Lola Flores, més viva que mai

BarcelonaSaben vostès igual que jo que la majoria dels habitants de les xarxes socials són més joves que el covid-19. Tan joves que un servidor quan -per culpa del confinament, que és l’excusa més polivalent i acceptada de la història- va fer-se de TikTok va sentir-se com si anés a un festival de final de curs i hi hagués arribat abans que la resta de pares. A Instagram, la cosa és pràcticament igual: segons l’estudi anual de xarxes d’IAB Spain del 2019, el 67% dels seus usuaris tenen menys de 30 anys.

Precisament per això té tant de mèrit que Lola Flores existeixi, agradi i, sobretot, estigui de moda actualment a les xarxes. Quan ens va deixar la Faraona -ahir es complia el 25è aniversari de la seva mort- alguns dels que tallen el bacallà a internet no havien ni conegut els seus pares. Per aquest motiu, és un mèrit exclusivament d’ella haver-se convertit en una icona pop cibernètica. Perquè no es pot atribuir als que ara li posen tants likes haver estat influïts per les cadenes de tele d’abans de la TDT, que en parlaven a totes hores. Ella els ha anat a buscar en format de vídeo de YouTube o de mem i no s’han pogut resistir a estimar-la.

Sobren motius per parlar d’ella com una de les primeres influencers. La gent besava per on ella passava sense que fos filla de cap aristòcrata ni de cap patró. Era filla d’un taverner i d’una modista i es va fer famosa tota sola, igual que les icones actuals d’internet, i imposava tendències com ells. Potser l’única vegada que Espanya no li va fer cas va ser quan va cridar -dins l’església de l’Encarnació de Marbella, el 1983- a les més de 4.000 persones que es van colar al casament de la seva filla Lolita : “Si me queréis a mí, marcharse. Si me queréis algo, irse”.

Va ser una de les poques vegades que la gent no la va obeir, perquè en la resta la Faraona dictava el camí. Tan clar va veure el seu poder de prescripció que va obrir-se una botiga de roba a Madrid on la gent es podia comprar la roba que ella feia brillar gràcies al seu extraordinari físic mestís i la seva gràcia incomparable. Lola Flores va ser la primera que va dir: “Si us agrada, swipe up ”.

Avui en dia, les seves eleccions de moda estan en estat de gràcia. Ella, que va començar a cantar per les tavernes de Jerez amb només 10 anys, va ser de les primeres en veure que per triomfar els estilismes potents podien ser els seus aliats. El seu estil sempre va ser atrevit, amb bata de cola però també quan vestia de civil. Els trajes de gitana els va renovar amb escots generosos, dosis extres de volants i serrells o colors llampants o pastel poc comuns per a moltes tradicionals del seu gremi. També vestint-los sense peineta i amb la cabellera solta. Fora de les taules, va optar per marques de primer nivell que la proveïen de vestits amb minifaldilles, jumpsuits amb estampats geomètrics, botes altes, peces cenyides, talons alts i sempre colors lluminosos que multiplicava gràcies al seu moreno natural.

Un llegat de moda i de frases cèlebres

El seu llegat és avui al carrer més que mai. La potent joieria daurada i les pedres grosses -en el seu cas, verdaderes- són tendències absolutament actuals que es veuen en qualsevol fashion victim dels nostres dies. Fins i tot, ja entre el públic masculí. També va ser una pionera del maquillatge, pintant-se la cueta de l’ull, cosa que alguns es pensen que va inventar Amy Winehouse. També portant les celles molt marcades és present avui.

Potser per tot això, la que avui en dia segur que faria duets amb artistes trap si el càncer no hagués acabat amb ella amb només -hi ha gent que sempre porta el només - 72 anys és tan venerada a Instagram, Facebook o Twitter, en què aquest 21 de gener -coincidint amb el que hauria sigut el seu 97è aniversari- va ser trending topic. La seva cara forma part ara de samarretes, tasses, làmines, tote bags, etc. Fins i tot els californians de Google li van dedicar un Doodle! “Avui celebrem l’aniversari de la inimitable, la irrepetible Lola Flores”, van dir.

Tenien tota la raó. Perquè el torbellino de colores -com la va definir José María Pemán - no s’ha convertit en una figura de l’imaginari mainstream només perquè defensava una estètica singular que ara han revifat estrelles com Rosalía o pel seu enorme talent artístic. La seva clau per transcendir va ser la seva personalitat, una cosa que avui en dia trobem tant a faltar amb tants artistes teledirigits pels criteris mediaticofinancers dels seus directors de gira, de premsa, representants... “No canta, no balla, però no se la perdin”, va dir d’ella el New York Times quan va debutar a Nova York. Era un bon titular perquè era geni i figura.

La llista de frases cèlebres de Flores es extensíssima. Per a mi, una de les millors és la que li va dir a Jesús Quintero ja complerts els 65 quan ell li va preguntar què feia per aguantar-se tan guapa. “Jo estic guapa perquè la brillantor dels ulls no s’opera i el que sents per dins et surt a flor de pell”, va respondre-li amb aquells ulls foscos de mirada penetrant als quals crec que ningú es va deure atrevir mai a portar la contrària.

Va ser la primera body positive i la primera en moltes altres coses. Va parlar obertament de drogues, de masclisme, d’igualtat racial, va ser la primera en rapejar -en Como me las maravillaría yo o en Tanguillos de la abuela, com em recorda la meva ciberamiga Maricin -, va inventar el crowdfunding -amb aquell “ si una peseta diera cada español ” quan Hisenda va voler fer calar la por a no pagar impostos portant-la a judici- o, fins i tot, va casar-se als 36 anys i va tenir els fills després. Era una folklòrica moderna, la mescla ideal per ser eterna.

L’indispensable Juanito el Golosina va dir d’ella el dia del seu multitudinari funeral que “ Lola era el pueblo ”. No n’ha quedat cap dubte. Estic segur que si encara fos viva faria servir Twitter i Instagram. Què els hauria dit als de Núñez de Balboa? Quines entrevistes ens hem perdut! Sempre se’n van els millors. Últimament ho tenim més clar que mai. Ay pena, penita, pena.