlen, no s’entenen”

“A mi el que em salva és l’escriptura; l’escriptura em permet irritar els enemics i complaure els amics”. Aquestes paraules no són de Marc Cerdó, sinó del Damià, el professor de secundària que protagonitza ...

Claudio López de Lamadrid: “Tot i la globalització, els mercats es van tancant”

Al despatx que Claudio López té a la cinquena planta de l’edifici de Penguin Random House hi deu haver, pel cap baix, un miler de llibres. Fa temps que les prestatgeries es van quedar curtes, i els volums...

Ponç Pons: “Jo, en lloc d’arrels, tinc cames”

Cada any, quan comença el nou curs de llengua i literatura catalana a l’institut menorquí on fa classe, Ponç Pons diu als alumnes que farà 27 anys. És la seva manera d’explicitar la joventut d’esperit, que...

Bernardo Atxaga: 'Quan estudiava em va fascinar una noia que muntava a cavall'

Bernardo Atxaga és el pseudònim amb què José Irazu Garmendia (Asteasu, 1951) s’ha fet un lloc en el panorama literari internacional gràcies a les narracions d’ Obabakoak (1988) i a novel·les com L’home...

Una infermera memorable

L’any 2000, el crític literari James Wood va fer fortuna amb el terme realisme histèric, que aplicava a novel·listes com Zadie Smith, Thomas Pynchon i David Foster Wallace, tots ells responsables d’un...

El doble repte de traduir poesia

1. Les visions immortals de John Milton Ha calgut que passessin sis dècades perquè la versió catalana d’ El paradís perdut, de John Milton (1608-1674), torni a ser reeditada. Se n’ha ocupat Adesiara: com és...

Escriure sobre un trinxeraire sense futur

“La literatura et colpeix quan l’escriptor ha viscut el que explica. No cal que sigui en primera persona: pot ser algú que coneix o pot ser un fet que hagi vist al carrer”. Mentre parla, Sergi Pons Codina...

Andrea Camilleri: "L'escriptura no té res a veure amb la inspiració"

Seguir el ritme editorial de l'italià Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925) és una aventura arriscada. Ara per ara, passa per una setantena de títols editats, però la majoria han aparegut durant les...

"L'horror i l'avorriment quotidià" de la Gran Guerra

Quan Jean Echenoz va començar a publicar ficció a finals dels 70, mai no s'hauria imaginat que un dia arribaria a escriure tota una novel·la -de poc més de 100 pàgines, això sí- sobre la Primera Guerra...

J.M. Castellet, arquitecte de l'edició catalana

"Quan en Max Cahner em va venir a buscar el 1964, dos anys després de la fundació d'Edicions 62, buscava un editor literari, però tenia una urgència: volia llançar una col·lecció de novel·la estrangera...

"Els meus personatges estan ferits: tots"

La història d'Aharon Appelfeld posa la pell de gallina. Nascut el 1932 a Czernowitz, Bucovina, va ser enviat al gueto amb els pares quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. Després que la seva mare fos...

"L'escriptor ha de sortir de casa i observar. Hi ha molta bogeria!"

Tom Wolfe ha passat gairebé una setmana a Barcelona. És la primera vegada que visita la ciutat, i l'escriptor, menut i de maneres exquisides, observa l'entorn amb la mateixa atenció que si fos un alienígena...

El temps i l'espai caben en catorze versos

El primer sonet que Jordi Llavina (Gelida, 1968) va escriure, fa aproximadament dos anys i mig, tractava sobre retirar-se del món. "Basteix la casa lluny de la ciutat, / de cels nocturns il·luminats...

Virginia Woolf, una atracció que no caduca

A principis de juliol del 1972, Marta Pessarrodona va arribar a Londres sense data de retorn. "Tenia una intenció molt clara: aprendre en la mesura possible la llengua anglesa d'una vegada per totes",...

Peter Cameron, sentit i sensibilitat contemporànies

Coral Glynn arriba a casa del comandant Clement Hart per assistir la seva mare moribunda. La infermera té poc temps per familiaritzar-se amb l'anciana: poques setmanes després d'instal·lar-se al cottage...

Miquel Martí i Pol, 10 anys després

"Quan mor un escriptor que ha estat molt considerat en vida, acostuma a passar per una etapa d'oblit. És la llei del pèndol", explica el crític, assagista i poeta D. Sam Abrams, coneixedor a fons de l'obra...

La Galera: 50 anys de literatura jove

Quatre anys després d'entrar en contacte amb l'equip de mestres de l'escola Talitha -avui Centre Cultural Casa Orlandai-, Andreu Dòria i Dexeus es va decidir a fundar l'editorial La Galera. Va començar...

Marc Fumaroli: "Vivim temps nihilistes, on tot és possible"

Quan va presentar París - Nueva York - París (Acantilado, 2010), fa tres anys, em va dir: "Som a l'època dels congelats de la imaginació. Se'ns presenta feta, preparada i cuita". ¿És un bon moment per mirar...

Les llibreries més atractives del món

"Hi ha una consciència molt clara de la importància de les biblioteques o dels museus, però malauradament no passa el mateix amb les llibreries", lamenta, assegut al bar de La Central del carrer Mallorca,...

Les cares més negres de la Itàlia contemporània

L'escriptora Dacia Maraini és presentada sovint com la gran dama de les lletres italianes. Només cal dedicar-li un cop d'ull per comprovar que el tòpic és força acurat: la jaqueta blava, els rínxols daurats...

La Impossible, una llibreria que aposta pel català

"Siguem realistes, demanem l'impossible", diuen amb un somriure de capteniment els tres socis de la llibreria, que obre les portes aquest dimecres al número 232 del carrer Provença de Barcelona. La...

Els 100 anys de Joana Raspall

L'obra de Joana Raspall té diverses branques: la poètica -llibres per a nens, però una última part de la producció per a adults-, narrativa i teatre, tres diccionaris -el de sinònims, locucions i frases...

El petit príncep encara està en forma

El petit príncep és un personatge per domesticar, somiós i decidit a no convertir-se mai en una persona gran. El narrador del llibre és un aviador -igual que Antoine de Saint-Exupéry- i després de patir una...

Junot Díaz: "Som fills d'un apocalipsi dur i amagat"

Fins ara ha publicat tres llibres: els reculls de contes Drown (1996) i el recent I és així com la perds (2013), a més de La maravillosa vida breve de Oscar Wao (2008), premi Pulitzer. ¿L'experiència...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | Següent >