Quan l'aire sobrepassa la seva capacitat d'albergar vapor d'aigua apareix la boira. La boira, com la neu, també té el seu silenci. És el gos que borda boira endins i la carícia a la pell de la muntanya.
Un silenci eixordador
En l'absència de so la fotografia pot ser un exercici d'introspecció, una forma de buscar en el silenci de les fotografies una nova lectura
18/01/2025
BarcelonaEl soroll ambiental, quan fem fotografies, forma part del record que guarda l'autor de les imatges. Quan la fotografia l'ha fet una altra persona, sovint imaginem els sons que hi havia en el moment de fer-la. Aquesta informació la desconeixem, però la nostra gestió del soroll i del silenci en l’activitat diària condiciona com mirem, com aprenem i fins i tot com rendeix el nostre cervell. Ser capaços de concentrar-nos quan mirem una obra gràfica i escoltar l'impacte del silenci és el que pretén aquest treball. El silenci en l'era del soroll.
1 de 7
Dins la boira
2 de 7
El silenci de les sirenes
"El silenci apareix, de vegades, com una irresistible immensitat. Una immensitat, d’altra banda, absolutament eloqüent".
3 de 7
El mar que tot s'ho empassa
El mar s’ho empassa tot. Ho reinterpreta i ho retorna. Ho escriu Alessandro Baricco a la seva novel·la Oceà:"Nosaltres caminem, deixem totes aquestes empremtes sobre la sorra, i aquí es queden, precises, ordenades. Però demà, quan t'aixequis, en mirar aquesta enorme platja ja no hi haurà res, ni una empremta, ni un senyal qualsevol, res. El mar esborra a la nit. La marea amaga. És com si no hagués passat mai ningú. És com si no haguéssim existit mai". El mar és silenci. La primera fotografia, d'un rescat de l'ONG Open Arms, al Mediterrani central, ens porta a la segona imatge, d'una tarda de primavera al delta de l'Ebre.
4 de 7
Més enllà de la muralla
De viure dintre de les muralles es va passar a viure a l’Eixample, després es va passar a ocupar espais inicialment buits, més enllà de la quadrícula de l’Eixample, i posteriorment a municipis de la rodalia de Barcelona. La ciutat contra la metròpoli.
5 de 7
Escolta el silenci
L’any 1952, el músic avantguardista John Cage va estrenar l'obra 4’33’’. Un silenci de quatre minuts i trenta-tres segons. L’obra no és cap broma.
6 de 7
Tot allò que diem en silenci
La nostra presència és comunicació. Allò que som parla als altres i els dona una informació. Estem enviant missatges contínuament: la nostra postura, la nostra mirada, el ritme de la nostra respiració, els nostres gestos.
7 de 7
La felicitat de Kafka
Hi ha una cita de Franz Kafka que diu: “La queixa no té sentit. L’alegria és ridícula. Per a la felicitat no només n’hi ha prou amb el silenci, sinó que és l’única possibilitat”.