Vicenç Villatoro Lamolla

Vicenç Villatoro Lamolla

Escriptor i periodista

Faig de periodista des que tenia setze anys (i d'això ja fa molt de temps!). Em sento molt còmode en un gènere com el dietari, on cada dia pots proposar una idea, una interpretació, una mirada al món, amb l'obligació de ser concís i clar. I cada dia hi ha tema. El problema és triar!

28/8: Iglesias

No acabo d’entendre la lògica que ha portat els partits independentistes catalans a votar en el Congrés espanyol contra la compareixença del vicepresident Iglesias per un hipotètic cas de corrupció....

27/8: Maxime

La principal causa de desaparició de llengües al món és la deserció dels seus parlants. I la principal causa de deserció és la vergonya: quan el parlant amaga la seva llengua perquè creu que connota coses...

26/8: Doble llenguatge

Un dels vicis del mal discurs polític és el doble llenguatge. Dir una cosa diferent aquí que allà, de manera que facis arribar a cadascú allò que et convé. Els fets són els que són, però el doble llenguatge...

25/8: Llàstima, Girona

Era bonic i era a tocar. M’ha sabut molt greu que el Girona no hagi pogut pujar a Primera. Per moltes raons emocionals i una de diguem-ne estructural. Molt fort en el nivell associatiu, l’ecosistema...

24/8: Negar o justificar

A la ciutat màrtir francesa d’Orador, on els nazis van massacrar en un dia més de sis-cents civils de totes les edats, han aparegut pintades dient que tot això és fals, que no va passar mai. Això ha...

23/8: Decimonònic

Com que soc un ignorant en temes jurídics, he llegit els disset folis de la resolució de la jutge de vigilància penitenciària que desestima el recurs de la Fiscalia contra el tercer grau als presos polítics...

22/8: Anuncis i sermons

Un anunci no és un sermó. Ni un discurs parlamentari. M’ha semblat desproporcionada la retirada d’un anunci de loteria perquè no transmetia valors morals positius. Sense ser gaire brillant, l’anunci estava...

21/8: La frontera d'Europa

En els dos últims segles, Rússia ha volgut ser sovint una alternativa potent als valors de la modernitat il·lustrada de l’Europa occidental. Cioran admirava Rússia –i Espanya, com a realitats simètriques–...

20/8: Un estat que fa trampes

Espanya i Suïssa tenen tractats de cooperació judicial i d’extradició. Suïssa està investigant judicialment un ciutadà espanyol, el rei emèrit, i demana la cooperació espanyola. Imaginem que Espanya no té...

19/8: Cayetana

Cayetana Álvarez de Toledo s’ha queixat amargament d’haver estat substituïda com a portaveu parlamentària del PP. Té tota la raó en l’argument: els partits no haurien de ser organitzacions monolítiques i...

18/8: Negacionistes

En diverses ciutats de tot el món hi ha aquests dies manifestacions contra les mesures sobre la pandèmia. No són molts, però són uns quants. M’he mirat les imatges de la de Madrid i hi ha una cosa curiosa....

17/8: Nova anormalitat

LES PARAULES de vegades enganyen i desorienten. I de vegades han estat concebudes precisament per a això. La propaganda va posar en circulació l’expressió nova normalitat, després de l’esclat de la crisi...

16/8: No pas l’atzar

EL FUTBOL NO ÉS un joc d’atzar. La sort hi intervé, i per això els futbolistes (i els hooligans ) són tan supersticiosos. Però no tot és sort o mala sort. Hi ha una cadena de decisions, d’onada llarga, que...

15/8: Pau per territoris

La teoria clàssica sobre el conflicte arabo-israelià deia que la solució pacífica desitjable era l’intercanvi de pau per territoris. Israel tornava territoris i obtenia a canvi el reconeixement i la no...

The “deep state” against Podemos

I am no fan of Podemos, but I have a disturbing feeling that they are being targeted. It looks as if the meat grinder of the Spanish “deep state” that destroys public figures, political views and political...

14/8: Ara Podem

No soc gaire entusiasta de Podem, però tinc la sensació inquietant que ara els ha tocat el rebre. Que la màquina de trinxar personalitats públiques, corrents ideològics i també partits polítics que té el...

13/8: Exili d'estat

Joan Carles I ha inventat un nou concepte polític: l'exili d’estat. Fins ara, un exiliat era algú que havia de marxar perquè un estat el perseguia. Joan Carles I és el primer suposat exiliat que marxa...

12/8: Iceta sí que ho sap

Miquel Iceta ha dit que no és moment de qüestionar la monarquia espanyola, perquè no hi ha consens per a un canvi de règim. I com ho sap? Qui li ha dit? A qui ho ha preguntat? Les declaracions d’Iceta...

11/8: El rei i l’elefant

Estic d’acord amb l’alcaldessa Colau quan diu que una de les coses que han fet més mal al rei emèrit, davant de l’opinió pública, és la foto al costat de l’elefant que acabava de matar. Més que algunes...

10/8: Defecte de fons

La decisió de la justícia belga de no tramitar l’euroordre contra Lluís Puig és una càrrega de profunditat contra la justícia espanyola. Va d’això. La resolució belga no jutja el que va fer o el que va...

9/8: Vodevil

Aquesta setmana, quan posaves les televisions espanyoles, no sabies si estaves veient un programa de tafaneries del cor o un programa d’informació política. No tan sols parlaven del mateix, la fuga del rei,...

8/8: Macron a Beirut

M’han impressionat (i m’han semblat importants) les imatges de Macron a Beirut immediatament després de la tràgica i enigmàtica explosió al port. Amb la camisa arremangada, sense americana, Macron s’ha...

7/8: No passa res

Ara resulta que no ha passat res. Que el rei emèrit ni s’ha fugat ni s’ha exiliat, simplement se’n va a passar uns dies fora. És el que diu la vicepresidenta Calvo: és una persona sense causes judicials...

6/8: 'Vivan las caenas'

És curiós, i significatiu, que s’hagi produït una onada de fervor monàrquic –i de fervor juancarlista– precisament en el moment que s’han fet més evidents i incontestables les irregularitats econòmiques i...

5/8: La fuga surrealista

La carta del rei emèrit espanyol anunciant la seva fuga al seu fill és un perfecte objecte surrealista. Els artistes surrealistes creaven objectes absurds a base de posar juntes, com a parts d’un mateix...

4/8: Desconfiança selectiva

Una característica curiosa de la cultura política espanyola –herència potser del hooliganisme futbolístic– és la capacitat d'expressar la seva confiança o desconfiança absolutes en la justícia, d'una manera...

3/8: Ombres de rei

S'està instal·lant un balanç del regnat de Joan Carles I com d’un temps de llums i ombres. Les llums serien refulgents i polítiques i les ombres petites misèries humanes, entremaliadures de sexe i de...

2/8: Falsa riquesa

La caiguda del producte interior brut espanyol en el segon trimestre de l’any, sota els efectes del coronavirus, és molt alarmant. No tan sols per la magnitud, sinó també en termes comparatius. Tots els...

1/8: Colau exigeix...

Poden fer l’exercici. Posin al Google aquestes dues paraules: “Colau exigeix”. Els sortiran un munt de titulars de premsa. Colau exigeix a Torra, a la Generalitat, a Sánchez, a Nissan... Sol ser la frase...

31/7: No hi ha d’anar

Em sembla raonable que el president Torra no vagi a la conferència de presidents autonòmics. I un argument important és perquè la presideix el rei. Crec que l’assistència a una reunió d’aquesta mena s’ha de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 87 | 88 | 89 | 90 | 91 | Següent >