Canvien les regles de joc

Les dones guanyen la partida a Wimbledon: s'acaben 146 anys d'un codi de vestimenta sexista

El torneig de tenis més antic del món canvia per primera vegada la normativa perquè les dones puguin portar pantalonets foscos sota la faldilla

BarcelonaWimbledon mai ha estat un terreny fàcil. Cada any 256 tenistes –128 homes i 128 dones– demostren les més altes capacitats físiques i tècniques, que han estat entrenant durant mesos. Però més enllà de la glòria esportiva, a la pista també s'hi juguen altres competicions. I és que el prestigi de Wimbledon se sosté, en gran part, pels artificis de la vestimenta i el protocol que han de seguir convidats i jugadors. Aquesta també ha estat una de les partides més importants que s'han jugat aquestes últimes dues setmanes al torneig de tenis més antic del món, on l'immobilisme és celebrat per tothom. Però enguany la gespa del Central Court s'ha despentinat: per primera vegada a la seva història, Wimbledon ha permès que les dones portessin pantalonets que no fossin blancs sota la faldilla.

Aquesta adaptació al segle XXI arriba després que diferents tenistes dones reclamessin poder-se posar peces de roba inferiors de color fosc els dies que tenen la regla. La directora executiva de l'All England Club –el recinte on es juga el torneig de Wimbledon–, Sally Bolton, va dir que espera que la nova normativa "ajudi les jugadores a concentrar-se únicament en el seu rendiment i les alliberi de possibles preocupacions". Ara bé, el pantalonet mai pot sobrepassar la llargada de la faldilla que han de dur les jugadores. Encara que el canvi de normativa està lluny de la irreverència, aquesta és la primera modificació en el codi de vestimenta del Grand Slam de Londres en els últims 146 anys.

Cargando
No hay anuncios

I és que si per alguna cosa són coneguts els britànics és per la seva pretensió de ser diferents. La distinció els agrada. Per això són els únics que segueixen referint-se als tenistes com a Miss o Mrs durant el joc, només se'ls anomena pel cognom, tenen les úniques pistes d'herba del Grand Slam i elsjugadors, fins ara, estaven obligats a vestir d'all-white. L'autor del llibre Social history of tennis, Robert Lake, va explicar a la BBC que l'elecció del color de la pulcritud era perquè "amaga millor les marques de suor, fa net, estilitza, té connotacions divines i històricament representa la classe alta".

Però la implicació que té aquesta simbologia en el cos de la dona assoleix una dimensió que va molt més enllà de l'aparença. El torneig de Wimbledon es va fundar en plena època victoriana, concretament el 1877, quan la moda empenyia a encotillar i remarcar la figura femenina. S'esperava que les dones fossin d'aspecte fràgil, tinguessin la llar com a centre de la seva vida i la modèstia com a bandera. Per sort, els cànons estètics i morals han anat canviant i s'obren petites escletxes perquè noves normatives entrin a tots els terrenys de joc.