Austràlia crema de fa mesos. El foc és incontrolable, les temperatures, altíssimes, i els milers de voluntaris que treballen nit i dia per mirar de controlar les flames no saben quan podran descansar. S’ha...

Aquesta novel·la immensa, devoradora i salvatge us xuclarà cap a la foscor. Està escrita amb una potència i una falta de pudor i de contenció que només podien donar grans resultats: l’autora té una actitud...

“S’acaba la dècada!”, declamen els responsables dels suplements literaris i culturals dels diaris mentre fustiguen els seus redactors i col·laboradors perquè elaborin llistes i més llistes: els deu millors...

La Weilong és una noia innocent que cau a les urpes de la seva tia, una dona que viu en una mansió al Hong Kong ocupat pels britànics. Vol estudiar i no marxar amb els pares a Xangai. La tia l’acull, però...

El món de la revista literària de paper sovint és efímer i més si fuig de les fonts de finançament habituals: subvencions o publicitat més o menys directa. Fa un parell d’anys que dues capçaleres...

Inclassificable, multiforme, enciclopèdic: són adjectius que s’han fet servir per parlar de Cos, un llibre escrit fa més de deu anys que ha tingut la feliç casualitat d’arribar traduït en català i castellà...

L’escriptora britànica Jeanette Winterson ha passat per Barcelona i ha deixat clar que no cal parlar de narcisisme, pessimisme i autocompassió per ser una estrella de la literatura internacional, sinó que...

En temps tan accelerats i explosius com aquests i amb ments lectores tan disperses com les que ens estan deixant les xarxes socials, els editors han vist clar que ens havien de preparar píndoles de...

Fins a quin punt podem enganyar-nos i convertir una mentida en l’eix de la nostra vida? Fins a quin punt un escriptor pot forçar l’estratègia narrativa per enganyar el lector? No hi ha una resposta única...

Fa dos anys, a la primera reunió amb el jurat de les Beques Montserrat Roig de l’Ajuntament de Barcelona, l’editor Joan Riambau, l’escriptor Jordi Puntí i la llibretera Montse Porta em van parlar d’una...

Les flâneuses són la versió femenina del passejant sense rumb per la ciutat moderna, la persona que busca i troba tot perdent-se, una figura que va néixer al París del segle XIX gràcies a Charles Baudelaire...

Pànic, Extinció, Chronos, Mai Més: el màrqueting editorial sembla que cedeix a l’evidència i comença a dir les coses pel seu nom. Si el 2019 és l’any que arrenques una aventura editorial, com fan els...

Un llibreter que té llibreria al barri del Poblenou de Barcelona, en Xavier Vidal, ha penjat un vídeo a les xarxes en què convida els lectors a comprar al nou web de la seva llibreria, Nollegiu.com. Els...

L’atemptat contra Charlie Hebdo, la revista satírica francesa que uns islamistes fanàtics van assaltar un matí de gener de 2015, va ser només el primer dels cops que deixarien la República Francesa i els...

Encetem temporada de tardor, i ho fem en francès: les dues e del final de rentrée indiquen la flexió de gènere femení. I la veritat és que si repassem les novetats, els canvis en el tetris editorial, les...

Fa més de deu anys que l’escriptor xilè Alejandro Zambra (Santiago de Chile, 1975) sedueix un bon cercle de lectors amb llibres com Bonsái o Formas de volver a casa, un parell de novel·les breus de precisió...

“Tothom va trobar que els futuristes eren molt pesats”: només algú molt segur de si mateix o que té el privilegi d’assistir al naixement d’un moviment artístic pot dir una frase així. L’escriptora i...

A l’hora de publicar un recull de contes sorgeix molt sovint el mateix dubte: ¿cal enllaçar-los d’alguna manera o val més que no tinguin res a veure els uns amb els altres? Cada autor hi respon amb més o...

“Els nostres pares havien vingut de Trinitat, Jamaica i Barbados, de Sri Lanka, Polònia, Somàlia i el Vietnam. Tenien una feina merdosa, la ballaven magra per pagar el lloguer, estaven crònicament esgotats,...

Totes hem especulat alguna vegada sobre qui era aquella persona que, fa molts anys, portava el nostre nom i cognoms i fins i tot els nostres gens i anava amunt i avall fent coses que ara ens semblen...

La Flo i la Rose no són mare i filla perquè la mare de la Rose va morir quan ella només era un bebè i la Flo es va casar amb el pare de la Rose al cap de poc. A partir d’aquest petit desajust en una relació...

Si hi ha algun trauma que pot marcar la vida d’algú és el d’haver provocat la mort de la mare amb el propi naixement. Doncs és el que travessa aquest llibre de cap a cap: la Xuela Claudette Richardson,...

El que es coneix com la trilogia Claus i Lucas, que avui reedita Amsterdam en català i Asteroide en castellà (n’hi havia hagut fa anys una edició a La Magrana, i una altra en castellà a El Aleph, dos...

“No has de fer-hi res, als llits dels altres”, li diu la mare a la Claustre després de sorprendre-la de petita al llit d’un parent adult. La Claustre és la protagonista absoluta del debut literari d’Anna...

“Començo a escriure suprimint text dins del meu cap des del minut u”, declarava Fleur Jaeggy en una de les poques entrevistes que ha concedit al llarg d’una carrera llarga i poc “productiva”, si té cap...

Quina alegria poder comptar amb una traducció nova i ajustada -a càrrec de Yannick Garcia- d’un clàssic: qualsevol llibre ho agraeix, però si a més és una petita obra mestra com El cor de les tenebres, qui...

Quina alegria poder comptar amb una traducció nova i ajustada -a càrrec de Yannick Garcia- d’un clàssic: qualsevol llibre ho agraeix, però si a més és una petita obra mestra com El cor de les tenebres, qui...

Les propostes narratives de David Vann sempre juguen amb els límits: els de la versemblança, els del grau de sordidesa a què pot arribar una veu freda i asèptica i els del nivell de violència que pot...

Aquest és el segon llibre de Cèlia Suñol (1899-1986) que recupera Adesiara. Després de la magnífica novel·la Primera part, ara arriben un parell de relats que configuren un díptic de primera categoria...

“U na ciudad sin escritores queda vaciada de su esencia de ciudad ”, deia María Zambrano. Una Barcelona sense escriptors, per tant, ¿seria una Barcelona sense essència? Una Barcelona sense les novel·les...