Des de ben petit he amagat una mena de tara terrible que tacava de mala manera la meva mediterraneïtat. Ara que soc gran crec que ja us ho puc confessar: odio els petards amb totes les meves forces. Bé, qui...

Fa quinze anys em vaig passar tot un hivern a la ciutat de Wolverhampton (Anglaterra). La meva dona hi feia un voluntariat europeu i jo ho vaig aprofitar per fer una escapada de les meves i fugir de la...

Quan ma germana gran va tenir la seva primera filla jo tenia quinze anys i, per dir-ho suau, exercia d’adolescent a temps complet. Em passava els dies escoltant vinils compulsivament, sol com un mussol,...

Pels volts d’octubre, mentre els catalans tremolen de por al Festival de Sitges, la dona i jo, porucs de mena, ens fem passar les ganes de cinema al London Film Festival. Amb el programa a la mà triem tres...

Soc a casa barallant-me amb l’ordinador i els renecs se senten des del Big Ben. La incompetència pròpia i una abdicació incomprensible per part de la televisió nacional de Catalunya, la nostra, fa que la...

El dia que vam buscar casa a St. Albans en vam veure sis d’una tirada. Ens hauríeu d’haver vist, caminant a peu d’una a l’altra; jo diria que vam fer més quilòmetres que el dia de la mitja marató. N’hi...

Sé que us sorprendrà, això, però encara hi ha indrets al món on l’estiu s’acaba. Aquí a Anglaterra, per exemple, els arbres ja fa dies que comencen a tintar-se de color taronjós i les nits et demanen...

L’Enric i la Sònia han decidit deixar-ho còrrer. Ja fa dos anys que el seu matrimoni no va enlloc. Ella n’està farta, de tirar del carro contínuament, de fer veure que no nota l’apatia i la desídia que es...

Era un pla collonut. Anàvem a un festival de música i ho teníem tot ben planejat. D’entrada, amb l’experiència que teníem d’actes similars, havíem demanat al nostre nen que convidés un amic seu per fer-li...

Ja sé que és molt lleig això que diré, però arriba un dia que la millor manera de saber què pensa el teu fill és espiant les seves xarxes. Sí, és políticament incorrecte i atempta contra la seva privacitat...

S’ha passat un estiu de somni. D’entrada, ha fet un interrail amb sa mare per mig Europa, repassant llocs emblemàtics de la Segona Guerra Mundial. Sí, ja sé que sembla una ruta una mica curiosa per a un...

Quan en Ruben arriba al matí a obrir el bar jo encara estic si fa o no fa pel tercer son. No veig mai com treu les taules i cadires i les escampa meticulosament per la plaça, ni com omple les neveres de...

Sembla mentida però fa dues generacions la gent no sabia què era això de fer vacances. Per als meus avis, sense anar més lluny, el més semblant al que fem ara quan arriba l’estiu era sortir els dies de...

Quan ja no pots més de tanta xafogor i marxes a estiuejar a un poblet de muntanya, una de les coses més segures és que de sobte et trobaràs envoltat de gent nova. Sí, ja sé què deveu estar pensant ara...

Són quarts de quatre de la tarda i els peus et fan xup-xup. De l’asfalt sembla que pugi un volcà adormit que s’ha desvetllat de la migdiada. Et fotries la mitja ampolla d’aigua que tragines des del matí,...

Hi ha ciutats que t’aclaparen de manera agressiva, gairebé impertinent. Són les que t’omplen els ulls de castells imponents i edificis senyorials, les que t’enlluernen amb places i catedrals testimonis d’un...

No és un destí amb molta requesta per estiuejar, ho reconec. De fet, és molt probable que ara mateix et trobis més vilatans de Guissona remullant-se a la platja de Cambrils que no pas aquí. És comprensible,...

Anar de vacances a Escòcia demana temps. Per una banda necessites molts dies per fer-te una idea aproximada de les seves dimensions. Potser per això és preferible delimitar una mica la ruta que vols fer si...

No sé si heu estat mai als Estats Units. Potser és la destinació que teniu programada per a aquestes vacances o la teniu apuntada a l’arbre dels desitjos, quan les factures no us lliguin com cadenes a casa....

Ja fa una setmana que estic instal·lat a Catalunya. Al davant hi tinc dos projectes ben engrescadors, un programa de televisió sobre música popular i també un nou disc amb els meus companys de vida, que,...

Són quarts de set del matí i, per dir-ho mesuradament, no és el meu moment preferit del dia. Fa una hora llarga que m’he llevat i no crec que hagi dormit més de quatre hores. Però no pateixo pas; tinc un...

“Com va la vida per Londres?” És la pregunta que tothom em regala quan em retroba. Sembla senzilla de contestar però no ho és pas. I no ho és perquè, tot i que et sap greu trencar la mística de la vida a la...

Ja sé que anem molt tard, que a hores d’ara molts de vosaltres ja teniu la pell torrada i heu tastat el gust salat de l’aigua. Nosaltres no, nosaltres estem blanc filats i l’única cosa salada que hem tastat...

Sí, ja ho sé, n’he parlat altres vegades aquí. Es tracta d’aquest festival que fem a Tarragona quan arriba el mes de juny. Els primers anys ho feia per ajudar a omplir-lo, no me n’avergonyeixo pas, era el...

“Un altre dia sense anar al gimnàs i ja van dotze anys”. Quan vaig llegir aquest post en el perfil d’un bon amic no vaig poder evitar el somriure. M’hi sentia ben identificat. Fa cinc anys, el dia que no...

No fa gaire temps, el meu fill i jo ho fèiem gairebé tot plegats. Des que s’aixecava el tenia aferrat al clatell com una paparra. Quan el recollia de l’escola m’explicava tan minuciosament el que li havia...

“Com va la pluja?” Aquesta és la frase més repetida dels teus quan vius a Anglaterra. Tot és trepitjar l’aeroport de Reus i els comentaris sobre el clima són omnipresents. La cosa té la seva conya, sobretot...

Quan vaig llegir que havien tombat l’Estatut nou, vaig pensar que alguna cosa perversa o inacceptable hi haurien posat (“Coi de catalans, sempre demanant la Lluna, tu!”). Potser sí que aquella foto d’ells,...

El meu amic Ricard m’ho va dir el primer cop que em va parlar d’aquest país. Va ser fent petar la xerrada abans d’entrar a la ràdio, quan li vaig comentar que em rondava pel cap anar a Islàndia. Els ulls se...

Avui va de llibres per a gent que no llegeix. Recordo una conversa que vam tenir amb una amiga de l’escola. Ella era la mare d’una nena que anava a la mateixa classe que el nostre nen i estava ben amoïnada...