“Començo a escriure suprimint text dins del meu cap des del minut u”, declarava Fleur Jaeggy en una de les poques entrevistes que ha concedit al llarg d’una carrera llarga i poc “productiva”, si té cap...

Quina alegria poder comptar amb una traducció nova i ajustada -a càrrec de Yannick Garcia- d’un clàssic: qualsevol llibre ho agraeix, però si a més és una petita obra mestra com El cor de les tenebres, qui...

Quina alegria poder comptar amb una traducció nova i ajustada -a càrrec de Yannick Garcia- d’un clàssic: qualsevol llibre ho agraeix, però si a més és una petita obra mestra com El cor de les tenebres, qui...

Les propostes narratives de David Vann sempre juguen amb els límits: els de la versemblança, els del grau de sordidesa a què pot arribar una veu freda i asèptica i els del nivell de violència que pot...

Aquest és el segon llibre de Cèlia Suñol (1899-1986) que recupera Adesiara. Després de la magnífica novel·la Primera part, ara arriben un parell de relats que configuren un díptic de primera categoria...

“U na ciudad sin escritores queda vaciada de su esencia de ciudad ”, deia María Zambrano. Una Barcelona sense escriptors, per tant, ¿seria una Barcelona sense essència? Una Barcelona sense les novel·les...

La setena novel·la de l’escriptor anglojaponès Kazuo Ishiguro ha despertat la bèstia d’un problema literari recurrent, el de l’adscripció als gèneres, i també el de la seva jerarquització. La...

“Amb Cohen, un té la sensació que sabia qui era i cap a on anava des del principi, i que només va cavar més i més avall”. És una frase de Pico Iyer, l’autor de The essential Leonard Cohen. Les cançons del...

A mesura que els temps es van endurint, proliferen els llibres urgents i esquinçats. Fa poc va arribar en castellà el manifest feminista de la nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie We should all be feminists,...

No és estrany que Anaïs Nin, una escriptora que va basar gairebé tota la seva obra en l’exploració del desig, s’interessés pel mite grec del minotaure. A resultes d’una passió desfermada de Pasífae, la dona...

Aquest és un llibre curiosíssim escrit per un autor pràcticament desconegut que va morir l’any 1931, Joan Crespi. L’any 1930, molt malalt, havia estat a punt de guanyar un premi literari que li va...

Hi ha històries que cauen com una bomba perfecta en un lloc determinat i un temps precís: aquest va ser el cas de L’amor que fa caure ciutats i Setge, els dos relats que componen aquest llibre i que van...

El segon volum de la tetralogia que li està fent guanyar fama mundial a Elena Ferrante és força millor que el primer: més complex, més ric en detalls descriptius, més profund en la psicologia dels...

El segon recull de contes de Joan Todó (la Sénia, 1977) és el resultat d’una sèrie d’encàrrecs que l’autor s’ha pres seriosament. Al text que clou i justifica el llibre s’admira de la capacitat de Johann...

L’any 2003 Angle Editorial va publicar aquest mateix llibre, juntament amb La mirada de l’àngel,de Drago Jankar -un dels grans escriptors eslovens-, i un parell dels millors llibres de Kurt Vonnegut:...

Una parella jove s’enamora, se’n van a viure junts, són feliços, tenen una filla, l’home té una aventura amb una dona més jove, la dona ho descobreix i té una crisi existencial, han d’encarar el problema......

“Feia més de vint anys que eren casats i era la primera vegada que se separaven”: aquesta frase podria resumir el nou llibre de Sílvia Alcàntara. És una construcció senzilla i clara, i el que diu és a la...

Durant la dècada dels noranta, el lingüista i acadèmic Fernando Lázaro Carreter va tenir una secció en diversos diaris que es titulava El dardo en la palabra, on analitzava bons i mals usos del llenguatge...

A la literatura anglosaxona hi ha el concepte sense of place, que vol dir a la vegada sensació i sentit de lloc. S’aplica a la literatura que s’arrela i brota en un paisatge o un entorn urbà molt...

Si busquen “Pozuzo Perú” a Google -secció Imatges- s’hi trobaran unes fotografies insòlites de nois i noies vestits de tirolesos enmig de la selva peruana. No és cap festa de Carnestoltes, sinó que Pozuzo...

“És cert: el món de la literatura de Víctor Català no és un món precisament almivarat, versallesc i d’aigua de roses. No. El món de la literatura de Víctor Català (i en això radica la clau d’aquesta obra)...

Hi ha un altre Rafael Chirbes, que no és el de l’autòpsia de la memòria històrica espanyola ni el de la profunda crítica moral dels excessos econòmics d’un país que ell veia corcat com un cadàver. La...

Fa anys, una de les fonts més consultades pels escriptors o pels guionistes de televisió era la secció de successos de diaris. Petits robatoris, atracaments, desaparicions, cadàvers trobats en llocs i...

De tant en tant hi ha llibres que cauen a les mans en el moment oportú: són festes de guardar, hi ha empatx de torrons i de novetats sobrerepresentades als mitjans i, de sobte, un llibret que tot just...

Deia l’escriptora Edith Wharton que les conclusions que es desprenen d’una història no s’han de buscar en el destí dels personatges ni en els comentaris que puguin fer, sinó en el tipus d’atmosfera que es...

El primer que ve al cap en voler parlar del llibre d’Ali Smith és que no es tracta d’un llibre convencional. Una advertència que no hauria de ser necessària i que diu molt de la comoditat i la simplificació...

Panait Istrati (1884-1935) és un escriptor romanès gairebé inèdit fins ara en català que va ser un rodamón i un aventurer, i que de tot el que va viure en va filtrar pura literatura picaresca. A Els meus...

La literatura del lament té moltes possibilitats de guanyar-se lectors: és fàcil sentir empatia per aquell que ha patit i ja no sap quantes cicatrius porta al cor. Funciona si en el moment de la lectura...

“Tant se val en quin lloc del món siguis: la música de festa major esvaint-se darrere teu mentre vas a dormir la mona sempre reconforta”: diuen que quan la primera frase d’un llibre n’aconsegueix resumir...

“No estàs casat amb La Dona. Estàs casat amb una dona en particular, i aquesta dona en particular es comporta d’una manera particular. Necessita ser ella mateixa de tant en tant”: la Misty intenta explicar...