Tian Riba: "A Matadepera d'un camp de vinyes en van fer un camp de golf"

He buscat i rebuscat a l'hemeroteca i no he aconseguit trobar cap vincle teu amb el vi. Per què?

— Perquè no tinc cap vincle amb el vi. No n'entenc. El vi m'agrada, però no dec tenir un paladar especialment educat per diferenciar els vins, potser també hi ha fet que fumi i begui molt de cafè. Per sort, sé veure quan hi ha un vi que m'agrada i quan no m'agrada. Només puc dir quin vi m'agrada beure, a nivell superaficionat.

Llavors sí que hi tens una relació, com a mínim com a consumidor.

— La cosa principal que faig amb el vi és anar al supermercat i comprar Clos Dalian, de la Terra Alta, que no arriba als 5 euros. L'enceto quan preparo el sopar i mentre sopo en bec una mica més, però l'ampolla em pot durar ben bé una setmana. Per a mi aquest vi és ideal. N'he trobat d'altres que per aquest preu no m'agraden gens, però just aquest està bé i em fa més gràcia que sopar bevent aigua. Ah, i a l'estiu m'agrada molt beure vi blanc sec.

És per falta d'interès genuí o és per por de ser pedant, que no t'interessa el món del vi?

— Per ser pedant no. Tinc tants inputs a la vida que no li he prestat mai atenció, no m'he aficionat mai a saber si un vi és molt bo o molt dolent. Així com amb el menjar tinc interès en comprar una cosa que sigui molt bona, amb el vi el meu estàndard és baix. He de reconèixer que quan he begut un vi reserva, com per exemple, un Pago de los Capellanes, recordo pensar "cony, quin vi!" Però jo no pagaria mai 3.000 euros per una ampolla de vi, com sí que sé que hi ha gent que paga. A més, estic segur que la diferència entre un vi de 5 euros i un de 3.000 no és tan gran com la disparitat de preu entre els 5 euros i els 3.000.

Quan t'arriba una carta de vi a les mans, què mires a l'hora de triar una ampolla?

— Jo sempre faig el que fa gairebé tothom, que és no triar el més barat, sinó el segon més barat. Però si no faig aquesta tàctica que fa tothom, que és miserable, en el cas de voler un blanc en trio un que no sigui afruitat. Els Jean Leon, per exemple, em funcionen molt, me'n podria veure una galleda sencera.

I amb el cava? Quin és el teu vincle?

— Jo crec que, sense entendre-hi, és més incomestible un cava dolent que un vi dolent. Jo mai compraria un cava barat per beure-me'l per sopar. Per tant, tinc l'estàndard del cava una mica més alt que el del vi. Recordo molt els diumenges, quan els meus pares eren vius, que anàvem a casa seva a dinar i el meu cunyat portava sempre una ampolla de xampany Moët. Evidentment, els dies de Nadal també era un dia de molt de cava. La meva mare era una persona molt generosa, es gastava molta pasta en el dinar de Nadal. Dins d'aquest dispendi també hi entrava el beure. Imagina't com era que em donava uns diners per anar a comprar les ampolles de vi o cava.

Has produït diferents programes vinculats amb la història de Catalunya, com El cor de l'avi, sobre la història de Macià. En el documental es podia veure les vinyes que Tarradellas tenia davant de casa seva. Quin creus que és el pes del vi per a Catalunya?

— Suposo que deu ser molt important. No sé si en termes econòmics, però en termes culturals, segur. Jo recordo que quan era petit a Matadepera tot allò eren vinyes i, de fet, hi havia una masia que es deia Can Vinyers, que venia d'aquí. Però tot això no es va conservar. D'un camp de vinyes en van fer un camp de golf. Però bé, tal com les vinyes marquen encara alguns paisatges de Catalunya, penso que és una tònica que compartim amb tota la cultura mediterrània. El que crec que passa és que no sabem vendre els nostres productes, fer-los sexis. Els italians fan una merda de vi i en venen com xurros.

Des de fa uns anys s'està reconduint aquesta situació.

— Això és cert, perquè tal com fa 20 o 30 anys anaves a un restaurant i tot eren vins de La Rioja sense saber ben bé per què, això ja no és així. Crec que els vins catalans han guanyat quota de mercat. Per sort, tenim aquesta tendència, que no sé si és una moda o no, de ser abanderats de la proximitat i el quilòmetre zero, sento que per aquí hi ha camp per córrer.

Quines són les teves línies vermelles a l'hora de servir-te una copa?

— Potser no en sé gaire, però com a mínim no soc d'aquells que cometen el crim de posar gasosa al vi. A més, encara que el que begui sigui barat, no m'ho puc beure amb un got. Jo me'l serveixo amb una copa ben ampla, com si fos un vi boníssim, posar-me'l amb un got normal em sembla un crim. No és com beure aigua. Tot i que també m'agrada beure aigua amb copa de vi.