Són quarts de deu del matí i la meva cara és un quadre de Jackson Pollock. Uns fils humits de color vermell, groc i blau em llisquen per les galtes i els quatre pèls que em queden han adquirit un to verd...

Fa un temps vaig sentir un humorista americà que deia que, si has de ser pare de nena i nen, és molt millor tenir la filla abans que el fill. En cas contrari, afirmava tot seriós, tens molts números...

“Com? Que el nen té vacances ara? Ostres, i com us ho feu?” La reacció és si fa no fa sempre la mateixa. Acabes d’explicar el motiu de ser a Catalunya uns dies amb el teu fill, els dius que a Anglaterra...

Va arribar de l’escola i li brillaven els ulls: “Papa, no em veus res de diferent?” Vaig repassar-lo de dalt baix: l’americana plena de taques, la camisa per fora, els pantalons balders, el projecte de...

La meva generació és la primera que mai ha sabut els noms de la natura que els envolta. Bé, segur que hi ha gent nascuda als seixanta que contradiu aquesta reflexió i espero que no se’m molestin, però si...

Feia un sol espaterrant des de feia tres dies. El jardinet de casa s’havia convertit en una sala de concerts on tot d’ocells semblaven participar en un concurs de cant. Les plantes pansides s’havien...

Un dels plaers més nostrats de la societat anglesa és el mític Sunday paper, aquest diari generós en metratge que té prou teca per distreure’t tot el sant dia mentre mires per la finestra com plou. A les...

Això d’escriure un article setmanal, a part de ser angoixant i alliberador al mateix temps, té unes curioses regles internes que amb els anys interioritzes de manera gairebé mecànica i natural. En el meu...

“Papa, quin regal vols per al teu aniversari?” Feia dies que esperava la pregunta. Soc així, ho reconec, tinc una necessitat gairebé infantil que s’enrecordin del dia que faig anys. Tinc un munt d’amics que...

Jo tinc dos anys. Ho sé perquè dormo encara en un llit minúscul de baranes blanques. Vivim en un pis de nova construcció, en un bloc de tres plantes amb balcons llargs plens de palmons ressecats on piloto...

Són dos quarts de tres de la tarda i tinc una hora llarga abans no embarqui per agafar un altre avió. Sembla mentida, però amb l’experiència dels últims anys he passat de ser un sac de nervis a un autèntic...

Són dos quarts de set del matí i soc davant els fogons. Si em coneguéssiu una mica, només una miqueta, sabríeu que només una raó molt poderosa pot despertar en mi aquest fervor culinari tan matiner. Ho...

Quan és l’hora de pagar, ja sigui una ronda al bar o el sopar a la fresca, hi ha dues classes de persones. Uns, tot just arriba el compte, es remenen les butxaques ostentosament, treuen un bitllet rebregat...

Estàvem sopant i ell, com de costum, ens estava regalant un dels seus monòlegs atropellats marca de la casa. La seva boqueta de pinyó era una metralladora de paraules imparable. Què hi farem, ell és així,...

La imatge que tinc al davant, no per repetida deixa de ser fascinant. Tota la colla junts, per fi, gaudint d’aquest desitjat moment d’autonomia, després d’hores i hores de seguir ordres i instruccions, de...

Ets dalt l’escenari i el món agafa sentit. Ja no és que tothom estigui pendent del que fas, ni que davant teu vegis només cares de felicitat, una mica suades, potser sí, però somrients; ni que se sàpiguen...

No hi ha res que agermani més que l’astigmatisme, la miopia o la vista cansada. Per això, si algun dia em fessin dir una frase per a la posteritat, diria que la humanitat es divideix entre els que porten...

Fa uns mesos vaig anar amb els meus companys de grup al cinema. Teníem un parell d’hores lliures i algú va proposar anar a veure la biografia de Queen. Us seré sincer: Freddie Mercury ha sigut, des de...

La meva primera trobada amb Marie Kondo va ser un matí fa tres anys quan, un cop dutxat, vaig obrir el calaix de l’armari per triar una muda nova. No sé si us passa a vosaltres, però els meus armaris...

A casa, encara que no ho sembli, som tres germans. Dos d’ells, ma germana Annabel i jo, seríem els coneguts. Bé, en podem dir coneguts o també en podríem dir que ens agrada fer-nos notar. No ens enganyem,...

No sé en quin moment els pares de família vam deixar de ser manetes. Ep! No dic pas que no en quedin, segur que sí, però cada cop conec més progenitors que no saben ni canviar una bombeta. Abans no. Fins no...

Recordo el primer dia que el nen va fer esport a la nova escola. Va arribar a casa amb els cabells ben molls i el cap ben calent. “Papa, no t’ho creuràs, estava plovent i ens han fet jugar a rugbi!” Pobret,...

Ara que visc a Londres des de fa un temps, una escapada a París en família sempre és una experiència fascinant. Com a català que viu al Regne Unit, les diferències entre el meu país d’origen, el d’adopció i...

Heus ací els meus propòsits per al nou any. Obligar-lo a anar sol a comprar la llet i el suc de poma a la cornershop. No sortir al carrer desesperat en mode sicilià quan em sembla que ja fa cinc minuts que...

Jack l’Esbudellador. Tinc Jack l’Esbudellador al cap tot el sant dia. Sí, ja sé que és una manera nefasta d’encetar un article amb autèntic esperit nadalenc. Però no hi puc fer res; cada cop que surto al...

Encetar una gira d’Els Pets al Liceu. Vet aquí una frase que si me l’arriben a dir fa dos o tres d’anys m’hagués provocat un atac de pànic agut. El motiu és clar, nosaltres sempre hem sigut un grup dièsel,...

Abans d’entrar al moll de l’os d’aquest article vull deixar una cosa ben clara. Mai he estat un d’aquests que es passen la vida criticant els taxistes. Només de pensar en la manera que es guanyen la vida...

Una de les moltes coses que he d’agrair als meus pares és que mai es van queixar de la música que m’agradava. Sé que sembla una cosa poc important, però us asseguro que ara, amb 55 anys complerts, no hi ha...

“No t’enyores?” La frase es repeteix com un mantra cada cop que vinc a Catalunya. Me la diuen amics, familiars, coneguts i, fins i tot, gent llunyana que només conec per les xarxes. Gent que em trobo al...

Amb això de viatjar passa com amb tot, que l’experiència ajuda a no cometre les mateixes errades gaire sovint. Aprens, per exemple, a no emportar-te aquelles sabates tan mones que encara no has estrenat o a...