Són quarts de cinc de la tarda i fa més d’una hora que em barallo amb un text que hauria d’haver entregat ahir. Si aixeco el cap puc veure la meva dona treballant davant l’ordinador, amb la punta de la...

Només hi ha una activitat que m’agradi més que escoltar música, i és llegir. Mai agrairé prou als meus pares que em fomentessin la dèria de submergir-me en pàgines que em transporten a universos fascinants...

Veure en primera persona com ton fill es transforma en adolescent és una de les experiències més al·lucinògenes que es poden tenir sense fer servir substàncies psicotròpiques. Com us ho diria? És presenciar...

Des que soc a Anglaterra, una de les coses que més em pregunten els amics de casa són les particularitats del sistema educatiu anglès. Així, mig en broma, el primer que els dic és que no ho sé del cert,...

Mai he pogut entendre aquesta passió per l’estiu. Sí, reconec que acostuma a ser l’època de l’any que tenim vacances i podem treure’ns de sobre la pudor de resclosit que fem després de tants mesos tancats...

Desenganyem-nos, tots els pares i mares de fill únic tenim mala consciència. Ja podem intentar disfressar-ho de mil maneres, dir-los que mai hauran de competir per l’atenció dels pares o argumentar que...

Demà acabaré una nova quarantena aquí a Anglaterra i, contra tot pronòstic, no podria estar més content. Sí, ja sé que aquesta alegria per sortir de casa d’una punyetera vegada hauria de ser la cosa més...

“Fill meu, noto que t’estic perdent”. La frase sembla tràgica, però no ho és tant. La faig servir mentre faig pessigolles a l’adolescent mut del meu costat, assegurant-me, de passada, que encara viu amb mi....

Torno de Catalunya i mentre els núvols m’acomiaden des de fora de l’avió penso en la imatge més frapant que m’ha quedat d’aquests dies que he passat aquí a casa. És la imatge d’un país amb la boca tapada,...

Soc a la parada del bus a Altafulla, amb la mascareta amarada de la suor que em regalima galtes avall. No sé com m’ho faig, però sempre hi arribo tard. Mira que estic pendent del rellotge de casa, però un...

Ves que no sigui comprovar que ja se m’ha acabat l’estiu. O potser el fet de portar catorze dies confinat a casa un altre cop, per culpa d’aquesta quarantena que ens ha regalat Boris Johnson amb una...

Llegia fa uns dies un post del meu amic Juanito que em va encantar. Us explico per què. Deia alguna cosa semblant a “que algú m’expliqui com coi li dic al meu fill això de Messi”. Em va semblar que era el...

L’estiu més atípic de la nostra vida se’ns està acabant. Amb la xafogor encara fent-nos suar la gota per la pell recremada, acabem d’agafar un avió mig buit amb destinació a Luton. De fet, teníem encara uns...

Tinc una sogra d’un gironisme químicament pur. Vull dir que, a part d’haver nascut a Girona, exemplifica de manera impecable el caràcter dels seus conciutadans. No està per romanços ni comèdies i diu les...

Si algun dia em concedissin l’opció de tenir un superpoder, tinc molt clar quin triaria. Demanaria poder emetre a distància una descàrrega elèctrica a un col·lectiu que empudega les platges del nostre...

El meu adolescent predilecte fa dues setmanes que és a Catalunya i, tot i que m’agradaria dir que aquests dies li han canviat la cara, se’m fa difícil assegurar-ho: gairebé no la veig. La seva vida social...

No fa gaire vaig escriure aquí sobre arbres anglesos i els vaig comparar amb els urbans, esquifits i mal podats de la meva terra. Com que penjo l’article a les xarxes, sovint rebo comentaris que m’ajuden a...

M’acaben d’ajornar un concert i ja en van tres des que he tornat. Podríeu pensar que estic fotut, i tindreu tota la raó. També podríeu pensar que el principal motiu del meu desencís és econòmic i llavors ja...

Se’m fa difícil parlar de la pandèmia, ho he de reconèixer. En primer lloc perquè tinc la sensació que no cal, que la seva ombra és tan aclaparadora que si en parlo contribuiré també a aquesta omnipresència...

Fa uns quants dies que li noto els nervis d’una hora lluny. El sento amunt i avall de la casa tot esperitat, sense gaire sentit, com si empaités un fantasma. Quan menys m’ho espero el tinc al costat, amb...

Les plantes i jo mai ens hem avingut, ja us ho havia explicat en algun article anterior. Puc repassar els sis pisos on he estat i no recordo ni una trista torreta que hagi sobreviscut més enllà de dues...

Un dels subgèneres que menys alegries han donat a la història del pop és el de les cançons dedicades als fills. Potser hi té a veure la poca èpica que té la domesticitat, o potser és que la paternitat es...

Si algun dia torno a casa crec que el que més enyoraré d’Anglaterra seran els arbres. Ja ho sé, segur que per a vosaltres hi ha un fotimer de coses més susceptibles de ser recordades, però què voleu que us...

“Què, Lluc, seràs cantant com el papa?” La pregunta és inevitable, ens arriba per terra, mar i aire des que el nen era ben petit. Francament, sempre m’ha fascinat aquesta voluntat col·lectiva que el meu...

Fa més de cinc minuts que és el meu torn però no me’n surto. Com més m’ho miro menys entenc com m’he deixat portar cap a aquest atzucac. Vull dir que hi he posat tot l’esforç de què soc capaç, he mesurat...

He intentat deixar-me-la créixer de totes les formes i diàmetres. Com un llenyataire, salvatge i descuidada; rotllo hipster, retallada com una bardissa d’un jardí anglès, o en forma de perilla, com un...

“Fa més de mitja hora que xerren. Cal?” La frase il·lustra una foto feta amb el mòbil des d’una finestra anònima. Es poden veure dues persones, una senyora gran i una de bastant més jove, a una distància de...

“Papa, estar confinats no volia dir estar tranquils a casa?”. M’ho diu amb la cara vermella, a punt de tenir un rampell de frustració adolescent marca de la casa, amb aquell monòleg que va pujant de to i...

Potser va ser que havíem sopat i la copeta de vi encara ens escalfava la panxa, o potser que la proposta era assenyada i perfectament lògica. Es tractava de comprar una taula exterior i quatre cadires per...

Estic retirant el contenidor amb la brossa orgànica de bon matí quan veig com arriba el meu veí del súper. La cara crispada i la vermellor de les galtes no fan gaire bona pinta. Aquest pobre home està a...