Fotografiar una Nova York difuminada i nova als ulls de l'observadora
Ens submergim en un recorregut per la boira gairebé estructural de l'hivern de la ciutat dels gratacels
Nova YorkAmb el fred Nova York es transforma en un lloc nou, on el silenci guanya espai i els referents es tornen imprecisos. La boira, densa i blanca, arriba a poc a poc, gairebé sense ser percebuda, i s’estén per la ciutat com un vel. En dissol la identitat i la torna anònima, com si la ciutat deixés de reconèixer-se a si mateixa. Només queda una mena de calma en l’aire, estranya i fràgil, que suspèn el temps. En aquestes imatges no hi ha presses ni soroll, ni el ritme accelerat que habitualment defineix la ciutat. El moviment s’alenteix, les distàncies escurcen, i tot sembla quedar en pausa. El ritme habitual sembla que s'hagi aturat. La ciutat s’allunya de si mateixa per uns instants i es converteix en un paisatge vulnerable, gairebé irreal, com si pogués desaparèixer en qualsevol moment, absorbida per la boira.