“Els CDR han portat la violència a Catalunya”, “Els no independentistes no poden ni sortir al carrer”, “S’ha trencat la convivència”, “ Kale borroka a Barcelona”... El pitjor que es pot fer, i no paren de...

Ens hem instal·lat en el temps del “quant abans”. Tot ha de ser ara mateix i de seguida. De pressa. Ja fa setmanes que gairebé tothom demana que es formi govern “quant abans millor”, “quant més aviat...

Els equips rivals malden per “treure-li la pilota al Barça”, el ple “no li pot treure al president del Parlament les seves atribucions” i “treure’s de Facebook” cada dia és més habitual (després de la...

Ai la llum i la il·luminació! Ara sembla que per veure la llum al final del túnel cal posar les “llums llargues”. Almenys així s’ha demanat des d’ERC. I al llenguatge polític (i periodístic), famolenc de...

Tant de bo amb l’èxit esclatant de la vaga feminista de dijous ens haguéssim pogut desfer del concepte de dona fl orero. Sens dubte, a part d’un problema lingüístic menys, el més important és que tindríem...

“Si algú ha dit que la seva és una fusteria a lo grande, podem posar-ho així, en castellà i en cursiva?” La resposta és evident. Si a l’hora de reproduir les declaracions al diari les escrivíssim tal com...

La separació de poders, les llibertats bàsiques, la democràcia... Tot està saltant pels aires! No hi ha manera de sortir-nos-en, cada setmana fem anar per a una cosa o una altra aquesta expressió calc...

Enguany fa 150 anys que va néixer Pompeu Fabra, però també en fa 100 que va publicar la Gramàtica catalana, la primera que l’IEC va adoptar com a normativa, amb les posteriors edicions que ell mateix va...

En aquesta setmana blanca que s’acaba, ha tornat a ser protagonista “la màquina llevaneus ” i la neu que “no qualla ”. I això que a Barcelona no va caldre que quallés, perquè queia quallada (quina murga...

Després de les filtracions dels missatges de Puigdemont a Comín, segur que a la Moncloa es devia sentir un sonor “ ¡Toooooma! ” que devia fer tremolar les parets. Sort que no em toca a mi analitzar el joc...

“Se li ha caigut un euro”. “Baixi el volum”. “Tiri aquesta jaqueta, que ja és vella”. Exemples reals d’un còmic real. Editat. En català, sí. Traduït (original castellà). Poso el crit al cel. Ho comento amb...

Aquesta setmana més d’un i més de dos companys de la redacció m’han preguntat si recolzar és “correcte” en català per dir donar suport. Esclar, dimarts en va sortir un de ben gros a la portada en català...

Sí, home!, i què més!, ja n’hi ha prou (d’aquest color)!, només faltava aquesta!, aquesta sí que és bona!, ja som al cap del carrer!, s’ha acabat la broma! I encara podria continuar. Però ja n’hi pot haver...

El 2018 es commemoren els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra. Al llarg de l’any ja hi haurà qui s’encarregarà de glossar la seva magna obra i homenatjar-lo com cal. Des de la meva modesta posició...

Com que dubtar és el segon cognom de tot catalanoparlant, no us puc prometre que després de llegir aquest article sempre ho doneu i ho feu tot bé. Ja m’agradaria. I això que la parla popular, vulgar si...

Sembla que definitivament ens hem instal·lat en una mena de déjà-vu. Resultats electorals similars (pel que fa als blocs, si més no) i reptes “per endavant” similars. Sí, perquè, de fet, ja els teníem...

Curiosament (o no), una de les frases que servirà a les futures generacions per resumir aquest procés nostre de cada dia (o almenys una de les parts) és en castellà. L’“ A por ellos ” que van corejar...

Fa feredat les vegades que aquesta setmana s’han escoltat crits de “Llibertat presos polítics”. Se n’escoltaven als avions, als autocars, als cotxes, rumb a Brussel·les. Al Parc del Cinquantenari també se...

Ja poden inventar Cyber Mondays, Black Fridays i totes les mandangues que vulguin, que no recuperarem els cistells, ni els físics ni els virtuals. Ara només s’omplen cistelles, i no perquè per definició...

Crec que ara com ara tothom sap on té les espatlles i que no són el mateix que l’esquena. I que d’espatlles en tenim dues i d’esquena només una. En canvi, cada cop més ens girem d’esquenes i caiem...

“Marta Rovira s’ha ficat en un jardí”, hem sentit dir aquesta setmana. I no precisament fent un cafè. Perquè la gent ja no només es fica en jardins en llenguatge col·loquial, les tertúlies en van plenes....

“Espadaler no és chaquetero. És que el PSC és neoliberal”, corria per Twitter aquesta setmana. Valoracions polítiques a part, ¿cal que recorrem al castellà per dir que algú canvia de partit, de bàndol,...

L’aparell judicial de l’Estat ha vacil·lat poc a l’hora d’aplicar els “males mayores” tan anunciats per Rajoy. “Mals pitjors”, passats al català pel sedàs d’algun traductor potser amb excés de zel (o massa...

Quants gerros d’aigua freda ens esperen, aquests dies? Dijous ja en vam entomar uns quants, després que corregués la brama que el president Puigdemont estava a punt de dissoldre el Parlament i convocar...

No pot ser que en aquest imperi de la llei que ens ha tocat viure també ens imposin la terminologia jurídica. No ens podem permetre supeditar-nos als veïns també en això. Quan dilluns a molts se’ns va...

El títol no és cap despropòsit. Només volia provar una cosa: ¿no us ha passat que la primera part ha colat com si res i la segona sembla un acudit? Totes dues frases fetes venen del castellà, més ben dit,...

Diumenge vam rebre pals. Malgrat tot, dilluns molts continuaven amb cara de pal. Dimarts volien que fóssim nosaltres els que repartíssim pals (i vam repartir flors). Dimecres va parlar un pal de tio....

Per si aquests dies no hi hagués ja prou fronts oberts, els correctors (va, assessors lingüístics, si voleu) també hem hagut de lliurar la nostra batalla particular (aquesta també només amb la dignitat com...

Us agraden els ocells, els aucells o els moixons (o mixons )? ¿O potser els pardals? “Ei, no, que un pardal és un beneit”, em diu l’Aina, de Mallorca. L’ornitologia va plena de riquesa dialectal. Com més...

Realment és admirable la capacitat de la gent que visito avui (en l’última etapa del meu periple lingüístic estiuenc) per dir el màxim de coses amb el mínim de fonemes: “Quinorè?” “Noeparrè!” Llàstima que...