La reforma protestant arriba aviat als Països Catalans. El 1519, obres de Luter circulen entre els agermanats revoltats, el 1521 el bisbe de Tortosa Adrià d'Utrecht prohibeix els llibres luterans i el...

La reforma protestant arriba aviat als Països Catalans. El 1519, obres de Luter circulen entre els agermanats revoltats, el 1521 el bisbe de Tortosa Adrià d’Utrecht prohibeix els llibres luterans i el...

El sofriment libi, per un Gaddafi patètic després de 42 anys al poder, hauria de colpir les nostres consciències i provocar aquella indignació que demostra que som encara persones humanes i vives. Però...

El descrèdit envolta la política. Mal vista per gairebé tothom, la gent s'ha avesat a la crítica contra els que s'hi dediquen, de dretes o d'esquerres, sobiranistes o unionistes. No importa gaire si un és...

Tots hem anat pel món una vegada o una altra fent turisme, i sabem que en el lloc més insospitat hi ha algun català, per remota que sigui la destinació, que apareix en el moment més inesperat i provoca la...

L'horitzó d'una Catalunya sobirana, en el marc europeu d'interdependència, és una possibilitat real cada cop amb més adeptes, tant entre els nascuts aquí com entre els que tenen els orígens familiars fora...

No té sentit demanar a un francès d'esquerres quin és el seu país, ni a un portuguès, ni a un italià, ni a un espanyol. Perquè no hi ha cap francès d'esquerres, ni italià, ni portuguès, ni espanyol que en...

Els països s'expressen amb dues opcions bàsiques: dreta i esquerra, conservadors i progressistes. Són els referents que articulen la vida política del país, però també hi ha altres forces menors que mai no...

No vivim els millors moments per als partits progressistes, enlloc. Una onada conservadora ho amara tot i la xenofòbia, la por, la ignorància, la incultura, permeten el creixement de PxC i l'èxit del PP a...

Quan vaig veure Rafa Larreina, dirigent històric d'EA i exvicepresident del Parlament basc, cantant amb cara d'alegria, abraçat amb altres compatriotes seus, la nit del 5 de maig, no vaig tenir cap dubte...

Tinc 58 anys, però no és culpa meva. Ni tampoc cap mèrit, esclar. Enguany en faré 59 i l'any vinent en cauran 60, si tot va com espero: bé... No sóc l'únic, evidentment, que es troba amb aquest patrimoni...

El sofriment libi, per un Gaddafi patètic després de 42 anys al poder, hauria de colpir les nostres consciències i provocar aquella indignació que demostra que som encara persones humanes i vives. Però si...