Marina Espasa

Marina Espasa

El perill dorm a casa

Les novel·les breus i ben fetes són com la gent prima i elegant: ja ho tenen tot guanyat d’entrada, a la vida. D’acord que després han de demostrar una certa profunditat i solvència, però entren tan bé, com...

L’espasa i el Cabaliere

El penúltim escàndol (en vindran més, segur) en el món dels premis literaris espanyols l’ha protagonitzat el veredicte de la tercera edició del premi Espasa de poesia, convocat per aquest segell de nom...

L’hora de Clarice Lispector?

L’allau de novetats de tardor és brutal: la primavera confinada va endarrerir la sortida de moltíssims llibres que ara s’acumulen en fila i fan saltets per cridar l’atenció dels lectors. Hi ha llibres...

Radicals lliures a la foguera

Jules Michelet va ser un historiador i escriptor francès del segle XIX, professor universitari fins que l’anticlericalisme ferotge que pregonava des de la càtedra el va expulsar del Collège de France el...

Dos anys de vacances

Les faríeu? Us estaríeu dos anys confinats en una illa del Pacífic? És el que els passa als protagonistes d’aquest clàssic de Jules Verne, potser un dels que més fascinació em generaven de petita,...

Llegiràs aquest llibre i t’agradarà

La recepció dels autors estrangers en un país depèn de moltes circumstàncies. I la sort hi juga un gran paper: que una editorial s’hi aferri i en segueixi l’estela, que aquesta editorial no naufragui, que...

Rejovenim la ‘MOLC’!

La Casa dels Clàssics és una iniciativa del grup editorial SOM creada per revitalitzar el fons de la Bernat Metge, que el grup va adquirir fa uns quants anys, i té més objectius i ambicions. Entre altres...

L’any del ratpenat

No cal convèncer els seguidors de Patti Smith perquè surtin a caçar aquest dietari lisèrgic de la cantant i poeta punk, potser un dels últims símbols vius d’una contracultura nord-americana que ja no...

Al peu de la foto

Entre el 1973 i el 1977, els editors de la New York Review of Books van encarregar una sèrie d’articles llargs a una assagista novaiorquesa. Sabien que estava obsessionada amb la fotografia, els agradava...

Segueixi aquell cotxe!

Hi ha molts motius pels quals aquesta novel·la balcànica podria tenir èxit i bona recepció a Catalunya. No només perquè és rodona i enginyosa i perquè està escrita per algú llegit i intel·ligent, amb...

Amb cita prèvia

Les llibreries són les noves perruqueries: abans d’anar-hi, cal trucar i demanar hora. Un cop allà, t’atenen de forma individual, reculls el que hi havies encarregat i te’n tornes a casa o vas a la següent...

Les espigoladores se’n van

Els escriptors passen moltes hores abans de posar-se a escriure pensant com explicaran la història que ja tenen al cap. Normalment és la pròpia història la que demana una manera o una altra de ser...

El Dia del Llibre

¿Us pensàveu que el sector del llibre era una bassa d’oli? ¿Una pinya, una cadena irrompible? Doncs només calia una petita pandèmia per comprovar que no, que ni la cultura ni els llibres fan que un sector...

Dracs com nosaltres

Una literatura no és forta si no compta amb un bon underground. Que està molt bé que hi hagi novel·la de gran consum i de qualitat i poesia i teatre i bons llibres per als joves, però fins que no hi hagi...

L’enemic invisible

Una de les coses que fan que patim menys en aquesta pandèmia del coronavirus és que no hi ha una allau d’imatges sensacionalistes dels malalts. Si de cas, són estampes de l’absència: les parets dels...

Escriure a la intempèrie

Benvinguts a casa és el tercer volum de Lucia Berlin. I l’últim, ai! S’acaba el fenomen de l’autora desapareguda el 2004 i “ressuscitada” deu anys després. Ja no queden contes d’aquells tan especials, però...

Llibres confinats?

Diuen que a França i a Anglaterra han repuntat les vendes de La pesta, d’Albert Camus, el clàssic sobre una epidèmia a la ciutat d’Oran, a Algèria, que va ser llegit aleshores com una metàfora del nazisme,...

Els polítics i els llibres

Ja comença a fer temps que a les taules de novetats de no-ficció a les llibreries s’acumulen piles de biografies de polítics de menys de quaranta anys, memòries apressades de moments històrics, contes...

El club de lectura

La pràctica dels clubs de lectura no té cap secret: un grup de persones es reuneixen per parlar sobre un llibre que han llegit prèviament. A vegades hi ha un conductor que dirigeix la conversa, a vegades...

Crítica de la crítica

Un parell d’articles al The Guardian i unes quantes reflexions de tuitaires que segueixo amb devoció m’han fet tornar a pensar en la qüestió espinosíssima de la crítica política, o de la política de la...

La caixa infinita

El que fa Manuel Baixauli (Sueca, 1963) es podria descriure com una “literatura de la condensació”: el que escriu és net, sense greix, va sempre al moll de l’os. Excel·leix en la distància curta,...

Foc!

Austràlia crema de fa mesos. El foc és incontrolable, les temperatures, altíssimes, i els milers de voluntaris que treballen nit i dia per mirar de controlar les flames no saben quan podran descansar. S’ha...

Vivim sobre els ossos dels altres

Aquesta novel·la immensa, devoradora i salvatge us xuclarà cap a la foscor. Està escrita amb una potència i una falta de pudor i de contenció que només podien donar grans resultats: l’autora té una actitud...

Llistes

“S’acaba la dècada!”, declamen els responsables dels suplements literaris i culturals dels diaris mentre fustiguen els seus redactors i col·laboradors perquè elaborin llistes i més llistes: els deu millors...

L’amor en els llocs de la calor

La Weilong és una noia innocent que cau a les urpes de la seva tia, una dona que viu en una mansió al Hong Kong ocupat pels britànics. Vol estudiar i no marxar amb els pares a Xangai. La tia l’acull, però...

Branques al cap

El món de la revista literària de paper sovint és efímer i més si fuig de les fonts de finançament habituals: subvencions o publicitat més o menys directa. Fa un parell d’anys que dues capçaleres...

Gabinet de curiositats

Inclassificable, multiforme, enciclopèdic: són adjectius que s’han fet servir per parlar de Cos, un llibre escrit fa més de deu anys que ha tingut la feliç casualitat d’arribar traduït en català i castellà...

Pistes, no respostes

L’escriptora britànica Jeanette Winterson ha passat per Barcelona i ha deixat clar que no cal parlar de narcisisme, pessimisme i autocompassió per ser una estrella de la literatura internacional, sinó que...

Pensar de pressa

En temps tan accelerats i explosius com aquests i amb ments lectores tan disperses com les que ens estan deixant les xarxes socials, els editors han vist clar que ens havien de preparar píndoles de...

Tornar viu de la mina

Fins a quin punt podem enganyar-nos i convertir una mentida en l’eix de la nostra vida? Fins a quin punt un escriptor pot forçar l’estratègia narrativa per enganyar el lector? No hi ha una resposta única...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >