Edició
Idioma
Guerra entre Israel i Palestina
Fotografies 26/10/2023

Palestina, del 1917 al 2023: cronologia d'un conflicte enverinat

Les principals dates de l'enfrontament entre Israel i Palestina

Xavier Bertral
i
Quim Aranda
12 imatges

En el moment d'analitzar qualsevol conflicte, generalment els historiadors distingeixen entre causes immediates i causes remotes. L'enfrontament àrab-israelià no s'escapa d'aquesta lògica. Situar les remotes en el moment de la Declaració Balfour (1917) ajuda a entendre l'actual guerra com una rèmora més de l'imperialisme. Els britànics van proposar aleshores "l'establiment a Palestina d'una llar nacional per al poble jueu". Un objectiu que s'havia d'assolir sense fer res que pogués "perjudicar els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves existents a Palestina". D'aquell fracàs diplomàtic de Londres, un més, de la mala consciència de la comunitat internacional que descobreix l'horror de l'Holocaust a la fi de la Segona Guerra Mundial, i del menysteniment dels palestins pels mateixos dirigents del món àrab durant la Guerra Freda, una vegada més ara el món viu amb l'ai al cor pel mai no resolt conflicte d'Orient Mitjà. La crida a la creació de l'estat palestí, a la convivència en pau i seguretat dels dos estats, l'hebreu i l'àrab-palestí, és més necessària que mai, però, probablement, està també més allunyada que mai de la realitat diplomàtica i geopolítica.

1917, l'Imperi Otomà
1 de 12 Universal History Archive / Getty Images
1917, l'Imperi Otomà

Soldats de l'exèrcit otomà a Huj, Gaza, el 1917, poc abans de perdre la guerra i el control sobre Palestina contra l'exèrcit britànic. Cinc anys després, el 1922, l'antic territori otomà va passar a ser administrat pel Regne Unit, en compliment d'un mandat de la Societat de les Nacions. Els britànics hi van exercir el control fins al 1947.
L'èxode jueu als anys 40
2 de 12 Zoltan Kluger / Getty Images
L'èxode jueu als anys 40

L'auge del nazisme als anys trenta, la progressiva persecució que patiran els jueus a Alemanya i els territoris que ocuparà el Tercer Reich i, finalment, l'aplicació de la Solució Final provocaran un èxode massiu. Els Estats Units són un lloc de refugi, però també Palestina, que viu una immigració massiva. El Regne Unit manté el mandat sobre una part del territori i permet als centenars de milers de refugiats jueus instal·lar-se en una única zona.

La proposta de l'ONU el 1947
3 de 12 Universal History Archive / Getty Images
La proposta de l'ONU el 1947

Apareixen grups armats israelians que lluiten contra el control britànic i la violència s'instal·la a la zona. S'acaba el termini de control britànic i les Nacions Unides recomanen dividir Palestina en dos estats, un de jueu i un altre àrab. S'insta, també, a establir un control internacional sobre la ciutat santa de Jerusalem.
1948, 750.000 refugiats
4 de 12 Bettmann / Getty Images
1948, 750.000 refugiats

Un cop finalitzat el mandat britànic, el 14 de maig del 1948, Israel declara la independència. L'endemà Síria, l'Iraq, Egipte i Transjordània, aliades amb faccions palestines, ataquen l'exèrcit del nou estat i comença la primera guerra àrabo-israeliana. Arran dels acords d'armistici, Egipte i Jordània es queden amb el control de Gaza i Cisjordània, Israel obté el control sobre territoris concedits als àrabs palestins en la partició del 1947 i també aconsegueix el control de l'oest de Jerusalem. Uns 750.000 àrabs palestins van fugir o van ser expulsats de les seves llars, l'anomenada Nakba (catàstrofe). La imatge mostra el camp palestí de Dekwaneh, a Beirut (Líban), on els refugiats depenien de les donacions de les Nacions Unides.
1956, primera ocupació de Gaza
5 de 12 Moshe Pridan / Getty Images
1956, primera ocupació de Gaza

Fotografia de l'1 de novembre del 1956, dies després de la primera ocupació per part d'Israel d'aquesta zona devastada per la guerra. Un grup de nois caminen entre les seves cases en un camp de refugiats a la ciutat de Gaza. El 6 de març del 1957, la Força d'Emergència de les Nacions Unides va substituir les tropes israelianes i el Caire va recuperar el control de la franja de Gaza.
Yasser Arafat
6 de 12 Hulton Archive / Getty Images
Yasser Arafat

