El 2016, un sensesostre que malvivia davant del Chelsea va veure que un camió de les escombraries estava a punt d'emportar-se les portes de les habitacions de l'hotel, enmig d'una reforma frenètica. L'home es va aliar amb diversos companys de fatigues per salvar-les de la destrucció. Va recórrer les biblioteques públiques de Nova York per trobar llibres que expliquessin la història de l'hotel i identifiquessin a quines habitacions concretes escrivien, pintaven o es drogaven els artistes que hi vivien durant llargs períodes. Així van rebre els seus noms aquestes portes: Mark Twain, Jimi Hendrix, Bob Dylan... 52 d'elles es van vendre en una subhasta l'any 2018.
Hotel Chelsea, l'època daurada de l''underground' de Nova York
El mític hotel de Nova York s'ha anat desfent en diverses subhastes de tota la memorabilia d'aquella època de decadència sublim a la Gran Poma
"Et recordo bé al Chelsea Hotel, parlaves tan valenta i tan dolça", li cantava Leonard Cohen a Janis Joplin a la cançó Chelsea hotel #2, un tema en què el canadenc recordava una nit d'amor apassionat amb la cantant. La porta de l'habitació on dormia Joplin en aquest hotel va ser un dels objectes venuts en l'última subhasta que es va fer dels objectes de l'època daurada de l'underground novaiorquès. També es va subhastar el rètol de neó d'aquest mític hotel situat al carrer 23 de Nova York. Els seus passadissos van veure passar artistes com Bob Dylan, Jack Kerouac, Patti Smith, Jackson Pollock o Lou Reed. Avui l'hotel, com el barri, ha perdut la seva aura alternativa, però els propietaris han sabut preservar l'aire vintage de les seves habitacions, el vestíbul, els salons i, fins i tot, del restaurant El Quijote, que sembla un decorat de Hollywood.
Les llums de neó del mític hotel Chelsea dels anys 70 es van vendre en una segona subhasta l'any 2024. Les lletres de la paraula hotel es van vendre per separat perquè eren massa grans. I els dos cartells que duien la paraula Chelsea es van vendre per 70.000 euros en total.
Entre les peces que es van subhastar l'any 2024 hi havia una bateria que va ser de Madonna en els seus primers anys de carrera i que estava signada per ella.
També es van vendre les cintes originals del primer disc de Bob Dylan, un dels artistes assidus d'aquest hotel en els anys 70.
Molts dels lots que es van posar a subhasta en l'última ocasió, el 2024, no es van aconseguir vendre o es van vendre per sota del preu de sortida. Si l'any 2018 la porta de l'habitació de Bob Dylan va obtenir 125.000 euros i altres relíquies es van vendre per sumes similars, sis anys després la nostàlgia de l'underground novaiorquès de finals del segle XX ja havia passat.
Al número 222 del carrer 23 de Nova York encara hi ha un Hotel Chelsea, però d'un tarannà molt diferent d'aquell que va ser lloc emblemàtic de la bohèmia artística del segle XX. L'edifici es va construir el 1883 com a cooperativa de pisos i es va convertir en hotel el 1905, però no va ser fins als anys 60 que va arribar la seva època més cèlebre.
Andy Warhol el va fer famós en rodar allà The Chelsea Girls l'any 1966. I després s'hi rodarien més pel·lícules. Però l'hotel Chelsea era conegut sobretot per acollir hostes il·lustres com Stanley Kubrick, Madonna, Patti Smith, Bob Dylan, Janis Joplin, Jimi Hendrix, Joni Mitchell, Leonard Cohen o Bob Marley, entre molts d'altres.