El petó d'Elionor al Brasil i la feina de la cunyada de Guillem d'Holanda: dues històries reials (i prohibides)

BarcelonaDiuen que amb el pecat es porta la penitència. Això és el que deu pensar ara mateix Guillem d'Orange, el rei dels Països Baixos, que des del setembre devia estar aguantant la respiració fins que finalment ha passat el que més temia. Segons ha destapat el diari NRC, el monarca hauria intercedit per trobar-li una bona feina a la seva cunyada i, a sobre, aquesta feina l'hi hauria trobat a l'administració pública. Un desastre ètic en tota regla per a algú que, com bé sabem aquí gràcies a aquell mític missatge de Nadal del rei Joan Carles, ha de ser exemplar.

Tot va començar a finals del 2024, quan Laurentien d'Holanda, cunyada del rei Guillem perquè està casada amb el germà d'aquest, el príncep Constantin, es va convertir en notícia. El que va transcendir aleshores és que la princesa consort havia hagut d'abandonar la seva feina al ministeri de Finances holandès perquè hi havia creat un ambient laboral espantós. Segons haurien filtrat els empleats que depenien d'ella, la satèl·lit reial hauria implantat allà la “cultura de la por i de la intimidació” a força de professar un tracte vexatori als servidors públics ministerials que havien de despatxar amb ella. Laurentien va dimitir voluntàriament arran d'aquell escàndol laboral per evitar que es posessin a investigar més sobre els detalls de com havia estat el seu pas pel ministeri.

L'allargada ombra de la cunyada Laurentien d'Holanda

Malgrat la sortida de la cunyada reial, els focus ja s'havien encarat cap a aquell racó de món on ella havia anat a treballar. Realment, era estrany que aquella persona ocupés la presidència d'una fundació així com així. Això no obstant, com que té formació en ciències polítiques i ha estat vinculada prèviament amb causes benèfiques es podria haver donat per bo. Però era massa tard, ja s'havia aixecat la llebre i havia fet massa enemics. Per més que des de palau li diguessin –potser– que marxés ràpidament i tallés aquesta hemorràgia mediàtica, el mal ja estava fet.

Ara, mesos després de l'enrenou, el diari holandès NRC ha destapat que aquella cap que suposadament va amargar els seus treballadors, a sobre, havia accedit al lloc gràcies a la pressió exercida directament pel monarca, que li va garantir aquesta feina pública, que ella va obtenir potser sense ser la millor candidata possible. El rotatiu argumenta que va ser el monarca en persona qui va pressionar una secretària d'estat perquè elegissin Laurentien. "És una cosa que ha de decidir el ministre corresponent o el primer ministre i el membre individual de la Casa Reial", diu NCR que hauria dit Guillem d'Orange perquè la dona del seu germà accedís a un lloc de feina com aquell.

Un altre cadàver

Això, que aquí quedaria tancat amb un parell de titulars i uns quants tuits, potser no acaba sent tan fàcil de portar per als monarques holandesos, ja que al seu país l'exigència democràtica de mitjans i de ciutadans és més alta. Per ara, Guillem ho ha pogut esquivar. Aquesta setmana tenia un acte públic, al qual ha acudit com si no estigués passant res. Tampoc des de palau han emès cap comunicat oficial parlant sobre aquesta qüestió. Potser caldrà esperar que alguna formació política presenti una pregunta al Parlament? Potser sí. Mentrestant, veurem si el monarca pot continuar aplicant aquesta tècnica tan reial de fer veure que no està passant res... Però serà difícil que es pugui desempallegar de tot això com si res, ja que ell i la seva esposa, Màxima, ja porten alguns cadàvers a la maleta.

En el seu currículum, els monarques holandesos –que estan al càrrec des del 2013– han ocupat massa titulars per gaudir només de la mel del seu càrrec i no de les amargors. Per exemple, va ser sonat com en plena pandèmia van marxar de viatge de plaer a Grècia la mateixa setmana en què des del govern holandès havien recomanat a tota la població que es quedés a casa i que es desplacés el mínim possible. Evidentment, aquella escapada tan poc exemplar l'havien fet amb mitjans públics i d'amagatotis. Però els van enxampar. Malgrat l'escàndol, lluny de canviar de mentalitat, ells han seguit com si res, ja que al desembre d'enguany van ser enxampats de viatge a Màlaga mentre a la Haia hi havia hagut dues explosions amb cinc morts...

Elionor de Borbó, la soltera

Els royals que també han estat notícia aquesta setmana han estat els espanyols. Però no els reis en si mateixos, si no la seva filla hereva, Elionor, que ha protagonitzat la portada d'¡Hola!. “La princesa Leonor, la verdad frente a bulos, polémicas y el falso beso”, titula la capçalera rosa. Bàsicament, en aquest número la revista de la salutació intenta desacreditar qualsevol informació apareguda sobre l'hereva del tron espanyol amb relació a la seva vida personal, que recentment es convertia en notícia en fer-se públic que hauria estat enxampada per un paparazzi brasiler fent-se suposadament un petó amb un company del Juan Sebastián Elcano en una festa a Salvador de Bahia, on el vaixell va fer parada. Malgrat que la informació va acabar transcendint, no hi ha fotos de l'hipotètic petó perquè els escortes de la futura reina espanyola haurien requisat les imatges al paparazzi que la va reconèixer entre la multitud.

Vist el titular d'¡Hola!, no resultaria gens estrany que la informació que fa servir la revista vingui directament de la Zarzuela, on sembla que considerarien que el fet que Elionor pugui experimentar la vida és com una taca al seu expedient. Veritablement, resulta incomprensible que hi hagi ments tan decimonòniques i tan puritanes al càrrec de la imatge pública d'aquesta jove de 19 anys. Ments tan arcaiques i tan horroritzades pel pas de niña a mujer de la princesa que han decidit que el fet que sigui vista passant-s'ho bé amb companyia serà llegit pel poble com que està desatenent les seves obligacions formatives militars. El subtítol d'¡Hola!, "Ajena a los rumores, afronta con seriedad y responsabilidad su etapa de formación", n'és una evidència sense pal·liatius. Aquest text que fa pudor de No-Do sí que serà una taca al seu currículum, ja que podrà ser llegit per sempre com una excusatio non petita i, per tant, com tota una accusatio manifesta.

Realment, aquesta portada és una sobrereacció que espanta. Que espanta i que potser delata... És com si s'haguessin posat molt nerviosos perquè després d'intentar vendre'ns per terra, mar i aire que estaria fent moltíssims sacrificis tota l'estona a bord del vaixell durant cinc mesos algú els hagués enxampat en fals en trobar-la de festa. La princesa té 19 anys i l'encàrrec implícit de connectar amb unes generacions que res tenen a veure amb els caducadíssims lectors i/o editors de certes publicacions o amb certs spin doctors. Si la converteixen en monja o en santa, que no esperin que salvi cap institució.