Es publiquen les memòries d'una de les víctimes de Jeffrey Epstein i del príncep Andreu

LondresVirginia Roberts Giuffre tenia només 16 anys quan va entrar per primera vegada als jardins de Mar-a-Lago, el club privat de Donald Trump a Palm Beach. Era la filla d’un tècnic de manteniment del complex turístic i somiava una vida millor. Però aquell matí d’estiu del 2000 marcaria l’inici d’un malson que la perseguiria durant dècades, i que l'acabaria duent al suïcidi el 25 d'abril d'aquest 2025.

En un fragment de les seves memòries pòstumes (Nobody’s girl: a memoir of surviving abuse and fighting for justice) que publica aquest dijous The Guardian com a prèvia del llançament del volum la setmana vinent, Giuffre recorda com “un depredador alfa” —Ghislaine Maxwell, empresonada als Estats Units per tràfic sexual— la va reclutar a les portes del famós club de Florida. I que la va portar al cau de Jeffrey Epstein, l’home que la va esclavitzar sexualment i la va convertir en víctima propiciatòria d’una xarxa que proporcionava joves a milionaris i figures dels cercles del poder i la jet-set. Des de la tomba, Guiffre acusa, una vegada més, el príncep Andreu d'abusos sexuals i de mantenir-hi relacions “com si hi tingués dret de naixement”. Andreu sempre ho ha negat.

El relat difós avui comença amb un detall que connecta el seu destí amb el nom més poderós del seu entorn: Donald Trump. El seu pare l'hi va presentar. “El senyor Trump” la va saludar amb simpatia i li va oferir feines ocasionals com a mainadera dels fills dels seus convidats. Giuffre no acusa el president dels Estats Units (almenys no en l'extracte) d’haver-la agredit ni d’haver format part del cercle d’Epstein, però la seva presència a Mar-a-Lago —i la manera com aquell món de riquesa i impunitat es desplegava davant d’una adolescent— és el teló de fons del que, pel seu to, i passades dues dècades, rememora com un descens a l’infern.

Pocs mesos després, una dona britànica de maneres exquisides, Ghislaine Maxwell, la va interceptar a la sortida de la feina. Li va dir que coneixia un home ric que necessitava una massatgista personal. L’adreça que li va donar —358 El Brillo Way— era la casa d’Epstein, a poca distància de Mar-a-Lago. Allà, Giuffre va rebre la seva primera “lliçó” de massatge, que, segons denuncia, es va acabar convertint en una agressió sexual perpetrada per Epstein sota la mirada i amb la complicitat de Maxwell. “Aquest és el moment en què alguna cosa es va trencar dins meu. De quina altra manera podria explicar per què els meus records del que va venir després estan esmicolats en fragments irregulars? Maxwell traient-se la roba, amb una mirada maliciosa a la cara; Maxwell darrere meu, abaixant-me la cremallera de la faldilla i estirant-me el polo de Mar-a-Lago per sobre del cap; Epstein i Maxwell rient de la meva roba interior, que estava plena de cors petits. «Que bufona, encara porta calcetes de nena», va dir Epstein. Va agafar un vibrador, que em va forçar entre les cuixes, mentre Maxwell em manava que pessigués els mugrons d'Epstein mentre ella es fregava els seus pits i els meus”.

Figura perifèrica

Epstein i Maxwell la van sotmetre a un règim d’explotació sistemàtica. La feien anar-hi a qualsevol hora, li subministraven calmants i antidepressius, i l'“enviaven” a altres homes poderosos: polítics, empresaris, professors universitaris i, fins i tot, un príncep britànic, Andreu. Giuffre descriu amb detall les trobades amb el duc de York, per ordre d’Epstein i Maxwell: sopars, festes, fotos i tres trobades sexuals, una en una illa privada al Carib batejada com Little Saint Jeff’s.

En aquest món d’excessos i corrupció moral, Trump apareix com una figura perifèrica però reveladora. Giuffre recorda que, quan Maxwell i Epstein freqüentaven Mar-a-Lago, Trump també assistia a festes i es relacionava amb ells. En un passatge cita que Maxwell i el príncep Andreu van coincidir amb Trump i Melania Knauss en una festa de Halloween a Nova York. No hi ha proves que l’expresident participés en cap abús, però Giuffre subratlla que “tothom sabia què passava”. “Epstein no amagava res —es delia perquè el veiessin–. I la gent mirava i no els importava”. I en aquest context la sòcia i exparella d'Epstein apareix com la gran sacerdotessa: “A la casa d'Epstein, [Maxwell] funcionava més aviat com a planificadora de festes: programava i organitzava la interminable desfilada de noies que reclutava per tenir relacions sexuals amb ell. Amb el temps, vaig arribar a veure Epstein i Maxwell menys com a parella i més com a dues meitats d'un tot malvat”.

El to del relat de Virginia Roberts Giuffre és trist i reflexiu. Giuffre no busca la revenja sinó la comprensió del mecanisme del poder i la indiferència. Hi ha un sentiment de pèrdua i de culpa persistent —la lluita entre la nena que volia sobreviure i l’adulta que es retreu haver estat “massa dòcil”–. “No estic orgullosa d’haver-hi tornat tantes vegades. Però ell sabia com detectar les ferides invisibles”, escriu. El text publicat alterna la precisió del record amb la buidor emocional del trauma: frases tallades, imatges fragmentades, silencis que revelen més que les paraules.

Giuffre reconeix que molts s’han preguntat per què ella i altres víctimes no es van allunyar abans dels abusadors. La seva resposta és contundent: “Érem noies a qui ningú feia cas, i Epstein fingia preocupar-se per nosaltres”. El magnat i Ghislaine Maxwell les manipulaven oferint un miratge d’estabilitat, feines, formació o contactes. “Et donaven l’oportunitat d’un futur, i després et robaven l’ànima”.

De fet, com apunta en un fragment del text, es convertien en les seves marionetes: “La meva segona trobada amb el príncep Andreu va tenir lloc a la casa d’Epstein a Nova York. Epstein va rebre Andreu i el va portar a la sala d'estar, on érem Maxwell i jo. Una altra de les seves víctimes, Johanna Sjoberg, va arribar poc després. Llavors Maxwell va anunciar al príncep que li havia comprat un regal de broma: un titella que s'assemblava molt a ell. Va suggerir que poséssim per a una foto amb ell. El príncep i jo vam seure l'un al costat de l'altre al sofà, i Maxwell va posar la marioneta a la meva falda, col·locant una mà sobre un dels meus pits. Després va posar Sjoberg a la falda del príncep, i el príncep va posar la mà sobre el pit de Sjoberg. El simbolisme era impossible d'ignorar. La Johanna i jo érem els titelles de Maxwell i Epstein, i ells movien els fils”.

Les memòries tenen el propòsit de donar veu a les víctimes, i els hipotètics beneficis de la publicació del llibre es destinaran a una fundació contra l’explotació sexual de menors. Giuffre alerta que el més perillós de tot el cas no és només el que Epstein i Maxwell van fer, sinó la xarxa de poder i indiferència que els va protegir. “Encara hi ha molts homes influents que creuen que estan per damunt de la llei”, escriu. I afegeix: “Epstein no era un monstre solitari. Era un mirall d’un sistema que continua existint”. El testimoni, més que una denúncia, és una advertència: “No us deixeu enganyar pels qui diuen que no sabien res. Ho sabien. I van mirar cap a una altra banda”. El llibre tornarà a aixecar el fantasma d'Epstein, que persegueix des del príncep Andreu fins a Donald Trump.