Cada vegada que em trobo un pare o una mare d’adolescent al carrer, al pub o fent cua al supermercat, és només qüestió de temps que l’argument de la nostra conversa acabi al mateix lloc. “Creu-me, és...

Fins fa quatre dies triar un regal de Reis per al meu fill era la tasca més senzilla de tot l’any. No s’havia acabat el mes de novembre i ja havia omplert sis planes de la seva llibreta amb totes les...

“On vas amb aquestes xolles?” Era la tercera vegada que sentia aquesta pregunta retòrica i a mi, com sempre, m’agafava de sorpresa. És el que té l’alopècia, que et despreocupes dels teus cabells fins que...

Escric aquest article un parell de dies abans del dinar de Nadal. Se suposa que ho farem a contracor. Que arribarem arrossegant els peus al xalet adossat de la Riera i ens farem una abraçada sospitosament...

Era el meu gag preferit. Ens trobàvem algun familiar o conegut i després d’una mica de conversa deia, com qui no vol la cosa: “Va, pregunteu-li al nen què vol ser de gran”. Sabia que la resposta els...

Quan per fi vam triar la nova casa vaig posar sobre la taula una única condició: “No penso muntar ni un sol moble”. Suposo que ho vaig dir amb una convicció i fermesa inèdites, perquè la meva dona, contra...

Tan bon punt va entrar per la porta ja vam notar que alguna cosa havia passat. Tenia els ulls tristos i la mirada perduda. Quan vam preguntar-li com havia anat el dia, la seva reacció va confirmar les...

Ell portava un local de nit d’una capital de comarques a la Catalunya Vella. Era conegut per tothom, popular, xerraire, sociable i amb una passió encomanadissa per la música. Ella tenia disset anys i...

M’agrada veure’ls quan no saben que els estic mirant. Com quan pujo a fer-los el petó de bona nit i me’ls trobo tots dos al llit, capbussats cadascú en el seu llibre, amb aquella manera idèntica que tenen...

Si hi ha un adjectiu que em defineix, seria pocatraça. Pregunteu als meus amics i familiars, no en trobareu cap que us porti la contrària, tots us confirmaran que soc un sapastre de primer ordre a nivell...

No fa massa temps les festes de disfresses a casa no tenien un dia determinat. Podíem estar al bo de l’estiu i trobar-me el nen vestit de Son Goku amb un uniforme de superguerrer confeccionat amb una goma...

No hi ha cap tipus de dubte que la societat moderna discrimina la gent grassa. Només cal mirar el tallatge de qualsevol boutique de moda o la mida dels seients quan agafes un avió low cost per...

Portem un munt d’anys menystenint-los. Dient que són poca cosa més que una generació de nens consentits, fills de papà i mamà a qui no els falta res però que es queixen de tot. Els hem titllat de...

Tot plegat comença d’una manera casual i inofensiva. “Papa, em compres uns cromos?” Es veu que els companys de classe del teu fill s’han apuntat a una col·lecció basada en uns éssers semimitològics que...

Fins no fa gaire, això de tocar per a la canalla estava una mica mal vist dins de la nostra professió. Era una espècie d’activitat de segona categoria, com si fos un destí alternatiu i resignat per als...

Aquí el teniu, ben espaterrat, ocupant la llargària del sofà de tres places. Fa dues hores llargues que no ha mogut ni un sol múscul del cos i, si molt em colleu, també podria assegurar que, si no fos...

No sé quin filòsof va ser que va dir que el més semblant a l’infern és un trasllat. Bé, potser no era un filòsof qui ho va dir, però això és perquè la gent que es passa les hores buscant el significat de la...

I així, com qui no vol la cosa, el meu nen ha encetat el seu quart any escolar a Anglaterra. Sembla que faci dos dies de quan el vam deixar a la porta de l’escola amb el cor encongit, fent veure que no...

Siguem sincers, el mes de setembre no té gaire bona premsa. Tothom l’identifica amb la fi de la bona vida, el principal culpable d’haver de tornar a la rutina, als horaris fixos, a les obligacions i...

Sembla ser que fa cinquanta anys d’una de les portades més emblemàtiques de la història de la música pop. Es tracta de la coberta de l’últim disc d’estudi dels Beatles, just abans que decidissin posar punt...

Són les tres de la tarda i, si no fos perquè estem de vacances, diries que tens tots els números d’estar a punt de patir un atac d’ansietat de tanta calor acumulada. Tant se val on siguis, pot ser en un...

Han estat molts mesos d’enveja poc sana. De mirar el cel gris i preguntar-me què coi se m’hi ha perdut al país del núvol etern. De xàfecs intempestius i sabates mullades, de ventades traïdores i boira...

Primer acte. És dissabte a Londres i tenim convidats. Els nostres cosins han vingut per primer cop a fer-nos una visita de cap de setmana, i ho han fet acompanyats de la seva filla, la cosineta preferida...

Fa més de quatre mesos que tinc el braç fotut. Dia sí i dia també, de la manera més tonta, sento una fiblada que em paralitza durant uns segons, un dolor agut que, per sort, s’esvaeix amb una mica de repòs....

Fa quatre dies que plou. No, no estic parlant d’un xàfec intermitent, d’aquells que et permeten sortir a la terrassa i recollir els calçotets que t’has descuidat a l’estenedor. Parlo d’una pluja constant,...

Són quarts de deu del matí i la meva cara és un quadre de Jackson Pollock. Uns fils humits de color vermell, groc i blau em llisquen per les galtes i els quatre pèls que em queden han adquirit un to verd...

Fa un temps vaig sentir un humorista americà que deia que, si has de ser pare de nena i nen, és molt millor tenir la filla abans que el fill. En cas contrari, afirmava tot seriós, tens molts números...

“Com? Que el nen té vacances ara? Ostres, i com us ho feu?” La reacció és si fa no fa sempre la mateixa. Acabes d’explicar el motiu de ser a Catalunya uns dies amb el teu fill, els dius que a Anglaterra...

Va arribar de l’escola i li brillaven els ulls: “Papa, no em veus res de diferent?” Vaig repassar-lo de dalt baix: l’americana plena de taques, la camisa per fora, els pantalons balders, el projecte de...

La meva generació és la primera que mai ha sabut els noms de la natura que els envolta. Bé, segur que hi ha gent nascuda als seixanta que contradiu aquesta reflexió i espero que no se’m molestin, però si...