Yasser Arafat funda Al-Fatah per fer una guerra de guerrilla contra Israel. Posteriorment, amb el suport del govern egipci, esdevé líder de l'OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina). A la imatge apareix sostenint una metralladora de fabricació russa. Al seu costat hi ha el primer ministre jordà Abdul-Monem Rifai durant el Congrés d'Estudiants Palestins celebrat a la Universitat de Jordània, a Amman, el 1969.
Guerra dels Sis Dies
7 de 12 Shabtai Tal / GPO via Getty Images
Guerra dels Sis Dies

Tancs israelians avancen contra les tropes egípcies a l'inici de la Guerra dels Sis Dies el 5 de juny del 1967 prop de Rafah, a la franja de Gaza. Els combats es van iniciar amb un bloqueig naval d'Egipte, que Israel va interpretar com un acte de guerra, al qual va respondre llançant un atac llampec contra la força aèria egípcia. Una vegada més, Israel va derrotar les forces combinades d'Egipte, Síria, Jordània, l'Iraq i els seus aliats. L'exèrcit hebreu va conquerir la península del Sinaí, els alts del Golan, fins aleshores en mans de Síria, Jerusalem Est i també va aconseguir el control de Cisjordània, fins aleshores sota l'administració de Jordània.
Guerra del Yom Kippur
8 de 12 Harry Dempster / Express / Hulton Archive / Getty Images
Guerra del Yom Kippur

L'any 1973 Síria i Egipte ataquen les forces israelianes establertes als alts del Golan i a la península del Sinaí el dia de la festa del Yom Kippur, el més sagrat del calendari jueu. Les forces àrabs van ser rebutjades per una contraofensiva israeliana que es va beneficiar de l'ajuda i els subministraments dels Estats Units, del Regne Unit, França i Grècia. Després de dinou dies de guerra van morir no menys de 18.000 soldats entre els dos bàndols i hi va haver uns 35.000 ferits.
Acords de Camp David
9 de 12 Moshe Milner / GPO via Getty Images
Acords de Camp David

El 26 de març del 1979 Egipte i Israel signen els Acords de Camp David, per posar les bases per a un acord de pau. Israel es retira de la península del Sinaí. També es rubrica un acord d'autonomia dels palestins que viuen als territoris ocupats de Cisjordània i Gaza.
Primera Intifada
10 de 12 David Silverman / Newsmaker / Getty Images
Primera Intifada

L'aixecament palestí contra l'ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània, que s'allargava vint anys, des de la guerra del 1967, es va prolongar des del desembre del 1987 fins al 1991, en el moment de la Conferència de Pau de Madrid, o el 1993, segons diferents avaluacions. En aquest context de revolta, motivat per la mort de quatre palestins al camp de refugiats de Jabalia, membres dels Germans Musulmans van fundar Hamàs.
Segona Intifada
11 de 12 David Silverman / Getty Images
Segona Intifada

L'any 2000 l'ex primer ministre Ariel Sharon, responsable passiu de la matança als camps de refugiats de palestins de Sabra i Shatila, al Líban, el 1982, mentre era ministre de Defensa, va visitar l’Esplanada de les Mesquites, venerada pel judaisme, el cristianisme i l'islam. Aquest fet va provocar un seguit de disturbis que van acabar convertint-se en la Segona Intifada, moment en què Hamàs es va convertir en un actor principal.
2007, Israel imposa un bloqueig a Gaza
12 de 12 Moshe Milner/ Getty Images
2007, Israel imposa un bloqueig a Gaza

Les eleccions legislatives a Palestina del 2006 acaben amb la inesperada, almenys per als israelians, victòria de Hamàs. És la causa més immediata del conflicte actual, que, com hem vist en aquesta breu cronologia gràfica, en té de molt més remotes. De fet, des del 2005, tant Egipte com Israel bloquegen la franja de Gaza. Després de la presa de possessió de Hamàs el 2007, el bloqueig té com a objectiu aïllar Hamàs i evitar el tràfic d'armes a Gaza. La situació, amb les ocupacions del 2014, i amb la guerra del 2021, s'ha mantingut fins ara. Benjamin Netanyahu ha promès exterminar Hamàs de Gaza, però el fet és que des del 2007 és cada cop és més forta i té més suport entre una població acostumada ja al setge i ara als bombardejos massius.

stats